Credibilitat i interessos

Els estats amb llarga tra­dició democràtica solen admi­nis­trar els temes impor­tants, els que afec­ten la sobi­ra­nia, estruc­tura o eco­no­mia, amb cre­di­bi­li­tat, amb sen­tit d'estat. Així, si hi ha un com­promís impor­tant que afecta l'estat, sigui quin sigui el par­tit que esti­gui en el govern, el res­pecta, fins i tot encara que vagi en con­tra de la seva ide­o­lo­gia. Així, Obama, tot i tenir posi­ci­ons dife­rents de les del seu ante­ces­sor, ha admi­nis­trat els com­pro­mi­sos adqui­rits per Bush, sense fer cap tren­ca­ment a curt ter­mini. A l'àmbit euro­peu, els governs del Regne Unit, França o Ale­ma­nya, entre d'altres, també assu­mei­xen els com­pro­mi­sos adqui­rits encara que, ideològica­ment, el cos els demana una altra cosa. D'això se'n diu ser seriós, tenir sen­tit d'estat i, natu­ral­ment, els estats en qüestió gau­dei­xen d'una repu­tació inter­na­ci­o­nal que els fa merei­xe­dors de la con­fiança dels altres estats. Malau­ra­da­ment, l'Estat espa­nyol no forma part d'aquest grup d'estats; sigui perquè encara som una democràcia jove, sigui perquè pre­va­len els interes­sos de par­tit o elec­to­rals per sobre de l'interès gene­ral, el cert és que hi ha rea­li­tats que ho cor­ro­bo­ren. Casos con­crets com la ràpida reti­rada de les tro­pes de l'Iraq per part de Zapa­tero, sense valo­rar-ne les con­seqüències res­pecte a les rela­ci­ons amb els altres estats impli­cats, tot i que es pot enten­dre en clau espa­nyola perquè era en el pro­grama del PSOE, gene­ren una manca de cre­di­bi­li­tat inter­na­ci­o­nal com a estat seriós. I més recent­ment, amb l'entrada al govern per part del PP, també estem assis­tint, malau­ra­da­ment, a can­vis subs­tan­ci­als en algun tema, que ali­men­ten la manca de seri­e­tat i cre­di­bi­li­tat de l'Estat res­pecte de la UE i d'altres estats del pla­neta. L'exem­ple més fla­grant és el canvi de posició del govern del PP pel que fa a l'aposta ara pel cor­re­dor cen­tral, en detri­ment del cor­re­dor medi­ter­rani que, final­ment, va ser l'aposta con­sen­su­ada per l'ante­rior govern soci­a­lista i per bona part de la soci­e­tat econòmica de Cata­lu­nya, el País Valencià, Múrcia i Anda­lu­sia, a més de ser apro­vat per la mateixa Comissió Euro­pea, com un dels cor­re­dors que rebria finançament comu­ni­tari i que, a més, comp­tava amb l'acord de tots els esta­ments polítics i econòmics com a eix impor­tant per faci­li­tar el desen­vo­lu­pa­ment econòmic de la zona i per extensió de l'Estat. La res­posta de la UE no s'ha fet espe­rar, amb sor­presa per la incon­sistència de man­te­nir els acords pre­sos per part del govern espa­nyol i també per la falta de cre­di­bi­li­tat que repre­senta defen­sar una obra que, en els moments de crisi, és més cara i menys efi­ci­ent que la del cor­re­dor medi­ter­rani i, a més, reque­reix fer un túnel als Piri­neus que l'Estat francès no aprova. Espe­rem que tot aquest esce­nari s'emmar­qui en una neces­si­tat elec­to­ral del PP i no sigui una aposta ferma de govern, perquè si no la cre­di­bi­li­tat espa­nyola que­darà un cop més en qüestió. La cre­di­bi­li­tat i el res­pecte es gua­nyen com­plint els com­pro­mi­sos i aquest és el camí per ser un estat seriós en el con­cert mun­dial.