CiU ja busca aixecar onada

CiU es llançarà en els dies que fal­ten de cam­pa­nya a “aixe­car onada”. És l'expressió que s'usa en política quan bufa vent favo­ra­ble i s'intenta rema­tar la feina. Per a CiU, això seria acon­se­guir una gran majo­ria. Diri­gents naci­o­na­lis­tes mati­sa­ven ahir que no es tracta ben bé de la majo­ria abso­luta sinó de poder gover­nar sense cap crossa que torni a recor­dar pac­tes com­pli­cats.

Entren votants d'ICV. Els dar­rers son­de­jos interns de què dis­posa CiU en cam­pa­nya apun­ten un ele­ment excep­ci­o­nal: a més de l'afluència de votants del PSC, ERC i PP, per aquest ordre, en comen­cen a detec­tar també d'ICV. Serien al vol­tant d'un 2% dels votants tra­di­ci­o­nals eco­so­ci­a­lis­tes, que també volen canvi. Això és el que també fa pen­sar a la direcció naci­o­na­lista que pot acon­se­guir “aixe­car onada”.

Pis­tes d'ater­ratge. En la dar­rera set­mana d'una cursa cap a les elec­ci­ons, el manual reco­mana ten­sar el debat per acon­se­guir la màxima mobi­lit­zació. Però CiU no ho farà d'aquesta manera, si el resul­tat del debat de TV3 no reco­mana modi­fi­ca­ci­ons. La gran pri­o­ri­tat que s'ha impo­sat és cons­truir pis­tes d'ater­ratge perquè els votants que pro­ve­nen d'altres par­tits o de l'abs­tenció se sen­tin còmodes per adhe­rir-se al canvi. Artur Mas ja va fer ahir el míting cen­tral de CiU sense citar ni un sol cop José Mon­ti­lla, i encara menys Joan Puig­cercós i Alícia Sánchez-Camacho. Josep Antoni Duran va estar més inci­siu, però va cen­trar els atacs a José Luis Rodríguez Zapa­tero i Mari­ano Rajoy. El gran cata­lit­za­dor que usen els diri­gents de CiU és el canvi, el canvi i el canvi. Motiva de forma visi­ble els seus segui­dors.

Jordi Pujol no fa de telo­ner. L'expre­si­dent i líder històric de CiU va acu­dir al míting cen­tral dels naci­o­na­lis­tes i va ser molt aplau­dit, però no va pren­dre la paraula. Artur Mas ja no neces­sita que li faci de telo­ner, perquè ha aga­fat un per­fil propi del tot con­so­li­dat. No té res a veure amb la cam­pa­nya que va fer Mas fa 4 anys.

Eufòria repri­mida, cada cop amb més difi­cul­tats. Els diri­gents de CiU veuen pos­si­ble acon­se­guir un resul­tat clara­ment per sobre dels 60 escons, i això pro­vo­ca­ria eufòria. Però la inten­ten repri­mir tant com poden, amb una difi­cul­tat pal­pa­ble. Fins ara ho acon­se­guien fàcil­ment, gràcies a les pre­vi­si­ons a la baixa que els va ator­gar l'enquesta del CIS a l'inici de cam­pa­nya. “Que no se'ns noti cap eufòria, o que aquesta sigui pel 8 a 0 del Barça”, deia ahir un mem­bre de l'equip elec­to­ral de CiU.

El con­cert econòmic, en segon terme per un dia. En el míting a la Vall d'Hebron, la rei­vin­di­cació del con­cert econòmic va pas­sar a segon terme. És un ele­ment impor­tant del pro­grama, però en cam­pa­nya el que CiU nota que mobi­litza de debò són les ganes de pas­sar pàgina. “De sor­tir del túnel”, que diuen asses­sors de Mas.

Atenció a Xavier Trias. Si Mas, Duran i Pujol van ser molt aplau­dits pels 3.100 assis­tents al míting, no es va que­dar pas enrere Trias. N'ha cres­cut el carisma entre els segui­dors de CiU.