28-N: i ara què?

No és el mateix anun­ciar el canvi com a reclam elec­to­ral, que con­ver­tir-lo en una rea­li­tat tan­gi­ble que bene­ficiï el con­junt de la soci­e­tat. En tot cas, els cata­lans van apos­tar el 28-N pel cop de timó polític. Van dipo­si­tar mas­si­va­ment la seva con­fiança en CiU, con­ver­ti­ran Artur Mas en el nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, faran pos­si­ble un govern mono­co­lor, en prin­cipi més cohe­rent i cohe­si­o­nat que el tri­par­tit, però sense majo­ria abso­luta i, per tant, obli­gat a dia­lo­gar amb la resta de for­ces polítiques per avançar. I també han incre­men­tat el per­fil cata­la­nista del nou Par­la­ment, no només amb la clara majo­ria naci­o­na­lista, sinó també amb l'entrada d'una segona veu inde­pen­den­tista al marge d'ERC, que és la de Soli­da­ri­tat Cata­lana, lide­rada per Joan Laporta.

La qüestió cen­tral és com afec­tarà aquest canvi de pano­rama polític al país? Es tra­duirà en més eficàcia de l'acció de govern? Ser­virà perquè Cata­lu­nya surti abans o millor de la crisi econòmica glo­bal? Tindrà més èxit en la difícil relació amb Espa­nya? Donarà res­posta a l'atzu­cac pro­vo­cat per la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal con­tra l'Esta­tut refe­ren­dat pels cata­lans? I a la demanda social expli­ci­tada en la mas­siva mani­fes­tació sobi­ra­nista del 10-J? Quin seria el full de ruta perquè el 28-N es tra­du­eixi en un canvi a favor del nos­tre país? Aquest monogràfic d'opinió ofe­reix la visió de divuit arti­cu­lis­tes sobre totes aques­tes qüesti­ons, que són clau per al futur de la nació cata­lana.