Madrid indemnitza les víctimes de la transició, però oblida els assassinats per la dictadura

Uns dies després de conei­xer la nega­tiva del govern espa­nyol a anul·lar el sumari sumaríssim con­tra el pre­si­dent Lluís Com­panys, el Con­sell de Minis­tres ha apro­vat qua­tre decrets per com­pen­sar econòmica les vícti­mes de la Guerra Civil i la dic­ta­dura. Un dels decrets pre­veu indem­nit­zar els fami­li­ars de les per­so­nes que van morir en defensa de la democràcia i a les per­so­nes que van patir lesi­ons durant la tran­sició -des de l'1 de gener de 1968 fins al 6 d'octu­bre de 1977- amb quan­ti­tats que poden arri­bar als 135.000 euros.

En el cas de les per­so­nes que van ser per­se­gui­des durant la Guerra Civil i la dic­ta­dura, o bé els seus fami­li­ars, podran obte­nir una decla­ració de repa­ració i reco­nei­xe­ment per­so­nal. Però aquesta ordre minis­te­rial no inclou les vícti­mes de la Guerra Civil ni de la dic­ta­dura, entre les quals anar­quis­tes i comu­nis­tes que mai no han obtin­gut el reco­nei­xe­ment a la seva lluita con­tra la dic­ta­dura per part de l'exe­cu­tiu.

Crítiques d'ERC
Per a Esquerra, amb la llei de memòria històrica "s’esta­blei­xen dues cate­go­ries de repre­sa­li­ats" ja que "reconèixer indem­nit­za­ci­ons per a per­so­nes repre­sa­li­a­des amb poste­ri­o­ri­tat a 1968 i dei­xar-hi fora les que ho van ser anys abans és del tot inac­cep­ta­ble". Així ho va defen­sar ahir el dipu­tat Joan Tardà, que es va pre­gun­tar per què els fami­li­ars de Joan Peiró o Julián Gri­mau no tenen dret a veure res­ca­ba­lat l’honor dels seus fami­li­ars. ERC con­si­dera que "som davant del des­ple­ga­ment d’una llei que con­sa­gra el model espa­nyol d’impu­ni­tat, que és impos­si­ble d’homo­lo­gar en el marc del dret inter­na­ci­o­nal".

Joan Peiró Belis va néixer a Bar­ce­lona el 1887. Anar­quista, va ser minis­tre d'Indústria durant la Segona República, i va ser afu­se­llat per les auto­ri­tats fran­quis­tes el 24 de juliol de 1942 a Paterna. Julián Gri­mau García va mili­tar al Par­tit Comu­nista des del 1936, i després d'estar exi­liat fins el 1959, va tor­nar a l'Estat per orga­nit­zar el seu par­tit des de la clan­des­ti­ni­tat.  Detin­gut per la poli­cia fran­quista el 1963, va ser jut­jat sense garan­ties i afu­se­llat, fet que va pro­vo­car un allau de pro­tes­tes con­tra la dic­ta­dura fran­quista a tot Europa.