Fill del nadalisme

Encapçala la llista del PSC per Girona al Congrés, un lloc que ha acon­se­guit després de superar una mena de primàries, fent un estira-i-arronsa amb Iolanda Pineda, en el si de la fede­ració giro­nina del PSC. En les dues legis­la­tu­res ante­ri­ors, havia anat de número dos. Sáez és un polític molt pro­per; el seu pas per l'Ajun­ta­ment de Girona com a regi­dor als 29 anys –ara en té 42– li va ser­vir d'escola, però també per fer ciu­tat, i això es nota. Men­tre pre­nem un cafè a la plaça de la Inde­pendència de Girona, hem d'inter­rom­pre la con­versa repe­ti­da­ment, ja que en cada moment hi ha algú que el saluda. Va fer de manaia de Girona i ha estat vin­cu­lat al món del bàsquet local, però la seva passió és el rugbi: va jugar a pri­mera divisió esta­tal amb el GEiEG i és hoo­li­gan de l'equip de rugbi de Gal·les, i no de l'USAP com sem­bla que toca­ria, i tam­poc és segui­dor del Barça, perquè es con­fessa peri­quito, encara que a la Cham­pi­ons, sem­pre va a favor del Barça.

És pràcti­ca­ment l'últim jove polític gironí for­jat en el nada­lisme; reco­neix que va apren­dre molt del seu mes­tre, Quim Nadal. Després d'aque­lla etapa muni­ci­pal va esti­rar molta gent jove cap a la política. Està ben situat dins del par­tit per assu­mir res­pon­sa­bi­li­tats; reco­neix que cal saba nova a la direcció del PSC, però es resis­teix a par­lar de cap relleu gene­ra­ci­o­nal, i de fet tam­poc es vol jubi­lar en la política. Es veu jove i amb ganes de fer mol­tes altres coses a la vida.

Alex Sáez m'atre­vi­ria a dir que és el pro­to­ti­pus del sol­ter d'or, jove i amb una bri­llant car­reta pro­fes­si­o­nal i política. Com a advo­cat té un des­patx, que no ha dei­xat de fun­ci­o­nar mai, ja que mal­grat les limi­ta­ci­ons que li suposa la vida a Madrid, tot sovint encara es posa la toga. Des d'un punt de vista econòmic es gua­nyava molt millor la vida tre­ba­llant d'advo­cat que de polític, però està molt il·lusi­o­nat per l'apas­si­o­nant món de la política. La seva situ­ació per­so­nal li dóna molta inde­pendència per tenir una dedi­cació gai­rebé total a la política; quan no és a Madrid, es pre­o­cupa per les neces­si­tats del ter­ri­tori.

Par­lem de les pri­o­ri­tats a la demar­cació giro­nina: de l'aero­port, del TAV, però també de les obres atu­ra­des de l'N-II. Es mos­tra satis­fet d'haver tre­ba­llat per acon­se­guir la pri­mera lici­tació del tram de l'A-2 de Sils a Cal­des, però és cons­ci­ent que queda molt per fer. Des que és en política sem­pre ha estat a la banda del govern i ara, veient els son­de­jos elec­to­rals i l'enquesta de CIS, diu que no sap si serà capaç d'adap­tar-se a la vida de l'opo­sició.

Lluny del que pot sem­blar la seva vida madri­le­nya, es desen­vo­lupa al barri on hi ha el Congrés dels Dipu­tats, prop d'on ha llo­gat un petit apar­ta­ment; fora d'aquest barri si ha d'acom­pa­nyar algú per la ciu­tat, ha de recórrer al Goo­gle Maps.