L'eslògan caducat

“Fets i no parau­les”, deien els soci­a­lis­tes a la cam­pa­nya elec­to­ral d'ara fa qua­tre anys. M'atre­vi­ria a dir que era un bon eslògan publi­ci­tari. Lla­vors com ara la ciu­ta­da­nia estava can­sada d'escol­tar les parau­les dels polítics sense que es veies­sin plas­ma­des a la rea­li­tat. Ara, l'eslògan ha cadu­cat. Reposa als annals de les idees publi­citàries. Després de qua­tre anys. Els fets ja s'han vist i es poden valo­rar. Sense parau­les no hi hau­ria cam­pa­nya elec­to­ral per molt que el vent se les emporti. Les parau­les són les que mar­quen la cam­pa­nya.

L'exem­ple que la paraula encara fa tron­to­llar la política l'ha posat fins ara Joan Puig­cercós. Ha dit: “Madrid és una festa fis­cal i a Anda­lu­sia no paga ni Déu”. A ulls dels soci­a­lis­tes anda­lu­sos l'ha dita grossa. Sort que des de Mon­ti­lla pas­sant per Zapa­tero i aca­bant per la mateixa ERC han donat per amor­tit­zat i liqui­dat el govern català tri­par­tit. Si existís la fórmula tri­par­tida dels dar­rers qua­tre anys, a hores d'ara els socis soci­a­lis­tes hau­rien fet dema­nar perdó a la plaça pública a Puig­cercós.

Les parau­les són l'eix prin­ci­pal de les cam­pa­nyes elec­to­rals. Sense parau­les no hi ha cam­pa­nya. Segons un estudi acu­rat i com­pa­ra­tiu del CIS de fa un parell de mesos, en el període 2004-2008 amb el PSOE al govern cen­tral només és van com­plir el 20% dels seus com­pro­mi­sos elec­to­rals. El mateix per­cen­tatge, un 20%, havia com­plert el PP en el període del 2000-2004.

No tot s'hi val, en cam­pa­nya elec­to­ral. Però quasi tot. En el fons tots cre­uen que hi haurà temps per rec­ti­fi­car. De moment. “Nos queda la pala­bra”, reci­tava el poeta Blas de Otero i canta Paco Ibáñez. Ens queda la paraula.