“Amb 50 diputats es pot governar”

S'ha con­so­li­dat el bloc sobi­ra­nista perquè ara és explícit i abans no ho era tot i les pres­si­ons i els espan­talls que ha uti­lit­zat l'Estat espa­nyol. Però l'estat d'ànim no es cor­res­pon amb aquesta evidència i aquesta depressió col·lec­tiva té molt a veure amb un debi­li­ta­ment del lide­ratge de Mas.

ERC no està en con­di­ci­ons o no té la volun­tat d'accep­tar un pacte de govern sense tor­nar a fer tron­to­llar el propi par­tit: gat escal­dat amb aigua tèbia en té prou. El des­a­cord amb CiU pot­ser no és tan gran com sem­bla, però tots dos l'han expres­sat públi­ca­ment de manera molt con­tun­dent. Hau­ria estat més útil per al país un govern de con­cen­tració.

Es pot si real­ment hi ha un pri­mer par­tit de l'opo­sició que et garan­teix l'apro­vació de pres­su­pos­tos i l'acord en les grans deci­si­ons. Com que la figura de l'Oriol Jun­que­ras genera con­fiança s'espera que quan diu això ho diu de veri­tat i que és segur que garan­tirà l'esta­bi­li­tat. I si un govern de 50 dipu­tats la té i pot ofe­rir una coherència de govern, per què no? S'ha d'avançar amb el que tenim i el que tenim és això. No em sem­bla impos­si­ble gover­nar així.

Serè. És pos­si­ble que de tots ple­gats l'únic que comptés amb aquest esce­nari fos ell mateix, perquè és un home poc donat a l'entu­si­asme fàcil. No l'he vist espe­ci­al­ment cap­fi­cat.

Encara no. Donen pis­tes d'una majo­ria subs­tan­tiva a favor de la con­sulta. El punt de par­tida és bo però en cap cas és sufi­ci­ent. Un referèndum per la inde­pendència que volem que sigui eficaç neces­si­ta­ria tenir una con­tundència que ara per ara encara no està garan­tida.

Neces­si­tem un any, tam­poc més. A tot esti­rar la tar­dor o la pri­ma­vera següent s'hau­ria de poder fer el referèndum i tor­nar a replan­te­jar els equi­li­bris par­la­men­ta­ris.

Hi ha solu­ci­ons. Un model de govern amb un con­se­ller en cap que es dedi­qui al dia a dia i el pre­si­dent i dos o tres con­se­llers més polítics ori­en­tats a tre­ba­llar per la con­sulta.

A Madrid, el fet que hi ha una majo­ria sobi­ra­nista ja ho tenen clar si saben fer qua­tre números, però els pre­o­cu­pava molt la potència del lide­ratge de Mas. El pre­si­dent ha per­dut pes polític i a Madrid això els ha entu­si­as­mat. Però a la premsa estran­gera interes­sava la força del sobi­ra­nisme i com que han vin­gut i ho han vist, ho han expli­cat tal com era. Això és posi­tiu.

Les elec­ci­ons es van escal­far i això va gene­rar molt de vot reac­tiu. Vam anar a votar amb un mapa equi­vo­cat. Si dilluns s'hagués tor­nat a votar hi hau­ria hagut uns resul­tats dife­rents. Un 30% dels votants ara pren­drien una decisió dife­rent.

Sí. Vaig dir que tenia la con­fiança abso­luta en el pre­si­dent Mas per diri­gir el procés que ens ha de por­tar a la inde­pendència i la segueixo tenint. Els grans líders no es fan en l'abundància, sinó en moments de tur­bulència. Tenim la sort que Oriol Jun­que­ras és també d'una inte­gri­tat moral i política extra­or­dinària. Però li faran la vida impos­si­ble cada vegada que doni suport a CiU en alguna política d'aus­te­ri­tat. A veure si té el seu par­tit dis­ci­pli­nat i al dar­rere, sense ten­si­ons inter­nes.