Ciutat per visitar i viure

“Sort en tenim, del turisme en aquests moments. No només la res­tau­ració i l'hote­le­ria, sinó tota la ciu­tat tenim sort de la des­pesa que fa el turisme. Fa una sèrie d'anys que tre­ba­llem en la pro­moció de la ciu­tat i com­pe­tint amb altres ciu­tats per atraure més turis­tes i ara reco­llim aquests fruits. No fa tants anys, deu anys enrere, un dels pro­ble­mes que teníem és que a l'estiu la ciu­tat que­dava deserta total­ment i molts res­tau­rants tan­ca­ven tot l'agost per falta de cli­ents. És un canvi bru­tal el que ha vis­cut la ciu­tat amb l'atracció del turisme. No crec que la con­vivència amb el turisme a la ciu­tat sigui com­pli­cada. Penso que el que s'ha vis­cut en els últims anys a Bar­ce­lona és l'arri­bada de la immi­gració i un crei­xe­ment impor­tant del turisme. El que ha sen­tit el bar­ce­loní és una espècie de pèrdua d'iden­ti­tat, perquè anava pel car­rer i el metro i només sen­tia par­lar en llengües estran­ge­res, però això no ha pas­sat només pel turisme. Sobre­tot els mesos forts de l'estiu es dóna una major con­cen­tració però és una cosa que passa aquí i passa a tot arreu. Hem de veure com es pot espon­jar la ciu­tat i des­cen­tra­lit­zar l'atrac­tiu turístic”.

“No es pot fer ni un pas per les Ram­bles de gent que hi ha i fan molt de soroll i gene­ren brutícia, sem­pre tirant les coses a terra. Amb les estàtues, els turis­tes fan rot­llana i és impos­si­ble pas­sar-hi. Ens ho posen difícil. Al mer­cat, a la plaça de la Boque­ria no s'hi pot entrar dels turis­tes que hi ha. Els bars n'estan plens. I els turis­tes men­gen aque­lles safa­tes de fruita que després et tro­bes tira­des per­tot arreu. Jo, quan els veig, els dic, “aneu-vos-en al vos­tre poble”. A les boti­gues de la Boque­ria, els fan fotos, però mol­tes ja no els ho dei­xen fer. Els empre­nyen. Jo he nas­cut al car­rer Unió i ja en tinc 83, d'anys. Ja fa temps que vivim les inco­mo­di­tats del turisme. En el meu bloc de pisos hi ha qua­tre apar­ta­ments i som només tres veïns. De cada pis, en van fer dos, d'apar­ta­ments, i estan molt bé. La gent que s'hi allotja és gent molt edu­cada i no en tenim gaire, de pro­ble­mes. Són matri­mo­nis o famílies i saben estar-se”.

“El turisme és fona­men­tal per man­te­nir la ren­di­bi­li­tat del sec­tor del taxi en temps de crisi. El que fa que es man­tin­gui la ren­di­bi­li­tat del sec­tor és aquesta sobre­di­mensió de la demanda que com­porta el turisme. Això sem­pre ha estat impor­tant, però en els últims tres o qua­tre anys ho és encara més. El turisme fa que com­pen­sem una mica els mesos més flui­xos i tenim sort de les fires que es fan a Bar­ce­lona: Mobile World Con­gress, Cons­tru­mat, Ali­men­ta­ria... És la com­bi­nació de l'usu­ari de la ciu­tat, que no deixa d'aga­far el taxi, tot i que pot­ser ho fa amb menor freqüència, i els sis mesos que vivim amb una arri­bada impor­tant de per­so­nes de fora del nos­tre entorn més pro­per. El fet que el turisme es con­cen­tri al cen­tre de la ciu­tat tam­poc ens per­ju­dica gaire. Les para­des del cen­tre sí que estan més sobre­o­cu­pa­des però no com­por­ten pro­ble­mes de cap tipus. Sí que és cert que últi­ma­ment, hi ha quei­xes al parc Güell. És un car­rer molt estret, hi ha taxis, auto­bu­sos, molta gent que entra i surt. És un punt on hem tin­gut alguna queixa que inten­tem solu­ci­o­nar amb el dis­tricte i la Guàrdia Urbana. L'assig­na­tura pen­dent per als taxis­tes és la dels idi­o­mes. No és una obli­gació i no la impo­sem. És cert que hi ha esco­les de for­mació de taxis­tes que ofe­rei­xen cur­sos de for­mació con­ti­nu­ada en anglès però l'oferta és escassa, no hi ha gaire gent que hi
assis­teixi. Sí que és cert que és un tema que ens hem de plan­te­jar més seri­o­sa­ment des del mateix Ins­ti­tut Muni­ci­pal”.

“Sem­bla que aquest any la demanda torna a pujar una mica però havia bai­xat per la crisi i des del 2007 el des­cens de preus ha estat impor­tant. Ara tenim els preus que teníem el 2003, estan molt con­tin­guts. Quant a la con­vivència, crec que és glo­bal­ment molt satis­factòria. Fa 15 anys Bar­ce­lona no estava en el mapa mun­dial com ho està ara i tenia un nom­bre de visi­tants resi­du­als. Les coses no es can­vien d'un dia per un altre sense que impac­tin i és lògic que hi hagi una certa resistència al canvi que pro­vo­qui des­con­ten­ta­ment. Però crec que són situ­a­ci­ons molt aïlla­des. Les enques­tes ens apun­ten que és un petit per­cen­tatge el de gent que pro­testa. Hem de pen­sar que la gent que ens visita és com nosal­tres i que som també turis­tes quan sor­tim a fora i que ens hem d'aco­llir bé. Cal resol­dre sobre­tot els pro­ble­mes d'inse­gu­re­tat i delinqüència, els roba­to­ris. També cal­dria des­cen­tra­lit­zar l'acti­vi­tat turística per no satu­rar el cen­tre”.

“Bar­ce­lona actu­al­ment viu un moment molt bo en relació amb el turisme, excel·lent diria, i l'àrea de Barna Cen­tre- Barri Gòtic com a cen­tre històric
de la ciu­tat també, ja que és el refe­rent comer­cial, cul­tu­ral i d'oci per al turisme que visita Bar­ce­lona. El comerç depèn
en gran part del turisme, podríem par­lar d'un 50% del
negoci, tot i tenir en compte la diver­si­tat comer­cial que engloba el nos­tre sec­tor. La con­vivència entre
turis­tes i bar­ce­lo­nins és gai­rebé per­fecta, tot i què sem­pre s'han d'anar bus­cant equi­li­bris i millo­rar aspec­tes, com per exem­ple l'oci noc­turn. La ciu­ta­da­nia de Bar­ce­lona ha bus­cat el reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal de la ciu­tat i sap la importància del turisme com a motor que genera riquesa i llocs de feina, i per tant, qua­li­tat de vida.​Ara cal pen­sar
a llarg ter­mini i ela­bo­rar acu­ra­des estratègies de futur per donar con­tinuïtat i fer créixer un turisme de qua­li­tat que sigui
un motor econòmic per Bar­ce­lona, cui­dar-lo i evi­tar que no
se'ns giri en con­tra.