Un tauler amb molts jugadors
Optimisme a CiU, que confia augmentar la representació prenent espai a ERC i els independents i recuperar el poder
A Guissona, segon municipi de la comarca, la retirada de l'alcalde obre expectatives, i a Cervera sembla que hi haurà un altre pacte
CiU, seguit de prop per ERC coaliada amb independents –una força amb sigla pròpia en algun municipi–, governen la Segarra. La majoria dels ajuntaments estan regits per consells oberts, a causa del poc pes demogràfic de gairebé tots els 21 municipis. Comparat amb la resta del país, la persona compta més que les sigles a l'hora de dipositar el vot. Amb la convicció que aporta la recent victòria convergent, la federació nacionalista espera amb optimisme distanciar-se d'una Esquerra que passa per hores baixes a nivell nacional. I, naturalment, ERC confia a mantenir el tipus i, a través d'acords, conservar el que s'havia aconseguit els darrers anys.
Precisament, el bastió més preuat d'ERC és Guissona, la segona en població de la comarca i onzena de les Terres de Ponent. L'alcalde Josep Cosconera (ERC) hi governa des de fa tres legislatures amb còmoda majoria absoluta (7 regidors; CiU, la segona força, en té tres). Però Cosconera plega i deixa la candidatura en mans de Xavier Casoliva, actual president del Consell Comarcal. Tot i la confiança dels republicans a mantenir la majoria, algun membre destacat de l'equip de Cosconera no continua. És el cas d'Ester Roca, que va ser candidata de Reagrupament a Lleida en les eleccions al Parlament. A l'espera de veure si a Guissona fructifica alguna alternativa independentista a ERC, el ball de regidors es pot amenitzar encara més si els immigrants –que no tenen cap representant directe– opten aquest cop per entrar en política. El municipi és l'únic de l'Estat on els immigrants suposen quasi el 51% de la població. El treball assegurat a la Corporació Alimentària evita, almenys de moment, els conflictes socials, i el municipi gaudeix d'un bon nivell de serveis i equipaments. Algunes informacions apunten que el col·lectiu romanès –el més nombrós, amb un miler de persones sobre un padró de 6.500– està impulsant la creació d'un partit romanès.
De moment, no l'han inscrit i sembla que no tots els romanesos de Guissona hi estarien d'acord. Tot i pertànyer a la Unió Europea, cada votant romanès hauria d'anar-se a inscriure al cens electoral per poder participar i no sembla que fins ara aquesta hagi estat una de les prioritats del col·lectiu d'estrangers: sols uns 3.000 immigrants s'han registrat en passades eleccions per anar a votar a les Terres de Lleida. Malgrat uns moviments que poden alterar el paisatge de Guissona, CiU manté el candidat, Miquel Perramon, de les passades eleccions. El PSC, tercera força, també aposta per la continuïtat amb Miquel Julià.
El trencaclosques cerverí
Fer un càlcul de quin serà el proper govern a Cervera és una aventura totalment incerta. Ara hi mana un multipartit encapçalat pel PSC (amb ERC, el PP, el partit segarrenc Inse). La legislatura va començar, però, amb un soci més, el SiF, que va ser expulsat del govern el juny passat, deixant l'equip en minoria i posant al límit les complicades relacions polítiques a l'Ajuntament. El govern no va poder aprovar, ara fa pocs dies, el projecte més important de la legislatura i el que més ha donat a parlar a Cervera, el pla d'ordenació urbanístic municipal (POUM). Tot i les tibantors, l'alcalde, Joan Valldaura, tornarà a presentar batalla, però l'escàs marge amb l'oposició convergent (dos regidors contra tres) probablement obligarà el nou govern a pactar. Els actuals socis del PSC disposen d'un sol regidor, tot i estar al govern. ERC va aconseguir-lo pels pèls i veurem si aguanta la nova situació. Igual que en altres comarques, l'estratègia dels republicans és incorporar-hi altres sensibilitats independentistes. En igual situació es troba Inse. Pel que fa a la resta de socis, el regidor del PP no continua i el partit tornaria a confiar en la candidata del 2003, Mercè Castells.
Per complicar encara més el panorama a la capital, cal remarcar que Partit per Catalunya –escissió del partit xenòfob del vigatà Josep Anglada– va ser la segona força més votada i ara és a l'oposició amb dos regidors. Algunes fonts apunten que Anglada està valorant treure's l'espina clavada i presentar també candidatura a Cervera. El SiF, ara a l'oposició, es va estrenar el 2007 i està per veure si rendibilitzarà o, ben al contrari, sortirà perdent amb la seva actitud de buscar brega permanentment.
Els convergents, que van guanyar les eleccions el 2007, esperen recuperar el govern cerverí. El cap del grup i anterior alcalde, Salvador Bordes, podria no repetir de cap de cartell en pro del consens. Sigui com sigui, CiU confia que el desgast d'un govern tan divers i una embranzida nacional que també pot empitjorar la supervivència de les opcions extraparlamentàries els retornin l'alcaldia. Sigui qui sigui el proper govern, la fragmentació política sembla instal·lada a Cervera. Les relacions locals entre CiU i el PSC són de respecte mutu i, donat el cas i superat el model nacional del tripartit, podrien acordar un govern més estable per a la capital.
A escala comarcal, CiU i ERC repetiran el nombre de llistes. Els primers confien augmentar-ne la quantitat per tenir candidats en 20 dels 21 municipis. L'excepció és Tarroja de Segarra, on decideix una agrupació d'electors. A Torà, el tercer municipi quant a població, CiU hi té una àmplia majoria absoluta. L'alcalde des de fa 11 anys, plega, però els convergents ja li han trobat relleu. A l'altre extrem hi ha Sant Guim de Freixenet, on ERC va aconseguir tots els regidors i el 88% dels vots. Convergència i Unió no hi tenia llista, però aquest cop ho intentarà contra l'actual alcalde, que repeteix per Esquerra. Amb més probabilitats es presenta CiU a Sanaüja, on manté el candidat. El PSC va guanyar-hi les eleccions i CiU va quedar segona, amb el mateix nombre de regidors. La frontissa va ser ERC, amb qui els socialistes van pactar. El Consell Comarcal de la Segarra està governat per ERC amb els dos consellers socialistes i un d'Inse. Els convergents confien sumar el 10 conseller i assolir la majoria absoluta.