Els senyorets d'Avinyó

Serafí Pitarra, autor de les paròdies ano­me­na­des gata­des, té a la Ram­bla de Bar­ce­lona, davant del car­rer Escu­de­llers, un monu­ment coro­nat per la seva per­sona. El dra­ma­turg hi apa­reix en una cadira i fa un gest que no saps si s'està asse­ient per que­dar-se o s'està aixe­cant per fugir cames aju­deu-me. Al final d'Escu­de­llers hi ha el car­rer Avinyó, on se situa el Pitarra, un res­tau­rant que rep el nom d'aquest autor que en rea­li­tat es deia Fre­de­ric Soler. En un entre­so­lat del res­tau­rant hi ha un men­ja­do­ret, famós perquè Carod hi va maqui­nar con­tra Puig­cercós l'endemà mateix que ERC va haver for­mat el tri­par­tit de Mara­gall, i perquè els dies que Carod no tenia gana l'ocu­pava Puig­cercós per maqui­nar con­tra ell.

Ahir l'inde­pen­den­tisme va ofe­rir un altre mig­dia gloriós al Pitarra. Vuit senyors del SI, que des d'ara podríem ano­me­nar els senyo­rets d'Avinyó perquè con­ver­tei­xen qual­se­vol pro­jecte polític en una escena cubista, es van reu­nir per cer­ti­fi­car que havien par­tit peres amb Joan Laporta, el qual abans ja s'havia avançat a dir que qui par­tia era ell perquè, posats a dir gata­des, por­tes amb por­tes s'ente­nen i ell donava un cop a la seva per anar-se'n amb en Por­ta­be­lla d'ERC. O això es va enten­dre, o això tenia vali­desa ahir, perquè els senyo­rets d'Avinyó, en Laporta i en gene­ral l'inde­pen­den­tisme no se sap mai si s'asse­uen o s'aixe­quen.

Els con­xor­xats van rebre la premsa en aquell men­ja­do­ret després de la dinada. Van dir que encara esta­ven oberts a enten­dre's amb Laporta, però pre­sen­ta­ven unes gal­tes ence­ses i uns ullets bri­llants que va sem­blar que se l'aca­ba­ven de men­jar fet a l'ast i amb pata­tes.