Gairebé perfecte

A Iñaki Urdan­ga­rin (Zumárraga, 1968) no li calia fer res més. Meda­llista olímpic a Syd­ney 2000, inte­grant de la gene­ració dau­rada de juga­dors de la secció d'hand­bol del FC Bar­ce­lona, casat amb la infanta Cris­tina des del 1997 i pare de qua­tre fills, s'havia gua­nyat la fama de gen­dre per­fecte. Edu­cat en col·legis catòlics i fill de bona família –el seu pare, un engi­nyer indus­trial basc i la seva mare, una aristòcrata belga– encai­xava a la per­fecció amb la més espor­tista de les infan­tes. Durant els pri­mers anys de matri­moni, la pare­lla va viure a Pedral­bes, a la zona alta de Bar­ce­lona. Però del cel a l'infern només hi ha un pas, i l'afany de fer nego­cis del duc de Palma l'ha por­tat a l'ostra­cisme –fins i tot ha estat apar­tat de la família reial al Museu de Cera de Madrid i tras­lla­dat a la planta dels espor­tis­tes– i a posar en entre­dit la imatge de la corona espa­nyola, que ara viu un dels pit­jors moments.

Tot apunta que l'entorn del rei ja conei­xia les acti­vi­tats poc clares del gen­dre, i per aquest motiu ell i la seva família es van tras­lla­dar a viure a Was­hing­ton. És evi­dent que les rela­ci­ons entre la família reial i els ducs de Palma s'han refre­dat. De fet, per Nadal no van anar a Madrid, com ho havien fet altres anys. En plena crisi econòmica, Urdan­ga­rin haurà de defen­sar la seva innocència davant de les acu­sa­ci­ons de cor­rupció perquè se sos­pita que des­vi­ava diners d'una ONG cap a un paradís fis­cal.