Atiant el vot de la por

Fa dos anys, un dels eixos de la cam­pa­nya del PSC en les elec­ci­ons gene­rals va ser el lema Si tu no hi vas, ells tor­nen. No cal ser una gran llu­me­nera per enten­dre el mis­satge subli­mi­nal que ama­gava el lema: tor­nen els de sem­pre, els hereus del fran­quisme, els que sem­pre gover­nen, i això que des del 1982 fins ara –28 anys— a Espa­nya sem­pre ha gover­nat el PSOE tret del parèntesi 1996-2000 i 2000-2004, que ho va fer el PP. Dilluns, durant el dis­curs de cele­bració de la Diada Naci­o­nal, a Madrid, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, José Mon­ti­lla, adver­tia que, depe­nent de quin sigui el resul­tat elec­to­ral del 28-N, “pot ces­sar l'interès de com­par­tir un pro­jecte col·lec­tiu i supo­sar un incre­ment de la tensió, amb l'objec­tiu d'arri­bar a la defi­ni­tiva rup­tura emo­ci­o­nal i política” de Cata­lu­nya amb Espa­nya.

És a dir, el can­di­dat soci­a­lista deia si fa no fa que, si venç CiU, el país es pre­ci­pi­tarà pel pen­dent de la cris­pació, l'enfron­ta­ment i el sepa­ra­tisme, i que, en canvi, ell és la garan­tia que aquí no passi res; la garan­tia del man­te­ni­ment de l'statu quo. En sofis­ti­cat, però sona a mis­satge PP. Fer por ati­ant el fan­tasma de la inde­pendència –com ha fet Mon­ti­lla– o menys­prear-la –com feia ahir la por­ta­veu adjunta del PSC al Par­la­ment, Rocio Martínez, per des­qua­li­fi­car la marxa de Jaume Sobrequés del PSC i el seu suport a CiU i a Artur Mas– no hau­ria de for­mar part de la cul­tura política del país, ni de l'agenda de cam­pa­nya. Pri­mer, perquè l'opció inde­pen­den­tista per mit­jans pacífics i democràtics és tan legítima i vàlida com qual­se­vol altra. Segon, per res­pecte al seu soci de tri­par­tit, ERC, que li ha permès ser pre­si­dent de Cata­lu­nya. I ter­cer, perquè és un insult a la intel·ligència dels cata­lans.