Política

Dia de reflexió

CiU i PP es feliciten per l'àmplia victòria assolida al Camp i l'Ebre, i es mostren oberts a qualsevol tipus de pacte a tot arreu

El PSC, ICV i ERC es llepen les ferides i assumeixen que els caldrà renovar-se

Encara amb la res­saca elec­to­ral, els par­tits tar­ra­go­nins van fer ahir la seva jor­nada de reflexió sobre el resul­tat de les muni­ci­pals, que con­so­li­den l'onada de cen­tre­dreta que ja s'havia produït a les elec­ci­ons al Par­la­ment. Els que més con­tents esta­ven eren con­ver­gents i popu­lars. Els caps de CDC i UDC al Camp de Tar­ra­gona, Quim Nin i Martí Bar­berà, van com­parèixer ple­gats per cele­brar resul­tats com els de Reus i Valls però també el d'altres muni­ci­pis menors com Roda, Riu­doms, Llo­renç o el Pla. “Serà difícil que es puguin con­so­li­dar en el futur, però els resul­tats són un aval a la nos­tra política”, refle­xi­o­nava Nin. La prin­ci­pal incògnita és i serà en els pro­pers dies qui for­marà govern a Tar­ra­gona, on CiU pot pac­tar amb el PSC o amb el PP. Nin donava poques pis­tes, tot i que no tan­cava la porta a res, tam­poc a dei­xar fora la llista gua­nya­dora. “L'objec­tiu era ser deci­sius en la gover­na­bi­li­tat, i l'hem asso­lit, perquè qual­se­vol política de futur ha de pas­sar per CiU”, diu. Per a Nin, que no lamen­tava espe­ci­al­ment l'aug­ment del PP a la ciu­tat -l'atribuïa a “la manera de fer política que han tin­gut els soci­a­lis­tes”-, “temps hi haurà per par­lar-ne fins a la cons­ti­tució dels con­sis­to­ris”.

De fet, CiU no ha donat cap con­signa -més enllà que vol estar com a més governs millor- ni tanca la porta a ningú pel que fa a pac­tes en cap muni­cipi, tot i que admet que alguns, com el de Cunit amb ICV i ERC, ja estan gai­rebé fets. “Bus­ca­rem sumes amb geo­me­tria vari­a­ble a nivell de cada muni­cipi”, resu­mia Bar­berà. A Reus, CiU no des­carta cap pos­si­bi­li­tat a pri­ori, i l'únic que té clar és que exi­girà que Car­les Pelli­cer sigui l'alcalde. Al Ven­drell, on amb sis regi­dors CiU és segona força entre el PSC i PxC, Nin admet que obri­ran “un procés de reflexió” sobre la pujada dels xenòfobs, ja que “pot­ser vol dir que no estem trac­tant el fet de la immi­gració com hauríem de fer-ho”. CiU, així, no hi des­carta cap pacte -tam­poc amb el PSC-, per “faci­li­tar la gover­na­bi­li­tat”.

En la mateixa línia, el cap pro­vin­cial del PP, Ale­jan­dro Fernández, es con­gra­tu­lava per la “gran pujada” a tot el ter­ri­tori -de 58 a 88 regi­dors-, inclòs l'Ebre, on han “doblat”. Això sí, també admet que el PP es dilu­eix en l'àmbit rural: “s'hi ha de tre­ba­llar per can­viar-ho; als anys 80 el PP tenia alcal­des a la Conca o la Terra Alta, però ara l'elec­to­rat s'hi ha fet de CiU i el PP és fort a la costa”, refle­xi­ona. Pel que fa als pac­tes, cada muni­cipi tindrà “total auto­no­mia”.

A l'altra banda, el dia va ser dur ahir per al PSC, ICV i sobre­tot ERC. El repu­blicà Adam Manyé admet que “el resul­tat és molt dolent”, i que la cai­guda “ha fet molt mal”, sobre­tot per la des­a­pa­rició a Tar­ra­gona i Reus. Des de les elec­ci­ons del novem­bre pas­sat, de fet, ERC ja pensa en el congrés de la tar­dor que ve “per fer un replan­te­ja­ment glo­bal”. Mal­grat tot, Manyé també hi veu coses posi­ti­ves diu­menge, com que seguei­xen sent ter­cera o segona força a mol­tes comar­ques, “i això vol dir que seguim tenint molta xarxa, i una base per refer-nos”.

El cap regi­o­nal d'ICV, Sal­va­dor Matas, des­ta­cava: “glo­bal­ment hem aug­men­tat de 25 a 37 regi­dors, i ens omple de satis­facció haver entrat a Tar­ra­gona, on era molt difícil per l'onada con­ser­va­dora”. Això sí, adme­tia que el regust és “agre­dolç” per la “decepció” d'haver per­dut els regi­dors de Reus i Cam­brils, on cre­ien que “es con­si­de­ra­ria més la tasca de govern, i s'ha votat en clau poc muni­ci­pa­lista”. Sigui com sigui, avançava: “allà on no hi som, hi volem un nucli actiu potent per seguir tre­ba­llant”.

El cap del PSC al Camp, Xavier Sabaté, encara estava reu­nit ahir en tan­car aquesta edició amb la fede­ració regi­o­nal per valo­rar els mals resul­tats patits, sobre­tot en ciu­tats com Reus.

