La fi de Sepharad

Avui fa 30 anys, el carro va començar a anar pel pedregar. El 23-F va ser el primer indici que s'esquinçava el somni de la Sepharad de Salvador Espriu, el mite plurinacional. L'intent de cop d'estat del 1981 va ser una acció
contra l'incipient Estat
de les autonomies. I es va traduir poc després amb
la retallada autonòmica de la Loapa, que la moribunda UCD va pactar amb
els socialistes. Catalunya ha mantingut durant 30 anys una batalla política contra aquella voluntat d'assimilació nacional, compartida amb diferents estils pel PSOE i pel PP.

La partida que fins fa mesos tenia encara engrunes d'esperança va fer el tomb el juliol passat amb la sentència de l'Estatut. El recurs que el PP va presentar contra el text estatutari i la sentència que van promulgar finalment els magistrats propers als socialistes, amb José Luis Rodríguez Zapatero de braços plegats, van sentenciar la fi del somni. El projecte de l'Espanya plurinacional ha fracassat. Tan sols Santiago Carrillo ha aixecat la veu des de Madrid contra la fi del model de la transició política.

El 23-F ja va ser un atac frontal per tallar la Transició, quan l'exèrcit encara tenia un gran pes en la política espanyola. “L'intent de cop d'estat va accele-
rar l'intent d'homogeneïtzació que ja rondava, de fet, en els despatxos. I el 24 de febrer, el rei va convocar a La Zarzuela tots els líders polítics, amb només dues excepcions: els de CiU i els del PNB”, recorda el catedràtic d'Història Contemporània de
la UB Antoni Segura.

Amb aquell primer atac i la posterior Loapa comença el relat contra l'Espanya plurinacional que acaba amb la sentència de l'Estatut. “Formalment no estan lligats, però sí que ho estan en el tarannà al qual responen”, indica el filòsof i exparlamentari socialista a Europa Xavier Rubert de Ventós. “El projecte de l'Espanya plurinacional, jo mai l'he acabat de veure gaire viable, i la sentència del TC sembla que d'alguna manera ho remata”.

La Loapa que van pactar la UCD i el PSOE després de l'intent colpista
va acabar articulant el malestar polític espanyol contra el dèbil Estat autonòmic. “Va ser el primer intent seriós d'homogeneïtzació i en part va resultar reeixit. Tot i que el Constitucional va donar la raó als recursos que van presentar els nacionalistes catalans i bascos, l'esperit de la Loapa ha acabat triomfant”, diu Segura.

Aquesta filosofia contra les nacionalitats ha comptat amb la clara sintonia de fons entre socialistes i populars, amb diferents estils. El professor d'història contemporània a la UAB Josep Maria Solé i Sabaté recorda que tot plegat té antecedents, com ara la “col·laboració” que va mantenir la UGT amb la dictadura del general Primo de Rivera, “malgrat la persecució social i nacional catalana” que va tenir aquell règim, i “l'actitud anticatalana” del PSOE durant la República i la posterior Guerra Civil. El PP ha tingut una hostilitat més explícita encara. “És més fàcil de descriure”.

Rubert de Ventós coincideix que existeix una semblança de fons del PSOE i el PP a l'hora de no acceptar l'Estat plurinacional. “Sempre han tingut sintonia. A cops més, i a cops menys, segons la conjuntura de cadascun”.