531 pobles ja han votat

13-D, 28-F, 25-A i 20-J. I ben aviat, el 23-G i el 10-A. Des que Arenys de Munt va obrir-ne el camí, el 13 de setem­bre de l'any pas­sat, 530 pobles més de Cata­lu­nya s'han afe­git a alguna de les ona­des mas­si­ves de referèndums sobre la inde­pendència, i el balanç és d'un impor­tant èxit. I és que s'hi han afe­git ja més de la mei­tat dels pobles que hi ha a Cata­lu­nya (947), tot i que encara hi ha tres comar­ques que s'hi resis­tei­xen i on cap dels seus muni­ci­pis ha abor­dat la pre­gunta: la Terra Alta, la Val d'Aran i el Bar­ce­lonès. En el cas del Bar­ce­lonès, només fins ara. Perquè demà, que es com­plirà un any del pri­mer segui­ment popu­lar, cen­te­nars de volun­ta­ris tre­ba­lla­ran per cap­tar el vot anti­ci­pat dels veïns de Bar­ce­lona amb vista a la con­sulta que s'ha con­vo­cat a la capi­tal per al 10 d'abril.

L'ori­gen de tot ple­gat cal bus­car-lo a Arenys de Munt. El 13 de setem­bre de l'any pas­sat el muni­cipi mares­menc entrava en la història per la porta gran i ini­ci­ava un procés que s'ha estès pel país com una taca d'oli: 531 muni­ci­pis, més de tres mili­ons de ciu­ta­dans (i una mit­jana de par­ti­ci­pació del 18%) han seguit les seves pas­ses. En aquests mesos, el sí s'ha impo­sat de manera acla­pa­ra­dora, amb el 92,72% dels vots, més de 553.000 vots a favor. En con­tra, però, s'hi han pro­nun­ciat 28.712 per­so­nes, el 4,81%. El camí per arri­bar fins a la votació no va ser gens fàcil ni es va fer amb pres­ses. El ger­men de la con­sulta es remunta a l'any 2006, quan en una reunió sobre una con­sulta ciu­ta­dana sobre el cobri­ment de la riera es va sug­ge­rir la pos­si­bi­li­tat de fer un referèndum sobre la inde­pendència del país. Un dels pares de la ini­ci­a­tiva, el regi­dor de la CUP i pre­si­dent del Movi­ment Are­nyenc per a l'Auto­de­ter­mi­nació, Josep Manel Xime­nis, va por­tar al ple una moció en què s'ins­tava a cele­brar la con­sulta i la pro­posta es va aca­bar apro­vant al ple muni­ci­pal.

Es va deci­dir, doncs, que la pre­gunta que es for­mu­la­ria a la població (els ciu­ta­dans majors de 16 anys empa­dro­nats al muni­cipi) seria si s'està d'acord que Cata­lu­nya sigui un estat inde­pen­dent, de dret, democràtic i social inte­grat a la Unió Euro­pea. Per fer-la, els orga­nit­za­dors no van poder fer ser­vir el cens elec­to­ral ni els ter­mes de con­sulta popu­lar ni referèndum per no incom­plir la llei. L'opció esco­llida, doncs, era la con­sulta per cop­sar l'estat d'opinió de la població sobre l'auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya.

Amb tot, els atacs de la caverna mediàtica espa­nyola, les reso­lu­ci­ons judi­ci­als en con­tra i pres­si­ons de la judi­ca­tura van fer que el camí no fos pre­ci­sa­ment de flors i vio­les, però que el sen­ti­ment inde­pen­den­tista agafés més embran­zida. I el dia 13 de setem­bre milers de cata­lans es van reu­nir a Arenys de Munt units per un mateix sen­ti­ment de país. La par­ti­ci­pació va ser del 40% i el 96% dels vots van tenir la mateixa res­posta: el sí.