A les Ter­res de l'Ebre el PSC també s'enfonsa. La radi­o­gra­fia de la seva cai­guda lliure són els pals encai­xats a Tor­tosa i Amposta, però sense desa­ten­dre la pèrdua segura o molt pro­ba­ble d'alcal­dies històriques com Riba-roja, Ull­de­cona o la Ràpita. Es manté com a segona força en vots al ter­ri­tori, però Esquerra li arra­bassa la con­dició ni més ni menys que al Baix Ebre. De fet, els repu­bli­cans han aguan­tat fort a l'Ebre, con­tra la tònica naci­o­nal, i tret de la Ribera, on bai­xen en vots, a la resta de comar­ques pugen.

La der­rota soci­a­lista és incon­tes­ta­ble. El pri­mer secre­tari del PSC a l'Ebre, Antoni Sabaté, adme­tia ahir “una der­rota política molt impor­tant” que con­vida els soci­a­lis­tes a apro­fun­dir en la reflexió ence­tada arran de la dava­llada del 28-N, una purga que qüesti­ona per exem­ple el lide­ratge de Joan Sabaté a Tor­tosa, per molt que aquest hagués rege­ne­rat la resta de la llista. “Hem de seguir la reno­vació i hem d'arti­cu­lar mesu­res per con­nec­tar millor amb la gent”, afirma Antoni Sabaté. On més baixa el PSC és al Montsià, gai­rebé 3.000 vots. La resistència d'ERC al sud, amb la que està caient, es lle­geix en clau de victòria, i el seu pre­si­dent ebrenc, Ger­vasi Aspa, creu que no és casual que s'hagin sal­vat de la crema, i que el model d'Esquerra a l'Ebre, per pro­xi­mi­tat amb el ciu­tadà, hau­ria de ser el refe­rent naci­o­nal. La gran tri­om­fa­dora a l'Ebre, però, també és CiU. El pre­si­dent de CDC, Xavier Pallarès, con­si­dera que la inèrcia s'arros­sega des de les autonòmiques. Des­taca que s'hagi con­so­li­dat Manel Ferré com a alcalde a Amposta, al marge de la majo­ria “abso­lutíssima” de Bel a Tor­tosa, i la recu­pe­ració de Móra d'Ebre, i apunta direc­ta­ment a Gan­desa, on un pacte amb el PP els ator­ga­ria l'alcal­dia, si bé no es des­carta l'entesa amb els inde­pen­dents. Pallarès també admet haver-se bene­fi­ciat de “la falta de lide­ratge dels soci­a­lis­tes”. L'alcalde electe de Tor­tosa, Fer­ran Bel, també des­taca uns resul­tats que fan “poc pos­si­bles” els pac­tes que puguen arra­co­nar CiU als con­sells comar­cals.

El PP, com CiU, puja en regi­dors i vots. Obté de cop tres regi­dors a Horta de Sant Joan, però els costa recu­pe­rar pes a l'àmbit rural. A la Ribera es con­for­men amb un regi­dor.

ICV perd la repre­sen­tació a ajun­ta­ments emblemàtics com Alca­nar, on va arri­bar a tin­dre l'alcal­dia o la Ràpita, on hi tenia dos regi­dors al govern. I no acon­se­gueix entrar a Amposta. El seu feu con­ti­nua sent la Sénia, on ha estat la força més votada amb 4 regi­dors.

El tripartit desapareix de l'escenari local i comarcal, perquè s'ha demostrat que no es pot fer política en negatiu
Quim Nin.
cap cdc camp tgn.
A partir de la implicació en el teixit social i del contacte amb el ciutadà, aquí s'ens veu alternativa de progrés
Gervasi Aspa.
PRESIDENT d'erc a terres de l'ebre
Ha estat un resultat extraordinari per al PP a tota la província, tot i que és cert que cal veure com treballem l'àmbit rural per una qüestió sociològica
Alejandro Fdez.
pres. pp tgn.
Avui hem de demanar més respecte a tots aquells que últimament han fet discursos apocalíptics sobre CiU”
Ferran Bel.
CIU TORTOSA
L'onada de dretes ens ha pres per davant allà on la marca no és tant la persona, a les ciutats grans, però aguantem on tenim fonaments
Adam Manyé.
cap erc camp
Hem pagat el preu de la marca pels efectes de la crisi, però també hem de revisar qüestions internes
Antoni Sabaté.
primer secretari del psc a l'ebre.

Poblet repetirà a la Diputació

El cap de CDC al Camp va confirmar ahir que Josep Poblet repetirà com a president de la Diputació de Tarragona, on CiU tindrà la majoria absoluta amb 14 dels 27 diputats. Nin, que titllava el resultat assolit per Poblet a Vila-seca -15 regidors de 21- com “el més important en la història de la vida democràtica municipal a Catalunya”, recordava que CiU “feia molts anys que no tenia majoria absoluta a la Diputació”, i l'atribuïa ara en bona part als bons resultats assolits als partits judicials de Valls -CiU nomenarà tots els representants de l'Alt Camp i la Conca- o el Vendrell, on es queda el nou diputat que s'hi assigna per l'augment de població. “L'objectiu a la Diputació era la majoria absoluta, i l'hem aconseguit”, es vantava Nin, que tanmateix no tancava la porta a tancar “acords de governabilitat” amb altres forces, com la que l'ha lligat al PP en els dos darrers mandats. “Les converses a nivell local també poden donar un joc més ampli a la Diputació”, afegia Nin, que malgrat tot assegurava que, a nivell municipal, l'última paraula sempre serà dels regidors de cada municipi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.