Què diu que comença?

L'inici “ofi­cial”de la cam­pa­nya, aquesta vegada per les elec­ci­ons al Par­la­ment, segueix sent un pur for­ma­lisme; de fet, par­lar d'inici de cam­pa­nya en aquest moment, i quan els par­tits ja han tocat molts temes al llarg de les dar­re­res dues set­ma­nes, és, de fet, això, un acte pro­to­col·lari, impor­tant això sí. Aquesta vegada els par­tits s'han mogut entre la vir­tu­a­li­tat del 2.0, a l'acte més clàssic –en el sen­tit de la cola–, pas­sant per la tro­bada entre mili­tants, sim­pa­tit­zants i amics –per a aquells que encara en tin­guin– per mos­trar-los el que ja tots conei­xen. Molts car­tells ja són direc­ta­ment vir­tu­als –Face­book, webs, Twit­ter– aju­dats encara per empre­ses –i volun­ta­ris– que es dedi­quen a pen­jar física­ment les ban­de­ro­les als fanals i els car­tells als espais assig­nats.

Hi ha, però, un curiós con­cepte que ens va bé per plan­te­jar l'inici de cam­pa­nya, es diu con­tinu de la vir­tu­a­li­tat. Aquest con­cepte ser­veix per des­criure una escala contínua que oscil·la entre allò que es pot defi­nir com a com­ple­ta­ment vir­tual i allò que és com­ple­ta­ment real. L'inici de la cam­pa­nya seria, doncs, el punt d'inici més vir­tual, el qual ens abo­carà en aquest con­tinu a la rea­li­tat de les elec­ci­ons.

Mirem cas per cas, doncs, de com va anar la jor­nada: ICV-EUiA va apos­tar clara­ment pel 2.0. El seu can­di­dat, Marc Vidal, es va reu­nir amb sim­pa­tit­zants i mili­tants al bar de sota de la seu, a Girona, per prémer el botó i pen­jar al mur del Face­book del par­tit el vídeo de cam­pa­nya. Un vídeo que, per cert, la pri­mera imatge era veure Enric Pardo amb una petita pis­sarra amb l'escrit: “Jo no sóc tonto”, seguit de 2,18 minuts amb altres inter­ven­ci­ons fins arri­bar al mis­satge final de Vidal. En altres comi­cis, ICV pen­java el car­tell al mur del Face­book. De tota manera, el que es diu ori­gi­nal, doncs no, perquè a finals del segle XX ja es van fer cam­pa­nyes vir­tu­als.

El PSC, i el seu cap de llista, Juli Fernández, van esco­llir el cen­tre cívic Les Mèlies, a Vila­fant, per fer una tro­bada amb mili­tants i sim­pa­tit­zants i, de pas­sada, sor­tir de Girona. Fernández, abans de l'inici de cam­pa­nya, encara va apro­fi­tar per car­re­gar con­tra el PP, de qui va voler recor­dar “una llarga llista de pro­me­ses incom­pler­tes”.

I si par­lem del PP, l'inici també va ser con­ven­ci­o­nal. El seu can­di­dat, Enric Millo, com va fer amb motiu de les elec­ci­ons al Congrés, va des­co­brir el car­tell de cam­pa­nya. El lloc esco­llit va ser el res­tau­rant cafè Sara­toga –que recorda la famosa bata­lla de Sara­toga de la guerra d'inde­pendència d'Amèrica–. Davant de sim­pa­tit­zants i amics, Millo va acu­sar CiU de men­tir sobre la rea­li­tat del país i va enco­rat­jar-los a acon­se­guir “un segon dipu­tat per Girona”.

CiU, per la seva part, i lide­rat pel seu cap de llista, Santi Vila, va esco­llir tro­bar-se davant el res­tau­rant +Cub de Girona –que sona igual que CUP, per cert–, a la plaça Cata­lu­nya, per ofi­ci­a­lit­zar una engan­xada que va sos­te­nir pel ter­ri­tori; de fet, CiU va orga­nit­zar pen­ja­des, simultània­ment a altres pobla­ci­ons.

La CUP va deci­dir mar­car amb el pri­mer car­tell de la cam­pa­nya la sucur­sal de Bankia, a la plaça Cons­ti­tució. Aquí sí que hi va haver ori­gi­na­li­tat, si bé con­tes­tatària. Es va trac­tar d'una acció simbòlica–i amb cola–per part de la CUP per posar l'accent en la res­pon­sa­bi­li­tat de les enti­tats bancàries pel que fa a la crisi econòmica i, de pas­sada, denun­ciar les pro­blemàtiques soci­als pro­vo­ca­des pel sis­tema finan­cer, ara d'actu­a­li­tat amb la sag­nia social dels des­no­na­ments. Una acció, de fet, la més ori­gi­nal si es vol així de la nit, en la qual la CUP, i el seu cap de llista, Lluc Sale­llas, es va voler des­mar­car radi­cal­ment.

Roger Tor­rent, cap de llista d'ERC, que va triar Sarrià de Ter, on és alcalde, va des­ta­car la reno­vació d'un com­promís amb el poble per plan­te­jar les elec­ci­ons com una cursa de fons, de la qual va dir que el tram final ha de ser tre­ba­llar “més que mai per arri­bar a fer història i fer d'aquesta nació la més gran del món”.

Toni Stru­bell, de Soli­da­ri­tat Cata­lana, que con­fia reva­li­dar l'escó, va esco­llir la plaça Inde­pendència de Girona, on va fer la pri­mera engan­xada de car­tells, ado­bada per un petit par­la­ment, acom­pa­nyat per la gent que con­forma el seu equip i regat, de pas­sada, amb un pis­co­la­bis ins­pi­ra­dor. Tots aspi­ren a reva­li­dar, i fins i tot a pujar. I, com estan les coses pel que fa a dipu­tats? Ho recor­dem: CiU (9), PSC (3), ERC (2), PP (1) ICV-EUiA (1) i SI (1). Ara, doncs, es pas­sarà de la vir­tu­a­li­tat que dèiem a la rea­li­tat.