Una marxa de 36 anys

“La Marxa de la Lli­ber­tat dóna ara el relleu a la de la inde­pendència”

Han pas­sat 36 anys però ahir més d'un miler de per­so­nes van poder com­ple­tar, de manera simbòlica, la Marxa de la Lli­ber­tat, con­vo­cada el 1976 però repri­mida pel govern espa­nyol. Aquell any, enmig de l'agi­tació social i política després de la mort del dic­ta­dor, la marxa havia de ser­vir per acce­le­rar el procés democràtic i rei­vin­di­car els drets naci­o­nals dels Països Cata­lans. El 12 de setem­bre, però, el lla­vors minis­tre de Gover­nació, Manuel Fraga Iri­barne, va pro­hi­bir la cami­nada que va sor­tir des de dife­rents ciu­tats cata­la­nes i que havia de con­fluir al mones­tir de Poblet. Una forta càrrega poli­cial, a la plaça Major de Mont­blanc, va aca­bar amb 123 empre­so­nats i va segar el pas d'aquells llui­ta­dors per les lli­ber­tats naci­o­nals.

Ahir sí. Més d'un miler de per­so­nes van aca­bar a peu el dar­rer tram de la Marxa de la Lli­ber­tat, entre Mont­blanc i el mones­tir de Poblet, el simbòlic panteó dels reis cata­lans. Conca de Bar­berà per la Inde­pendència (comar­cal de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, ANC) va con­vo­car l'acte per esme­nar el que va ser una “injustícia històrica”, segons la pre­si­denta de l'ANC, Carme For­ca­dell.

Àngel Colom –que el setem­bre del 1976 era a la presó i no va poder com­ple­tar la marxa–, Arcadi Oli­ve­res i altres antics mar­xai­res van poder arri­bar final­ment al destí, recor­rent a peu els 10 quilòmetres que sepa­ren la capi­tal de la Conca de Bar­berà del mones­tir. La rei­vin­di­cació era i és la mateixa: la lli­ber­tat del país. Però amb uns accents dife­rents: “Ales­ho­res fèiem el pas de la dic­ta­dura a la democràcia, i ara fem el pas de l'auto­no­mia cap a l'Estat propi, i això és irre­ver­si­ble”, segons Colom. Per això l'ANC vol que aque­lla Marxa de la Lli­ber­tat “doni ara el relleu a la de la Inde­pendència”, segons Enric Mer­cadé, coor­di­na­dor de Conca de Bar­berà per la Inde­pendència.

La marxa d'ahir a la tarda va arren­car a la mateixa plaça Major de Mont­blanc, on es va des­co­brir una placa de reco­nei­xe­ment “als llui­ta­dors” d'aquells pri­mers anys del post­fran­quisme. Aquí, Pilar Magrinyà, una mont­blan­quina que fa 36 anys va ser detin­guda i empre­so­nada fins a cinc cops durant la seva par­ti­ci­pació a la Marxa, va des­ta­car que “aquell espe­rit con­ti­nua vigent”. També va voler fer una crida a la uni­tat: “És impres­cin­di­ble anar junts no només en el desig sinó també en el tre­ball difícil que suposa ser un país inde­pen­dent; no podem dei­xar-ho només en mans dels polítics.” L'alcalde de Mont­blanc, el repu­blicà Pep Andreu, va dir en el seu dis­curs que l'acte con­vo­cat per l'ANC “evi­den­cia que s'està a punt de viure un canvi trans­cen­den­tal” i que Cata­lu­nya “serà un país lliure dins d'Europa”.

Des de Mont­blanc, els par­ti­ci­pants van anar cami­nant per la car­re­tera fins a l'Espluga de Fran­colí, on ja els espe­ra­ven dese­nes de per­so­nes i bal­cons enga­la­nats amb este­la­des. Després, en el tram final fins a Poblet els par­ti­ci­pants van ser rebuts amb aplau­di­ments i amb els crits d'“Inde­pendència ja”. Van arri­bar fins a la mateixa por­ta­lada d'entrada del mones­tir. “Ha estat tot un honor poder aca­bar amb nor­ma­li­tat la Marxa”, va dir Àngel Colom. “M'he tret una espi­neta que tenia cla­vada fa 36 anys”, va con­fes­sar Oli­ve­ras, que va advo­car per una “Cata­lu­nya lliure, solidària i repu­bli­cana”.