Carta a Josep Antoni Duran i Lleida

Senyor Josep Antoni Duran i Lleida, pre­si­dent del comitè de govern d'Unió Democràtica de Cata­lu­nya:

Com ja saps, fa temps que no com­par­teixo amb tu la gran majo­ria de plan­te­ja­ments polítics i orga­nit­za­tius que, sota la teva pre­sidència, s'apli­quen en el nos­tre par­tit. Cata­lu­nya ha evo­lu­ci­o­nat ràpida­ment els últims set anys cap a una presa de consciència naci­o­nal que ha can­viat total­ment l'estratègia necessària per asso­lir els pro­jec­tes naci­o­nals que com a país tenim. No m'estendré gaire, però cal recor­dar que, amb l'ela­bo­ració de l'últim pro­jecte d'Esta­tut, una gran majo­ria dels cata­lans vàrem pro­po­sar, repre­sen­tats pels nos­tres par­la­men­ta­ris, una nova manera de rela­ci­o­nar-nos amb Espa­nya que s'acos­tava a la fede­ració, amb guanys impor­tants en tots els camps admi­nis­tra­tius i, sobre­tot, amb la pos­si­bi­li­tat de tenir trac­tes uni­la­te­rals entre els cata­lans i els espa­nyols dife­ren­ci­ats dels de les altres comu­ni­tats autònomes, reco­nei­xent, per tant, la nació cata­lana com a una més dins de l'Estat espa­nyol. Ja saps que aquest és un dels punts més impor­tants del mani­fest fun­da­ci­o­nal d'Unió que s'ha man­tin­gut al llarg del temps en el nos­tre pen­sa­ment doc­tri­nal i que crec que encara ningú es plan­teja can­viar.

El pro­jecte d'Esta­tut, després de ser menys­preat i mal­trac­tat pels gover­nants i par­tits polítics espa­nyols, va aca­bar total­ment anul·lat amb una sen­ten­cia del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal pro­vo­cant la reacció del poble català que es va mani­fes­tar el 10 de juliol del 2010 amb el crit d'inde­pendència. Ningú dels que n'eren els recep­tors van voler escol­tar, tant de les Espa­nyes com dels de casa, entre els quals queda palès que hi ets tu.

Durant aquest temps, el poble de Cata­lu­nya ha fet l'esforç de cer­car mane­res de mani­fes­tar, pacífica­ment, l'anhel de bus­car el propi destí amb res­pon­sa­bi­li­tat i prudència, ha fet con­sul­tes popu­lars; s'ha orga­nit­zat a través de mol­tes asso­ci­a­ci­ons i enti­tats de caràcter civil que tre­ba­llen per donar solu­ci­ons als pro­ble­mes i dub­tes que genera el pro­jecte d'un estat català; ha fet néixer dins del muni­ci­pa­lisme el com­promís de tre­ba­llar al cos­tat del poble pel pro­jecte inde­pen­den­tista i també ha creat l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, que aglu­tina la soci­e­tat que, clara­ment, lluita per tenir un estat català inde­pen­dent. Aquest esforç va cul­mi­nar amb la mul­ti­tu­dinària mani­fes­tació de l'11 de Setem­bre pas­sat, plena d'este­la­des i amb el crit, molt més alt que el de l'any 2010, d'inde­pendència. El lema era un nou estat dins d'Europa.

Tam­poc has vol­gut escol­tar aquest dar­rer cop el nos­tre poble i t'afer­res a defen­sar posi­ci­ons contràries, ama­ga­des en ambigüitats tècni­ques que no enga­nyen ningú. El pre­si­dent Mas, final­ment, s'ha posat al cos­tat dels cata­lans i, amb el màxim risc per­so­nal, va con­vo­car unes elec­ci­ons que han donat un gran resul­tat per al pro­jecte sobi­ra­nista, amb un gran cost per­so­nal que l'honora i el fa gran com a ser­vi­dor públic.

Unió es va fun­dar l'any 1931, entre d'altres, pel meu avi Lluís, per tre­ba­llar per Cata­lu­nya, fent política cata­lana, per tal d'asso­lir la plena sobi­ra­nia del poble català, reco­nei­xent els drets de la nació cata­lana i cons­truint un pro­jecte soci­al­ment just que fes avançar la soci­e­tat cap al que ara en diem el benes­tar. La doc­trina que en sor­geix en els con­gres­sos que es van fer durant la República apun­ten que el més con­ve­ni­ent seria bus­car una relació de con­fe­de­ració de les naci­ons de la península ibèrica, amb el reco­nei­xe­ment previ de la sobi­ra­nia de cadas­cuna d'elles.

