Impostos i classe mitjana

Aquests dies es parla molt de l'Europa soci­al­demòcrata. La que pre­go­na­ven Olof Palme, Brandt, Soãres, Mit­ter­rand, Kreisky o Felipe González. Una Europa que aspi­rava a com­ba­tre les cri­sis amb inver­si­ons públi­ques tal com ha anun­ciat que farà Thor­ming-Sch­midt, l'atrac­tiva dona de 44 anys que gràcies a pre­di­car soci­al­de­mocràcia serà a par­tir de l'octu­bre la pri­mera minis­tra de Dina­marca.

Fa dies que González demana al seu par­tit que recu­peri l'espe­rit soci­al­demòcrata sem­blant al de Dina­marca, que res no té a veure amb nosal­tres. Els dane­sos tenen un país amb un 10% d'atur juve­nil –el d'aquí supera el 45%– i un dèficit públic que no arriba a un 5% del PIB. L'ante­rior pre­si­dent del govern espa­nyol s'ha tor­nat mes soci­al­demòcrata ara que no pas quan gover­nava i prega perquè ni Rubal­caba ni Rajoy espan­tin les clas­ses mit­ja­nes. Un fet que va pas­sar en l'últim Con­sell de Minis­tres amb l'anunci gene­ra­lit­zat de l'impost del patri­moni. Molts han entès que aquest impost va en con­tra de les clas­ses mit­ja­nes i no con­tra els ano­me­nats rics.

Per aquest fet, González està ofès amb el seu par­tit. Con­si­dera que l'actual direcció soci­a­lista es des­via massa cap a l'esquerra i que s'obli­den de la classe mit­jana. González afirma que cada dia és “més mili­tant i menys sim­pa­tit­zant” del PSOE perquè vol­dria mili­tar en una soci­al­de­mocràcia que va des­a­pa­rei­xent.

En els últims temps, Espa­nya està a les mans de les deci­si­ons polítiques de França i d'Ale­ma­nya. Tots dos països són gover­nats per líders que res no tenen a veure amb l'SPD de Brandt o amb el soci­a­lisme soci­al­demòcrata de Mit­ter­rand. Són d'altres temps. El que compta és fer pagar impos­tos a com més gent millor més que no pas a aquells que tenen més diners...