Arenys de Munt, l'inici de tot

Es posen les bases

El ger­men d'Arenys de Munt es remunta al 2006, quan en una reunió en què es deba­tia sobre una con­sulta popu­lar rela­ci­o­nada amb el cobri­ment de la riera, un dels símbols del muni­cipi, va sor­gir per pri­mer cop la pos­si­bi­li­tat de fer un referèndum inde­pen­den­tista. La idea va anar madu­rant fins que un dels pares de la cri­a­tura, el regi­dor de la CUP i pre­si­dent de l'enti­tat Movi­ment Are­nyenc per a l'Auto­de­ter­mi­nació (MAPA), Josep Manel Xime­nis, va por­tar al ple una moció en què s'ins­tava a cele­brar la con­sulta. Xime­nis també volia apro­fi­tar el ressò que havia tin­gut la pre­sen­tació per part dels pro­mo­tors de la pla­ta­forma Deu­mil.cat –els con­vo­cants de la mani­fes­tació inde­pen­den­tista a Brus­sel·les– d'una ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar (ILP) al Par­la­ment per fer un referèndum ofi­cial –aquest procés va aca­bar fra­cas­sant.

L'acord muni­ci­pal va tirar enda­vant i, a par­tir d'aquí, Arenys es va veure invo­lu­crada en una espi­ral d'enves­ti­des de la caverna política i mediàtica espa­nyola; reso­lu­ci­ons judi­ci­als contràries i pres­si­ons de la judi­ca­tura i, fins i tot, una mani­fes­tació de la Falange. Aquests atacs, però, van fer créixer l'efer­vescència de soli­da­ri­tat cap a aquesta població mares­menca i també el sen­ti­ment inde­pen­den­tista, que va escla­tar de forma espa­ter­rant el dia 13 de setem­bre del 2009, quan milers de cata­lans van anar a Arenys de Munt.

Arriba el dia

L'orga­nit­zació de l'acte va ser modèlica, amb la cre­ació d'una junta ava­la­dora –pre­si­dida per l'excon­se­ller Agustí Bas­sols–, que va donar més reco­nei­xe­ment a la con­sulta i en què van aparèixer alguns noms que després serien claus en aquest procés, com per exem­ple el jurista i lla­vors encara con­se­ller naci­o­nal de CDC Alfons López Tena, o l'exdi­pu­tat d'ERC Uriel Ber­tran. Prop de 2.700 per­so­nes –un 41% de par­ti­ci­pació– van exer­cir el dret a vot, amb la nove­tat que, en com­pa­ració amb els comi­cis, l'edat legal per fer-ho era a par­tir dels setze anys i no dels divuit i els immi­grants també s'incloïen entre l'elec­to­rat.

La pre­gunta de la con­sulta era clara i con­cisa: “Està d'acord que Cata­lu­nya esde­vin­gui un estat de dret inde­pen­dent, democràtic i social, inte­grat en la Unió Euro­pea?”. El sí va gua­nyar amb una majo­ria acla­pa­ra­dora, amb un 96,18% dels vots, men­tre que el no amb prou fei­nes va arri­bar al 2,3% i els nuls i blancs van cor­res­pon­dre a l'1,5%.

El camí ja havia començat. L'efecte es va anar este­nent i va pas­sar de ser d'un mer acte local a un de naci­o­nal. En un pri­mer moment, els orga­nit­za­dors d'Arenys con­fi­a­ven que unes 30 o 40 pobla­ci­ons segui­rien la seva estela, però les expec­ta­ti­ves s'han superat, i àmpli­a­ment. Es va crear la deno­mi­nada Coor­di­na­dora Naci­o­nal per la Con­sulta sobre la Inde­pendència, amb algu­nes diferències ini­ci­als entre els pro­mo­tors, i per­so­nes com Uriel Ber­tran, Anna Arqué o l'alcalde d'Arenys de Munt, Car­les Móra, es van començar a fer molt visi­bles i van adqui­rir un cert pro­ta­go­nisme.

Però la força prin­ci­pal ha estat la gent anònima que ha anat tei­xint assem­blees locals en cada muni­cipi. Un movi­ment trans­ver­sal i democràtic en què el menys impor­tant són les afi­ni­tats polítiques i en què en una mateixa taula es poden asseure sim­pa­tit­zants de gai­rebé tots els par­tits. Una altra cosa són les direc­ci­ons naci­o­nals de les for­ma­ci­ons cata­la­nes. ERC s'hi ha bol­cat des del pri­mer minut cons­ci­ent que es tracta del seu elec­to­rat, CiU ha prac­ti­cat l'ambigüitat que la carac­te­ritza en aquest tema, ICV s'ha mos­trat més aviat indi­fe­rent i els soci­a­lis­tes s'han posi­ci­o­nat en con­tra, en sin­to­nia amb la seva política d'infra­va­lo­rar el dret a deci­dir.