Això supo­sava la inde­pendència política i la inter­de­pendència econòmica. Hem de pen­sar que, lla­vors, no exis­tia el pro­jecte euro­peu, encara que ja els nos­tres pares van apos­tar per una fede­ració d'estats euro­peus. Aquest pro­jecte va ser refe­ren­dat en una com­pi­lació que es va fer per als mili­tants durant el fran­quisme, con­cre­ta­ment el 1967, i el full de ruta que ens varen dei­xar deia que, en cas de fra­cas­sar aquest pro­jecte per falta de res­pecte d'Espa­nya cap a Cata­lu­nya, la nos­tra obli­gació era cami­nar cap a la segre­gació i, per tant, la inde­pendència plena amb els màxims sacri­fi­cis per­so­nals neces­sa­ris. Sé que tu i en Rigol això ho vàreu mati­sar en el con­sell de Sant Cugat per poder man­te­nir sem­pre els lli­gams amb Espa­nya, encara que aquests supo­sin la nos­tra des­a­pa­rició com a nació.

Jo vaig gosar pre­sen­tar la meva can­di­da­tura en l'ante­rior congrés del par­tit per expli­car a la militància i a la soci­e­tat cata­lana aquest noble pen­sa­ment polític que encara és dins d'Unió i que tant t'entos­su­dei­xes a fer des­a­parèixer amb la com­pli­ci­tat dels teus aju­dants i que pot­ser acon­se­guei­xis ben aviat. També em vaig pre­sen­tar per tor­nar a intro­duir la democràcia dins del nos­tre par­tit, democràcia que avui no exis­teix i que ha permès que fos per­se­guit pels res­pon­sa­bles de l'apa­rell del par­tit, fins a la expulsió de les llis­tes dels can­di­dats de CiU al Par­la­ment de Cata­lu­nya i a la impos­si­bi­li­tat de tenir veu als nos­tres con­sells naci­o­nals, ja que en for­mava part en qua­li­tat de dipu­tat. També han rebut con­sells els mili­tants que van fer pos­si­ble la meva can­di­da­tura amb el seu aval. Així doncs, ja no tinc veu dins del par­tit ni manera de comu­ni­car-me amb la militància a par­tir dels mit­jans nor­mals.

El 25 de novem­bre pas­sat el poble va par­lar i ha donat una gran majo­ria, dins del nos­tre Par­la­ment, als par­tits inde­pen­den­tis­tes, que passa, per força, per un govern con­junt amb ERC o amb el seu suport. Aquesta és, sens dubte, la volun­tat dels cata­lans i, per tant, el que hem de fer pos­si­ble els polítics. Nosal­tres, els d'Unió Democràtica de Cata­lu­nya, encara més, ja que, tal com he expo­sat més amunt, vam néixer per això, per llui­tar per la plena sobi­ra­nia del poble català, inten­tant que s'acon­se­gueixi dins de l'Estat espa­nyol i, si no és pos­si­ble, amb un estat català inde­pen­dent. És que no estem en aquest punt? No és cert que Espa­nya ha estat sorda i cega als nos­tres intents de desen­vo­lu­par la nos­tra nació dins del pro­jecte de l'actual democràcia espa­nyola? I no és cert que només ens queda segre­gar-nos d'Espa­nya per poder evi­tar l'assi­mi­lació de Cata­lu­nya per part d'Espa­nya i per poder recu­pe­rar el nos­tre pro­jecte naci­o­nal? Doncs sí, Josep, estem en aquest punt i no s'hi val a tor­nar a bus­car punts d'encaix amb l'Estat espa­nyol, ja que al
final el que real­ment esta­rem bus­cant són mane­res de ser espa­nyols.

