Política

lA CRÒNICA

Transparència? No, gràcies

“El nostre sistema està automatitzat, és verificable. No necessitem supervisions”

“I vostè de quina part d'Amèrica ve?”, comenta una cha­vista empi­pada de les d'“uni­forme” –xan­dall com els d'Hugo Chávez, insígnies pen­ja­des per tot arreu, etc.–, aga­fada a la bar­rera del Palau de Mira­flo­res, la seu pre­si­den­cial. Quan la res­posta és: “No sóc ame­ri­cana, sóc de Bar­ce­lona, Espa­nya”, la rèplica és: “No, vostè ve del Cen­tre Car­ter, ho sé. Els ense­nyen a par­lar l'espa­nyol com als d'Espa­nya, però vénen a espiar-nos”, insis­teix la senyora, men­tre dos sol­dats, mig aver­go­nyits, inten­ten paci­fi­car-la i fins i tot obren la bar­rera del palau a l'estran­gera, per si la dis­cussió puja de to. Ni tan sols no es calma la cha­vista quan se li explica que aquesta vegada no han vin­gut els “espies” de Car­ter: “Sí que han vin­gut, són aquí, com vostè, dis­fres­sats de peri­o­dis­tes”, res­pon.

Per Amèrica s'entén els Estats Units. Com diria Chávez, el “dia­ble” o “Mis­ter Dan­ger”, en temps de George W. Bush. D'allà havien vin­gut, en elec­ci­ons ante­ri­ors, mis­si­ons d'obser­vació inter­na­ci­o­nal, del “Cen­tre Car­ter” –ONG pri­vada impul­sada pel premi Nobel de la Pau i expre­si­dent dels Estats Units, Jimmy Car­ter–. També hi des­ple­ga­ven cen­te­nars d'obser­va­dors l'Orga­nit­zació d'Estats Ame­ri­cans (OEA) i la Unió Euro­pea (UE). Els seus infor­mes havien estat fins ara posi­tius, en el sen­tit dels avenços del sis­tema elec­to­ral veneçolà. I fins i tot elo­gi­o­sos, pel que fa als meca­nis­mes de vot electrònic, l'únic exem­ple ben desen­vo­lu­pat en tota la regió pel que fa a cre­di­bi­li­tat, ja que inclou l'ano­me­nat “ras­tre de paper”, és a dir, el vot no “s'eva­pora” dins l'urna electrònica, sinó que s'obté una pape­reta, que es dipo­sita en una urna con­ven­ci­o­nal, per si cal revi­sar-ne els resul­tats.

Les elec­ci­ons de diu­menge podrien fer que el mapa polític del país donés un tomb històric i també el de tota la regió, fins ara majo­ritària­ment “ali­ada” del cha­visme. Els resul­tats poden ser ajus­tats i es tem que el “der­ro­tat” no els encaixi amb elegància. Però el govern de Chávez, aquest cop, no ha “con­vi­dat” cap orga­nisme d'obser­vació inter­na­ci­o­nal.

“El nos­tre sis­tema està auto­ma­tit­zat, és veri­fi­ca­ble. No neces­si­tem super­vi­si­ons fora­nes”, explica gai­rebé cada dia Tibi­say Lucena, pre­si­denta del Con­sell Naci­o­nal Elec­to­ral (CNE), en les con­ferències de premsa d'aquests dies. No hi ha obser­va­dors inter­na­ci­o­nals, perquè el Cen­tre Car­ter, ni encara menys l'OEA o la UE, no n'envien si no són con­vi­dats for­mal­ment pel país amfi­trió. “El govern de Cara­cas no va mos­trar volun­tat política de con­vi­dar-nos. Per tant, no hi anem”, explica, lacònica­ment, un fun­ci­o­nari de l'OEA.

“Tenim 3.435 obser­va­dors naci­o­nals i 245 acom­pa­nyants inter­na­ci­o­nals”, diu Teresa Oli­va­res, encar­re­gada en el CNE de la premsa estran­gera. “Li'n sem­blen pocs?”, demana, ama­ble­ment.

Els obser­va­dors naci­o­nals estan enqua­drats en la Xarxa d'Obser­vació Veneçolana i tre­ba­lla­ran sota els paràmetres de les grans mis­si­ons de l'OEA i la UE. És a dir, les tas­ques prèvies explo­ratòries, a càrrec d'un equip tècnic reduït, segui­des del des­ple­ga­ment, el dia elec­to­ral, de milers de volun­ta­ris.

Els “acom­pa­nyants” inter­na­ci­o­nals a què es refe­reix Lucena són fun­ci­o­na­ris de la Unió de Naci­ons Sud-ame­ri­ca­nes, encapçalats per l'exvi­ce­pre­si­dent argentí Car­los “Chacho” Álva­rez, a més de par­la­men­ta­ris con­vi­dats “a dit” per Cara­cas d'altres llocs, inclo­ent-hi l'Estat espa­nyol. És a dir, dele­ga­ci­ons bàsica­ment polítiques. Álva­rez qua­li­fica la seva tasca de “gran honor” i es feli­cita que Veneçuela no neces­siti la “tutela” forana –l'OEA és, per al cha­visme, un apèndix dels Estats Units–. No hi ha dia que l'ofi­ci­a­lisme no pas­segi Álva­rez per Cara­cas, men­tre l'hipotètic super­vi­sor dóna per fet, dies abans de les elec­ci­ons, que tot està en per­fecte ordre.

Al CNE tenen la res­posta pre­pa­rada a la pre­gunta de per què no s'han admès volun­ta­ris inter­na­ci­o­nals a la xarxa –com sí que ho fan, per exem­ple, els seus equi­va­lents naci­o­nals a Colòmbia, el Perú o Mèxic, on sí que es con­vida, a més, l'OEA, la UE i el Car­ter–. “No ho neces­si­tem. El pre­si­dent Chávez i el can­di­dat [Hen­ri­que] Capri­les s'han com­promès a accep­tar el resul­tat. Trans­parència veneçolana, sí. Obser­vació inter­na­ci­o­nal, no, gràcies”, diu Oli­va­res, en to cortès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.