L'orga­ni­grama es va anar arti­cu­lant i la pri­mera prova de foc post-Arenys va ser la gran onada del 13 de desem­bre, amb unes 165 pobla­ci­ons que s'hi van impli­car. L'impuls va con­ti­nuar latent i va haver-hi un 30% de par­ti­ci­pació dels 700.000 cata­lans cri­dats a les urnes i una victòria rotunda del sí.

Ten­si­ons que s'arre­glen

L'espe­rit d'Arenys con­ti­nu­ava ben viu, però no sem­pre tot són flors i vio­les i van aparèixer les pri­me­res dis­crepàncies entre els pro­mo­tors. López Tena, encar­re­gat del procés a Osona, va cen­su­rar l'orga­nit­zació de la resta de llocs. “Quan les coses s'orga­nit­zen mala­ment, sur­ten mala­ment”, va etzi­bar. Una tensió que venia de feia uns mesos i que va aflo­rar. Però, ves per on, la vida dóna mol­tes vol­tes: López Tena i Ber­tran van sig­nar la pau i es van con­ver­tir en un tàndem inse­pa­ra­ble, que ara tre­ba­lla amb Laporta.

Les con­sul­tes s'han anat suc­ceint a través de diver­ses ona­des i han arri­bat a ciu­tats com Saba­dell, Girona, Reus, Lleida, Mataró, Gra­no­llers o Cor­nellà de Llo­bre­gat, entre d'altres. La par­ti­ci­pació ha anat bai­xant a mesura que les pobla­ci­ons més grans sor­tien a la pales­tra, però des de l'orga­nit­zació sem­pre inten­ten evi­tar les com­pa­ra­ci­ons entre les diver­ses ton­ga­des, perquè són muni­ci­pis amb con­jun­tu­res dife­rents i recor­den que, amb tots els vots a la mà, l'auto­de­ter­mi­nació seria el pri­mer par­tit del país.

De la teo­ria a la pràctica

Alguns diri­gents polítics de pri­mera línia, bàsica­ment d'ERC, també van voler exer­cir el seu dret a vot en les ciu­tats on estan empa­dro­nats. El de més rang va ser el pre­si­dent del Par­la­ment, Ernest Benach, que va anar a Reus. José Mon­ti­lla també tenia la pos­si­bi­li­tat d'eme­tre el seu sufragi a Sant Just Des­vern, però evi­dent­ment es va que­dar a casa.

L'impuls d'aquests actes ha arri­bat fins al Par­la­ment, que ha estat a punt d'ende­gar els tràmits per a un referèndum ofi­cial. Després del fracàs de la ILP dels Deu­mil.cat, Car­les Móra també va inten­tar-ho empa­rat per la força simbòlica que havia adqui­rit ser l'alcalde de la població que va ini­ciar aquest movi­ment, però va tor­nar a enso­pe­gar.

El binomi López Tena-Ber­tran, per con­tra, hi va estar molt més a prop. Apro­fi­tant la llei de con­sul­tes van pre­sen­tar una ini­ci­a­tiva popu­lar (IP), que va ser admesa a tràmit per la cam­bra cata­lana. L'eufòria es va des­fer­mar i ja es començava a pre­pa­rar la reco­llida de sig­na­tu­res –prop de 220.000– quan el Par­la­ment va fer marxa enrere després que el Con­sell de Garan­ties emetés un dic­ta­men con­trari. Un pla B que tots dos havien pre­pa­rat també va que­dar desac­ti­vat i la frus­tració va ser tal que López Tena va dimi­tir com a con­se­ller naci­o­nal de CDC i Ber­tran, d'ERC. Després van aban­do­nar els seus par­tits per anar a Soli­da­ri­tat. Ber­tran, però, també s'havia indig­nat amb ERC perquè el van posar en el número 14 de les llis­tes quan ell con­si­de­rava que es merei­xia un lloc molt més amunt per tota la feina amb els referèndums.

Però aques­tes no són les úniques cares cone­gu­des que han fet el salt de les con­sul­tes a la política més activa. Anna Arqué s'ha incor­po­rat al pro­jecte soli­dari de Laporta, men­tre que Car­les Móra o David Vinyals han fit­xat per Rea­gru­pa­ment.

Ara, tots ells com­pe­ti­ran per la mateixa part del pastís a les elec­ci­ons del 28-N, men­tre que les con­sul­tes con­ti­nu­a­ran enda­vant espe­rant el colofó final de Bar­ce­lona, el 10 d'abril de l'any vinent.