l'anàlisi
El ‘jet lag' de Patxi López
Quan va prendre possessió com a lehendakari el maig del 2009 al peu de l'arbre de Gernika, un Patxi López que no era euskaldun però aplicat a aprendre l'eusquera ja d'adult va voler fer una picada d'ullet al món de la literatura en eusquera i va triar un poema de Kirmen Uribe, aleshores un emergent poeta d'Ondarroa que encara no havia rebut el premi de narrativa del Ministeri de Cultura. L'elecció de López va ser el poema Maiatza (Maig). Irònicament, però, seria un llibre posterior d'Uribe, aquest escrit en prosa, el que resumiria amb més precisió el paper del lehendakari en l'hora clau de la pau: Bilbao-Nueva York-Bilbao.
Si bé al llibre d'Uribe la vida de tres generacions d'una família basca es barreja amb el seu vol de l'aeroport de Bilbao al JFK, el títol descriu, sense pretendre-ho, l'itinerari del lehendakari i la seva barreja d'agendes coincidint amb els transcendentals dies que van des de la conferència de pau a Sant Sebastià fins al ja aleshores secret de domini públic de la imminència del comunicat d'ETA. L'adéu d'ETA a l'activitat armada obre un incert viatge de reconciliació, perdó i diàleg, però una certesa és que la pau neix a Euskadi amb un misteri insondable: què feia el lehendakari López promovent els pintxos i les angules del nord a Nova York amb el cuiner Juan Mari Arzak precisament els dies en què ETA rastrejava l'actualitat per triar l'hora idònia per publicar el comunicat més esperat dels seus 52 anys de vida?
Fonts del govern basc apunten que el viatge del lehendakari als Estats Units va ser programat i tancat ara fa sis mesos, quan el brou del comunicat i l'arribada dels mediadors es coïa a foc lent. López, doncs, es comprometia a liderar una missió comercial amb empresaris bascos en un viatge que el va dur inicialment a Dallas, on només de posar un peu a terra ja va haver de valorar... l'assistència del PSE a la conferència de pau! “Benvinguda sigui si serveix per ajudar-nos en el camí de la pau, i no serà tan benvinguda si només serveix de propaganda de l'esquerra abertzale”, va jutjar abans de fer el seu check in a l'hotel de Dallas. Les declaracions xoquen perquè la presència del conseller de l'Interior basc, Rodolfo Ares, al Palau d'Aiete per rebre Kofi Annan es va decidir quan López ja volava a 30.000 peus i perquè aquell mateix dia Felipe González donava per fet que la conferència de pau era la “litúrgia” exigida per ETA per anunciar l'abandó. Alhora, un exalt càrrec d'Interior en l'últim govern de Juan José Ibarretxe explica que el protocol perquè algú de la rellevància de Kofi Annan arribi a Sant Sebastià per avalar un afer tan candent ha de tenir “l'aquiescència explícita o tàcita dels alts poders de l'Estat”. “Si la visita realment hagués sigut del tot indesitjada, n'hi havia prou amb una trucada de La Moncloa o de La Zarzuela suggerint a Annan que cancel·lés el bitllet d'avió, perquè aquestes coses funcionen així”, raona.
Aliè a la desigual informació que demostrava tenir el PSOE, el lehendakari López va volar de la texana Dallas a Nova York, on va insistir en la prioritat de liderar la revifalla econòmica. El missatge arribava hores abans que un inquiet Jesús Eguiguren, el dirigent del PSE amic d'Arnaldo Otegi, s'impacientés i acusés durament López de “no socarrimar-se”. El lehendakari, colpejat pel foc amic amb diferència horària, havia de capejar l'enuig en declaracions improvisades al hall de l'Organització d'Estats Americans (OEA).
L'apoteosi del dia horribilis a la lehendakaritza, però, va arribar dijous. Mentre la diferència horària portava als televisors de tot Euskadi les imatges de la delegació comercial basca promovent els productes locals, des dels pintxos especials oficiats per un Arzak il·luminat d'estels Michelin, fins a les angules del nord o les neules Gorrotxategi que ompliran un prestatge del sibarita Dean & DeLuca de Broadway, l'imminent comunicat d'ETA era ja un secret de domini públic. Fidel a l'agenda del viatge oficial, aliè als SMS que el mateix Eguiguren li enviava amb signes d'exclamació, López va acudir a la John Hopkins de Washington a dictar una conferència i més tard retornava a Nova York. L'anunci d'ETA, doncs, es va produir just quan ell seia en una butaca del tren i observava el paisatge amb una ampolla d'aigua de marca premonitòria: Crystal Geyser. Amb l'angoixa de la demora amb què arribaria la primera valoració, l'equip de López el va enregistrar llegint una nota amb una càmera nerviosa pel sacseig del tren.
El tren més lent en tota la vida política de López, finalment, va arribar a la Penn Station de Nova York a les 14.45 hora local, 20.45 a l'Estat espanyol. Quan la versió up in the train ja començava a circular per Youtube, el lehendakari va llegir la mateixa declaració solemne de nou, ara davant la seu de l'oficina postal de Nova York.
Retornat ja a Vitòria divendres, fins i tot la crossa del seu govern, el popular Antonio Basagoiti, no es va estar de refregar-li el seu àcid sentit del humor quan una emissora de ràdio els posava en contacte telefònic: “Què, Patxi, a quin continent ets?”
Després del cost de mantenir fil per randa l'agenda, López s'ha abocat a una hiperactivitat que va des de celebrar divendres un consell de govern sense aprovar ni un sol acord, a liderar corrents i en plena precampanya una ronda de partits iniciada ahir amb Iñigo Urkullu (PNB) i avui a celebrar el primer Dia d'Euskadi. Vol commemorar el 25 d'octubre del 1979, en què es va aprovar l'Estatut de Gernika, però la picaresca del carrer ja rebateja el dia com a festivitat de “sant Patxi”, imputant santedat a qui ha patit el martiri d'una agenda tancada. El més cruel és que a López no li calia ni haver esperat a llegir la prosa de Kirmen Uribe, perquè n'hagués tingut prou amb una relectura atenta del tercer vers del seu poema Maiatza: “Vine, i parlarem de les coses de sempre.”
