Candidats poliglots

Els partits espanyols i catalans han optat per polítics amb dots d'idiomes per encapçalar les llistes a les europees, tot i que la majoria dels líders ho tenen com a «assignatura pendent»

Els can­di­dats a les elec­ci­ons euro­pees es poden con­si­de­rar una excepció. Men­tre els polítics de pri­mera línia de l'Estat espa­nyol es carac­te­rit­zen per tenir els idi­o­mes com l'eterna assig­na­tura pen­dent –igual que bona part de la població: l'Estat espa­nyol és un dels sis mem­bres de la UE amb menys conei­xe­ments d'idi­o­mes–, els par­tits han optat per poli­glots per encapçalar la seva repre­sen­tació a Brus­sel·les.

El can­di­dat soci­a­lista Juan Fer­nando López Agui­lar parla cas­tellà, francès, italià, anglès (amb accent ame­ricà) i ale­many. En canvi, és de sobres cone­gut que José Luis Rodríguez Zapa­tero només parla una «mica» de francès, a més de cas­tellà. Rajoy només va estu­diar francès, també. De fet, fa poc va adme­tre que no par­lava anglès però va subrat­llar que Felipe González i José María Aznar tam­poc i havien estat «bons» pre­si­dent. Més domini té el can­di­dat del PP, Jaime Mayor Oreja, que parla, a més de cas­tellà, sense pro­ble­mes al Par­la­ment euro­peu francès i anglès, idi­o­mes en què sol fer els dis­cur­sos. També els números dos i tres de les dues prin­ci­pals llis­tes espa­nyo­les són poli­glots. Els pri­mers llocs del PSOE es com­ple­ten amb Ramón Jau­re­gui (cas­tellà, basc i francès) i Mag­da­lena Álva­rez (cas­tellà, anglès i francès) i els del PP amb Luis de Gran­des (cas­tellà, anglès i francès) i Teresa Jiménez Becer­ril (cas­tellà, anglès, francès i italià).

També els altres caps de llista saben els prin­ci­pals idi­o­mes. El can­di­dat d'IU, Willy Meyer, sap cas­tellà, ale­many i anglès; el de CiU, Ramon Tre­mosa, parla català, cas­tellà, italià, ale­many, anglès i entén el francès; i el d'ERC, Oriol Jun­que­ras, va fer la primària i secundària en italià i té, per tant, un alt domini d'aquest idi­oma.

Calen els idi­o­mes?

Tot i que molts experts cre­uen «abso­lu­ta­ment impres­cin­di­ble» que els polítics cone­guin idi­o­mes per poder nego­ciar «i estar al cor­rent», també n'hi ha que opi­nen que no és un «requi­sit impres­cin­di­ble». El pro­fes­sor de dret cons­ti­tu­ci­o­nal de la UNED, Lucre­cio Rebo­llo, per exem­ple, explica que la majo­ria d'actes són «fina­lit­zats, no for­ma­lit­zats» pel pre­si­dent i creu que és una qüestió més de carisma que d'idi­o­mes: «Un exem­ple és el pre­si­dent francès, Nico­las Sarkozy, que a les reu­ni­ons inter­na­ci­o­nals parla amb tot­hom i no surt del francès.»

Fraga i Pujol, els líders del rànquing

Dos dels polítics de l'Estat espanyol que més idiomes dominen són dos líders històrics: Manuel Fraga, amb vuit idiomes (castellà, francès, anglès, italià, alemany, portuguès, gallec i basc), i Jordi Pujol, amb sis (català, castellà, francès, anglès, alemany i italià). Un altre dels polítics destacats en aquest àmbit és el ministre d'Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, que parla anglès i francès i té coneixements d'altres llengües com ara el serbocroat i l'àrab, com a conseqüència de les seves missions com a enviat especial de la UE.

Entre els presidents autonòmics, destaca Esperanza Aguirre (castellà, anglès i francès, a més té nocions d'italià i comprèn el català). Les «llengües clàssiques» són el punt fort del president andalús, José Antonio Griñán, que també parla castellà, anglès i italià.

Pel que fa al Congrés, els portaveus amb més idiomes són els catalans Josep Antoni Duran i Lleida (català, castellà, anglès, francès i italià) i Joan Ridao (català, castellà, anglès i francès).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.