Els senyorets d'Avinyó

Serafí Pitarra, autor de les paròdies anomenades gatades, té a la Rambla de Barcelona, davant del carrer Escudellers, un monument coronat per la seva persona. El dramaturg hi apareix en una cadira i fa un gest que no saps si s'està asseient per quedar-se o s'està aixecant per fugir cames ajudeu-me. Al final d'Escudellers hi ha el carrer Avinyó, on se situa el Pitarra, un restaurant que rep el nom d'aquest autor que en realitat es deia Frederic Soler. En un entresolat del restaurant hi ha un menjadoret, famós perquè Carod hi va maquinar contra Puigcercós l'endemà mateix que ERC va haver format el tripartit de Maragall, i perquè els dies que Carod no tenia gana l'ocupava Puigcercós per maquinar contra ell.

Ahir l'independentisme va oferir un altre migdia gloriós al Pitarra. Vuit senyors del SI, que des d'ara podríem anomenar els senyorets d'Avinyó perquè converteixen qualsevol projecte polític en una escena cubista, es van reunir per certificar que havien partit peres amb Joan Laporta, el qual abans ja s'havia avançat a dir que qui partia era ell perquè, posats a dir gatades, portes amb portes s'entenen i ell donava un cop a la seva per anar-se'n amb en Portabella d'ERC. O això es va entendre, o això tenia validesa ahir, perquè els senyorets d'Avinyó, en Laporta i en general l'independentisme no se sap mai si s'asseuen o s'aixequen.

Els conxorxats van rebre la premsa en aquell menjadoret després de la dinada. Van dir que encara estaven oberts a entendre's amb Laporta, però presentaven unes galtes enceses i uns ullets brillants que va semblar que se l'acabaven de menjar fet a l'ast i amb patates.