“Volem que l'educació sigui gratuïta i obligatòria”

Les vio­la­ci­ons dels drets humans, l'assas­si­nat de l'arque­bisbe Romero, la pre­potència de la ultra­dreta va fer que el 1980, el Frente llancés l'ofen­siva mili­tar, però el suport dels Estats Units va fer que el govern man­tingués el poder fins que, l'any 1992, es van sig­nar a Mèxic els acords de Cha­pul­te­pec, i el Frente es va recon­ver­tir en un par­tit polític que ha hagut de superar la pressió i els intents de boi­cot fins que, el 15 de març del 2009, el nos­tre can­di­dat, Mau­ri­cio Funes, va arri­bar a asso­lir la pre­sidència de l'Estat.

Des que l'any 1992 vam pas­sar de ser una orga­nit­zació mili­tar a un par­tit polític i vam inten­tar pre­sen­tar can­di­dats a les elec­ci­ons, el Frente es va tro­bar que el govern de dre­tes se ser­via del frau sis­temàtic en les elec­ci­ons –es va donar el cas que, a part de fer votar els morts, van por­tar cami­ons amb per­so­nes de Gua­te­mala i Nica­ra­gua, mig milió que les van fer pas­sar per sal­va­do­rencs–. També va assas­si­nar els nos­tres diri­gents, però nosal­tres, que volíem gua­nyar de manera neta i llui­tar con­tra la men­tida, vam saber tren­car la por de la mul­ti­tud i cons­truir un pro­grama de govern sobre la base de les deman­des dels sec­tors impli­cats amb l'Estat, ja siguin els fun­ci­o­na­ris, els mes­tres, els empre­sa­ris o les clas­ses popu­lars. Després d'un any de feina van redac­tar una pro­posta ente­ne­dora en què es dei­xava clar que el Sal­va­dor havia de fer la seva via,o sigui sense estar sotmès a les pres­si­ons dels Estats Units, o que ens pre­sen­tes­sin com un satèl·lit de Chávez.

Hem demos­trat que no tenim por, que cre­iem en el canvi i en l'alter­nança, que volem que el país es nor­ma­litzi. Estem tre­ba­llant perquè es res­pecti la nos­tra sobi­ra­nia, i ho fem defen­sant un procés sin­gu­lar. Podem dir que si a Nica­ra­gua els nica­ragüencs són els que han de vet­llar per tirar enda­vant, nosal­tres fem el mateix sense accep­tar intro­mis­si­ons.

Vam haver d'enfron­tar-nos a l'herència d'un país tan endeu­tat que grava l'herència dels meus fills, que tenen pocs anys. Tre­ba­llem perquè l'edu­cació sigui gratuïta i obli­gatòria, tenim clar que és l'única eina per tren­car el sub­desen­vo­lu­pa­ment; hem enge­gat un pro­grama inte­gral de sani­tat amb un enfo­ca­ment de salut comu­nitària; hem dotat d'una pensió de 50 dòlars al mes les per­so­nes amb més de setanta anys, i tot i la mani­pu­lació que en fa la dreta, llui­tem per treure els joves de les maras, les ban­des orga­nit­za­des i vio­len­tes que van expor­tar des dels Estats Units.

Com a dones volem una soci­e­tat equi­ta­tiva i lliure de violència, hem de tre­ba­llar per fer bai­xar els nivells de mas­clisme, per asso­lir espais de poder. El camí és llarg, però des del Frente sabem que si no can­viem ràpida­ment les con­di­ci­ons de vida de la població, la nos­tra feina serà inútil. En aquest aspecte hi ha molta feina a fer. Cal que per qüesti­ons de sexe, les dones no patei­xin dis­cri­mi­na­ci­ons ni sala­ri­als, ni labo­rals, ja que som les res­pon­sa­bles de gua­nyar el futur dels nos­tres fills i les encar­re­ga­des de tro­bar la via perquè cada cop esti­guem més capa­ci­ta­des i ocu­pem més càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat en la soci­e­tat sal­va­do­renca.