Aromes electorals

A Espa­nya no és temps de pac­tes. El PP vol gua­nyar en soli­tari les elec­ci­ons del maig i després les gene­rals. La tàctica és no pac­tar res amb ningú. Tot apunta que a par­tir d'ara no hi haurà pac­tes labo­rals. Ni amb el sis­tema de pen­si­ons. Ni amb les reta­lla­des autonòmiques, ja que ara no toca reduir com­petències a comu­ni­tats que té gua­nya­des com València i Madrid. En aquest sen­tit es poden ajor­nar les pre­ten­si­ons del PP d'una reta­llada pres­su­postària. Val a dir que sem­pre estan dis­po­sats a pac­tar amb el PSOE reduc­ci­ons per a Cata­lu­nya.

A Mari­ano Rajoy li han acon­se­llat que per gua­nyar les dues pròximes elec­ci­ons ha de fer mis­sat­ges line­als. No ha d'entrar en el detall de les pen­si­ons. Ni del sis­tema finan­cer. Li acon­se­llen que l'actual govern les posi a la pràctica i així es des­gasti. Tot el que passi aquesta set­mana en les nego­ci­a­ci­ons entre el govern, els sin­di­cats i la patro­nal li importa poc a Rajoy. Es com si no hi tingués res a veure. Des de fa dies cal fixar-se que Rajoy parla com a futur llo­ga­ter de la Mon­cloa. Com a molt sap que li que­den tretze mesos.

És la mateixa sen­sació que tenia Artur Mas que en el dar­rer any d'opo­sició li van acon­se­llar que l'única cosa que havia de fer era seguir la frase bíblica d'espe­rar que el cadàver del teu ene­mic passi per davant de casa teva...

La política espa­nyola està impreg­nada d'aroma elec­to­ral. S'ha vist a la con­venció del PP i en els dar­rers actes del PSOE. S'està obrint una nova etapa que la política cata­lana ha de saber apro­fi­tar més que mai. Tal com va fer en l'època de la tran­sició on els cata­lans van mar­car la diferència amb ope­ra­ci­ons tan sig­ni­fi­ca­ti­ves ara com l'Assem­blea Democràtica de Cata­lu­nya.