L'anàlisi
Sarkozy i un Hollande realista
La dreta francesa hauria preferit Martine Aubry com a contrincant en les eleccions presidencials de la primavera que ve. La que torna a ser primera secretària del Partit Socialista, després de perdre diumenge en la segona volta de les primàries contra François Hollande, encarnava una esquerra més tradicional identificada amb els governs de François Mitterrand i Lionel Jospin. Se la situava més cap a l'esquerra i sobretot amb una personalitat més fàcil d'aïllar pel seu temperament més calent. Una cosa que ja va fer l'actual president, Nicolas Sarkozy, amb Ségolène Royal en les eleccions del 2007.
Però Hollande no només és, a sis mesos de les presidencials, el més ben situat segons les enquestes per desbancar el llogater de l'Elisi, sinó també el que tenia la ideologia més centrista i la personalitat més temperada dels dos rivals finals de les primàries. Un enigma per a Sarkozy, malgrat que Hollande arrossegui l'etiqueta d'home tou que no es decideix en els moments difícils. En aquestes primàries, en tot cas, ha demostrat conservar la calma i no fer més concessions de les necessàries als seus oponents més agressius. Vol ser, com el defineix la premsa i es defineix ell mateix, un “home normal”, en contraposició a la hiperpresidencialització de Sarkozy.
La normalitat de François Hollande inclou també el seu realisme. A diferència d'altres antecessors seus, ha promès molt poc i s'ha concentrat sobretot en la manera com rebaixarà el dèficit públic francès sense amagar que haurà d'apujar els impostos. Una estratègia que invalida alguns atacs de la dreta i no li ha impedit rebre el suport del candidat desglobalitzador Arnaud Montebourg.
En vista d'això, el primer ministre, François Fillon, ja es va encarregar que l'entrevistessin anit a la primera cadena privada de la televisió. I, avui, la Unió per un Moviment Popular (UMP) ha organitzat una jornada únicament per tractar de contrarestar el projecte socialista aprovat per tots els que concorrien a les primàries. Una jornada, a més, que serà retransmesa en directe per la televisió, segons la voluntat del secretari general de la UMP, Jean-François Copé, que durant aquestes últimes setmanes no ha parat de queixar-se de l'espai excessiu que ocupaven els socialistes amb el seu procés electoral intern.
La UMP no pot fer encara un procés de primàries perquè el seu líder, Sarkozy, exerceix en aquests moments la presidència de la República i, a més, ha decidit ajornar com més millor l'anunci de la seva nova candidatura. En principi, ho havia de confirmar aquesta tardor, però els seus assessors li recomanen ara que s'esperi fins al març. O sigui, només un mes abans de les convocatòries del 22 d'abril i el 6 de maig. El seu objectiu és mantenir el protagonisme amb cimeres com ara la del G-20 a Canes, a principi de novembre, malgrat que els comentaristes han trobat a faltar la seva veu els últims dies. I membres de la seva majoria han donat per fet que les primàries seran obligatòries a les presidencials del 2017.
La qüestió entre els socialistes, en aquests moments, és saber com s'organitzen entre el candidat escollit, François Hollande (56,6% i 1.600.000 vots), i la que torna a ser primera secretària del partit, Martine Aubry (43,4% i 1.230.000 vots). El 2007, Royal va perdre respecte a Sarkozy, entre altres motius, perquè la candidata i el partit van treballar separats. La figura de la primera secretària, que el cap de setmana passat va arribar a definir Hollande com a “candidat de la dreta i del sistema”, es podria convertir en un handicap per al presidenciable si no es remodela l'actual secretariat amb partidaris de François Hollande. I si no s'estableix un equip de campanya conjunt. Però aquests detalls tots han promès que els resoldran de manera conjunta i sense revenges. És en el seu interès no esguerrar totes les il·lusions que han generat.
