“Ens cal un govern amb estabilitat”

Estic con­vençut que no tan sols millo­ra­rem, sinó que tin­drem una sor­presa molt posi­tiva. És clar que, a última hora, tot dependrà de la impli­cació del màxim de per­so­nes en el pro­jecte.

Nosal­tres no vam tren­car cap pacte, ens en van fer fora. Lla­vors, vam con­si­de­rar que no volíem arri­bar a acords amb ningú més, per per­me­tre l'esta­bi­li­tat del govern. El tren­ca­ment del pacte devia res­pon­dre a con­sig­nes de par­tit, per asso­lir més pro­ta­go­nisme gover­nant en soli­tari, i, malau­ra­da­ment, el poble n'ha sor­tit per­ju­di­cat.

Neces­sita esta­bi­li­tat en el govern, reduir el deute i gua­nyar la con­fiança dels ciu­ta­dans cap a l'Ajun­ta­ment i cap al poble mateix.

Pri­mer de tot, endreçar el des­ga­vell de l'Ajun­ta­ment; els últims anys s'han fet polítiques només de cara a l'apa­ra­dor i l'Ajun­ta­ment haurà d'assu­mir en un futur des­pe­ses de nous equi­pa­ments que el poble no havia dema­nat, com ara la zona espor­tiva del Mas Altaba i Can Falló, que va ser un error abso­lut, tot i que ara s'hau­ria de dotar d'algun con­tin­gut.

Cal fer mol­tes coses, com ara una acció cívica per llui­tar con­tra petits com­por­ta­ments que fan mal a la vida diària del ciu­tadà, rein­tro­duir la figura del sereno, crear ser­veis de medi­ació entre el poble i l'Ajun­ta­ment i, sobre­tot, fer man­te­ni­ment. Les urba­nit­za­ci­ons i els camins de pagès, per exem­ple, estan fets un des­as­tre, aban­do­nats.

Pri­mer haurà de deci­dir el poble, que és sobirà, i si deci­deix, amb el vot, que calen pac­tes per gover­nar, després n'hau­rem de par­lar. I si cal pac­tar, es pac­tarà.

És clar, nosal­tres només esta­rem en un govern en què tin­guem una posició de força. Si no és així, ens que­da­rem a l'opo­sició. Els votants deci­di­ran i jut­ja­ran quan sigui l'hora de la veri­tat.