Aquest dis­sabte pas­sat has mani­fes­tat la volun­tat de lide­rar per­so­nal­ment la recu­pe­ració de l'espai d'Unió dins de la fede­ració amb CDC, ja que el nos­tre suport ens por­ta­ria ine­vi­ta­ble­ment a la des­a­pa­rició, segui­disme de l'inde­pen­den­tisme que ha abraçat CDC i que ha dei­xat orfes tants cata­la­nis­tes no inde­pen­den­tis­tes en les esmen­ta­des elec­ci­ons. Has mani­fes­tat l'error de la con­vo­catòria, encara que te'n vas fer res­pon­sa­ble, que obe­eix al fet d'escol­tar el crit de la mani­fes­tació de l'11 de Setem­bre i que fa un home hon­rat que vol fer política des de la trans­parència i que creu que el poble ha de gover­nar per sobre dels interes­sos dels par­tits i dels polítics. Has dit que la cam­pa­nya ha estat massa radi­cal (jo diria neta i sense enganys) i que això ha pro­vo­cat la par­ti­ci­pació de l'elec­to­rat que nor­mal­ment no solia votar en unes elec­ci­ons cata­la­nes, pro­vo­cant un aug­ment del vot espa­nyo­lista, cri­ti­cant, doncs, l'aug­ment de par­ti­ci­pació que com a demòcrata hau­ries d'haver aplau­dit i que no va ser men­ci­o­nat en cap moment del teu llarg dis­curs. Has dit que pre­fe­rei­xes pac­tar amb el PSC, encara que ja saps que és ine­vi­ta­ble fer-ho amb ERC. Has dit que l'inde­pen­den­tisme no és pos­si­ble, ja que els muni­ci­pis metro­po­li­tans no ho són; tin­gues paciència, ja som 650 i al final hi serem quasi tots. Has dit que no hi ha cap estat d'Europa que com­par­teixi el nos­tre pro­jecte naci­o­nal i que Europa està farta dels cata­lans. No serà que amb un inter­lo­cu­tor com tu, que no vol la inde­pendència del nos­tre poble i que, a més, és el pre­si­dent de la comissió de política exte­rior del Congrés dels Dipu­tats amb pas­sa­port diplomàtic español, repre­sen­tant, per tant, l'Estat español, no és la per­sona més idònia per expli­car el que pre­te­nem fer els cata­lans en el futur més imme­diat? I has dit que hem de refer els lli­gams amb el PP de Madrid i que ho faràs tu per­so­nal­ment, tot dema­nant que se't doni suport quan apa­rei­xen les lògiques crítiques per aquest fet; i no serà que vols man­te­nir els teus interes­sos per­so­nals en la comissió d'Exte­ri­ors del Congrés? Tot ple­gat, un des­propòsit que aboca ine­vi­ta­ble­ment el nos­tre par­tit cap a un destí des­co­ne­gut i total­ment al marge de la línies que varen mar­car els nos­tres fun­da­dors i que varen por­tar fins a
la recent democràcia els mili­tants de la resistència al fran­quisme.

Jo he inten­tat tre­ba­llar des de dins d'Unió per recu­pe­rar la lli­ber­tat del meu poble i ho he fet perquè quan vaig ingres­sar en el par­tit estava clara­ment dins la nos­tra doc­trina política, tal com m'expli­cava el meu pare. Des de fa uns anys, he inten­tat modi­fi­car-ne el rumb, per mi erroni, que ha pres, com­pro­vant la impos­si­bi­li­tat de crear un debat democràtic intern sobre aquesta qüestió, ja que ha tin­gut sem­pre la més dura i per­so­nal opo­sició teva. Per tant, ja no em que­den pos­si­bi­li­tats de ser­vir el meu país dins d'Unió, segons el que jo crec que neces­si­tem, que és la inde­pendència plena de Cata­lu­nya amb la total segre­gació d'Espa­nya. Tot ple­gat em porta a dema­nar-te, doncs, que em donis de baixa com a mili­tant d'Unió Democràtica de Cata­lu­nya, encara que em suposi per­so­nal­ment un fet dolorós per la vin­cu­lació fami­liar amb aquest pro­jecte polític. Només així podré, hon­ra­da­ment, seguir tre­ba­llant segons el meu pen­sa­ment per­so­nal pel meu país, amb hon­ra­desa i lle­ial­tat, i posar fi a les llui­tes inter­nes que tant mal fan al par­tit que varen fun­dar una bona gent que esta­ven única­ment
al ser­vei de la pàtria cata­lana.