La fi de Sepharad
L'intent de cop d'estat del 23-F va ser la primera ofensiva contra l'autogovern
Va propiciar la Loapa pactada entre la UCD i el PSOE
La sentència del TC culmina al cap de 30 anys el fracàs de l'Espanya plurinacional
Avui fa 30 anys, el carro va començar a anar pel pedregar. El 23-F va ser el primer indici que s'esquinçava el somni de la Sepharad de Salvador Espriu, el mite plurinacional. L'intent de cop d'estat del 1981 va ser una acció
contra l'incipient Estat
de les autonomies. I es va traduir poc després amb
la retallada autonòmica de la Loapa, que la moribunda UCD va pactar amb
els socialistes. Catalunya ha mantingut durant 30 anys una batalla política contra aquella voluntat d'assimilació nacional, compartida amb diferents estils pel PSOE i pel PP.
La partida que fins fa mesos tenia encara engrunes d'esperança va fer el tomb el juliol passat amb la sentència de l'Estatut. El recurs que el PP va presentar contra el text estatutari i la sentència que van promulgar finalment els magistrats propers als socialistes, amb José Luis Rodríguez Zapatero de braços plegats, van sentenciar la fi del somni. El projecte de l'Espanya plurinacional ha fracassat. Tan sols Santiago Carrillo ha aixecat la veu des de Madrid contra la fi del model de la transició política.
El 23-F ja va ser un atac frontal per tallar la Transició, quan l'exèrcit encara tenia un gran pes en la política espanyola. “L'intent de cop d'estat va accele-
rar l'intent d'homogeneïtzació que ja rondava, de fet, en els despatxos. I el 24 de febrer, el rei va convocar a La Zarzuela tots els líders polítics, amb només dues excepcions: els de CiU i els del PNB”, recorda el catedràtic d'Història Contemporània de
la UB Antoni Segura.
Amb aquell primer atac i la posterior Loapa comença el relat contra l'Espanya plurinacional que acaba amb la sentència de l'Estatut. “Formalment no estan lligats, però sí que ho estan en el tarannà al qual responen”, indica el filòsof i exparlamentari socialista a Europa Xavier Rubert de Ventós. “El projecte de l'Espanya plurinacional, jo mai l'he acabat de veure gaire viable, i la sentència del TC sembla que d'alguna manera ho remata”.
La Loapa que van pactar la UCD i el PSOE després de l'intent colpista
va acabar articulant el malestar polític espanyol contra el dèbil Estat autonòmic. “Va ser el primer intent seriós d'homogeneïtzació i en part va resultar reeixit. Tot i que el Constitucional va donar la raó als recursos que van presentar els nacionalistes catalans i bascos, l'esperit de la Loapa ha acabat triomfant”, diu Segura.
Aquesta filosofia contra les nacionalitats ha comptat amb la clara sintonia de fons entre socialistes i populars, amb diferents estils. El professor d'història contemporània a la UAB Josep Maria Solé i Sabaté recorda que tot plegat té antecedents, com ara la “col·laboració” que va mantenir la UGT amb la dictadura del general Primo de Rivera, “malgrat la persecució social i nacional catalana” que va tenir aquell règim, i “l'actitud anticatalana” del PSOE durant la República i la posterior Guerra Civil. El PP ha tingut una hostilitat més explícita encara. “És més fàcil de descriure”.
Rubert de Ventós coincideix que existeix una semblança de fons del PSOE i el PP a l'hora de no acceptar l'Estat plurinacional. “Sempre han tingut sintonia. A cops més, i a cops menys, segons la conjuntura de cadascun”.
Finançament
Segons Requejo, els dos grans partits estatals s'han de definir des d'un punt de vista acadèmic com a formacions “nacionalistes espanyoles”. No han acceptat mai aban-
donar el camí de la Loa-
pa. “Fora de l'excepció asimètrica del finançament del País Basc i Navarra, el PSOE i el PP segueixen mantenint una visió ja sigui unitarista o bé conservadora que no vol saber res del pluralisme nacional intern de l'Estat”.
Tot plegat ha acabat
amb una descentralització més administrativa que no pas política.
Les diferències entre socialistes i populars en el desplegament de l'Estat de les autonomies ha estat tan sols de matís, segons els experts. “El PSOE i el PP tenen coincidència en el fons, però no en les formes. Els socialistes són més suaus, i el PP fa embats més forts”, indica
Segura. Els socialistes
són jacobins i els populars són nacionalistes conservadors, segons la descripció de Ferran Requejo.
La sentència del Constitucional contra l'Estatut significa el revés definitiu a les esperances per construir un Estat plurinacional. Ha tombat per terra els intents que alguns encara veien amb esperança. Però el projecte d'entesa ha fracassat quan encara no està consolidada una alternativa sobiranista
catalana, que té dèbils connexions internacionals. L'impacte més directe de la sentència és que destrueix l'ambigüitat
que tenia la Constitu-
ció respecte a les autonomies. “Trenca l'ambigüitat i aposta per una visió monista, no pluralista, de l'Estat espanyol. Entén
els autogoverns autonòmics com a supeditats jeràrquicament al poder central”, indica Requejo.
I, en sentit contrari, la sentència obre ambigüitats en matèries que no
estaven qüestionades des de la Transició, com ara
la política lingüística.
Segura precisa que qualsevol via per aprofundir l'Estat plurinacional a través de la via autonòmica s'ha de considerar a partir d'ara fracassada,
no té cartes per jugar. “També han fracassat els objectius que tenia l'Estat autonòmic, que eren reduir les diferències econòmiques entre les autonomies i satisfer les aspiracions d'autogovern de Catalunya i el País Basc”. La història dels darrers 30 anys no ha anat per aquí.
L'exvicepresident del Parlament basc i exdirigent d'Eusko Alkartasuna, Gorka Knörr, que ara es dedica a la seva activi-tat professional, considera que el primer atac de debò contra l'Estat de les autonomies no va ser el 23-F, sinó “l'invent” de catorze comunitats per aigualir les aspiracions de Catalunya, el País Basc i Galícia. És una qüestió que ara
torna a estar sobre la taula, admesa per alguns
sectors del PP i el PSOE.
El poder de Madrid no volia reconèixer un Estat amb quatre nacions i es va inventar disset autonomies, fet que va provocar una complexitat administrativa que ara ha esde-vingut un problema.
Segons Knörr, de la sentència del TC contra l'Estatut també se n'han de treure lectures positives. Destapa un nou sobiranisme. “Aquesta sentència és tan brutalment contrària a la nostra sobirania que fins i tot l'haurem d'agrair, perquè ha fet que molta gent hagi obert els ulls. S'han adonat que allà no
hi ha federalistes”.
Notícies relacionades
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 23-02-2011, Pàgina 12
- El Punt. Barcelona 23-02-2011, Pàgina 12
- El Punt. Camp de Tarragona 23-02-2011, Pàgina 12
- El Punt. Comarques Gironines 23-02-2011, Pàgina 12
- El Punt. Penedès 23-02-2011, Pàgina 12
- El Punt. Maresme 23-02-2011, Pàgina 12
- El Punt. Vallès Occidental 23-02-2011, Pàgina 12
- Avui 23-02-2011, Pàgina 4