Patir, patir i patir

Sor­to­sa­ment pels can­di­dats de les Bor­ges Blan­ques, els “indig­nats” encara no s'han ins­tal·lat al Ter­rall, però el pati­ment que supor­ten els polítics aquests dies sem­bla l'avant­sala d'un futur que encara es com­pli­carà més. “El dia 23 els ajun­ta­ments començaran a patir, patir i patir”, va sen­ten­ciar sols començar Gerard Cabe­zu­elo, que estrena la can­di­da­tura de la CUP. El pati­ment arri­barà de pres­su­pos­tos curts, que espe­ro­nen encara més el des­con­tent social. Tot i que el deute bor­genc s'està amor­tit­zant, és baix com­pa­rat amb d'altres i els ingres­sos de la ter­mo­so­lar aju­da­ran molt, era pre­vi­si­ble que pro­ta­go­nitzés un dels moments ten­sos de la nit entre l'alcalde Miquel A. Estradé (ERC) i el cap de l'opo­sició, Enric Mir (CiU) sobre la gestió actual i el lle­gat rebut.

Un segon fac­tor de pati­ment pels polítics locals seran els pac­tes poste­lec­to­rals. Les por­res apos­ten que CiU -ara a l'opo­sició- empa­tarà a 5 amb ERC, el PSC tor­narà a asso­ciar-se amb els repu­bli­cans, Macià reva­li­darà escó i ja ha anun­ciat que està dis­po­sat a gover­nar amb CiU, i el PP tor­narà a que­dar fora. Ales­ho­res, pot­ser serà la CUP qui tin­gui la res­pon­sa­bi­li­tat de des­em­pa­tar. Molts no dona­ven ni un duro per Cabe­zu­elo, però va esde­ve­nir la reve­lació de la nit amb un estil àgil i des­a­com­ple­xat. Amb l'aspi­ració legítima de pren­dre vots a Estradé, el can­di­dat de la CUP va llençar la única esto­cada seri­osa de la nit a ERC, popu­lista i anecdòtica, però efec­tiva. Inter­pel·lant a Jordi Satorra, rival dins el par­tit d'Estradé i asse­gut a pri­mera fila va etzi­bar: “Ha d'agrair-nos ser el número dos, perquè van inten­tar una llista blanca amb nosal­tres on anava de qua­tre”. Crits de joia al pati de buta­ques davant una mica de sang par­ti­dista.

Més pati­ment. Tots van apun­tar-se a l'aus­te­ri­tat i a la pròpia rebaixa d'un 15% del sou dels regi­dors. No obs­tant, i per no per­dre el nord, Estradé va recor­dar que l'alcalde cobra 1.100 euros per mol­tes hores de feina. És a dir, com un mileu­rista d'aquests que acam­pen per dei­xar de ser-ho i la “dig­ni­tat de les Bor­ges mereix ser retribuïda jus­ta­ment”. El descrèdit de totes les ins­ti­tu­ci­ons pot ser no per­met elec­to­ral­ment tanta dig­ni­tat, però segu­ra­ment cal recor­dar-ho enmig de tanta deso­ri­en­tació per solu­ci­ons massa fàcils a pro­ble­mes gene­rals com­ple­xos. La defensa dels ser­veis bàsics del benes­tar va ser un dels pun­tals del dis­curs soci­a­lista i també d'ERC, que a més es va com­pro­me­tre a seguir estal­vi­ant, exe­cu­tant sols les inver­si­ons que comp­tin amb un 80% d'ajuts exte­ri­ors. Sols s'hi va des­mar­car el PP dient que ”l'Ajun­ta­ment és una empresa pri­vada i ha de fun­ci­o­nar com a tal...”. Davant de page­sos i rama­ders, la CUP va ven­dre idees noves per ali­men­tar la parròquia en crisi: “Hor­tets comu­ni­ta­ris. No sabeu com fun­ci­o­nen, oi? No tindré temps d'expli­car-ho, però con­sul­teu el nos­tre pro­grama al web”. Curi­o­sa­ment, l'opo­sició va insis­tir en el deli­cat polígon Vaca Roja, que hau­ria de fer patir a Mir i Macià. L'alcalde va recor­dar-los que no es pot pla­ni­fi­car més sòl -ja hi ha 1.600 ha.-, i que s'ins­tal·lin o no empre­ses no depèn de la volun­tat de l'Ajun­ta­ment.

Enmig de senyo­res fent anar el vano com­pul­si­va­ment i can­di­dats com el de CiU dient que “el jovent està mar­gi­nat” per expli­car les acam­pa­des, la potència de les xar­xes soci­als evi­den­ci­ava al pavelló de l'Oli la distància amb la política ins­ti­tu­ci­o­nal. Alguns con­tra­cro­nis­tes comen­ta­ven àcida­ment la jugada via Twit­ter: “Aca­ben de por­tar la figura de bronze d'en Pom­peu Fabra i en aca­bar l'acte els claps de llista s'hi pixa­ran a sobre. Per enèsima vegada”. La política està des­pres­ti­gi­ada, però almenys a les Bor­ges encara interessa. El públic va escol­tar amb bon humor tres hores de debat fins la una de la mati­nada. Fent pre­gun­tes, gau­dint amb l'espec­ta­cle i també anhe­lant les solu­ci­ons que apor­tin els polítics.