“Després em diuen!”

Artur Mas com­pa­reix pas­sats dotze minuts de la una, hora pre­vista. Un retard irre­lle­vant, si pre­sen­tes un pla de govern i fa sis mesos que el govern governa. El pre­si­dent avança que ha de mar­xar a 2/4 de 3, i que per després queda la inter­venció habi­tual dels dimarts del por­ta­veu de l'exe­cu­tiu, Fran­cesc Homs, asse­gut en un late­ral de la sala de premsa. El pla té set eixos d'actu­ació, un, el del dret a deci­dir, que ningú pateixi. La com­pa­rei­xença, però, val per recor­dar que n'hi ha sis més, i per vin­di­car “la gestió del dia a dia”. Els eixos eren sabuts. I els 77 objec­tius, que el pla és sobre­tot decla­ració d'inten­ci­ons, són els usu­als: anar a millor, ges­ti­o­nar millor i ser millors, i més trans­pa­rents, i sos­te­ni­bles, i com­pe­ti­tius, i el que vul­guin, i superar la crisi, i defen­sar la cul­tura, i la llen­gua, i el trans­port públic, i etc. Fins a 355 mesu­res pre­vis­tes. Una fei­nada. Sobre­tot si la con­fecció del llis­tat ha por­tat sis mesos. A més, no hi ha pres­su­post, li recor­den. Mas replica que no n'hi ha perquè no depèn d'ells, que aviam qui és el guapo que el fa, amb el pa que s'hi dóna, si no és una mera “ope­ració de maqui­llatge”. Com­plir el pla tam­poc no depèn (només) del govern, però aquí està el pre­si­dent, en mino­ria i amb les but­xa­ques bui­des, pre­sen­tant-lo. I expli­ci­tant que “just quan recla­mem menys dependència estem en el moment de més dependència [de l'Estat], pel que fa a les finan­ces”, para­doxa amb vocació d'expli­cació tota­lit­za­dora. I tor­nant a dema­nar a dos de tres del tri­par­tit que entrin al govern, poc després d'insis­tir que fa dos anys –i el que queda!– que intenta redreçar herència i deute del tri­par­tit, i poc abans d'adme­tre que ni ERC està interes­sada ni hi ha “cap pos­si­bi­li­tat” amb el PSC. I les enques­tes, pre­si­dent? Que no en parla, que fa molt que no en parla perquè es cui­nen al gust de qui les paga, insi­nua. No pre­cisa si l'afir­mació val pel Cen­tre d'Estu­dis d'Opinió, que va començar a cui­nar-les per fer pro­jec­ci­ons elec­to­rals amb el pri­mer govern Mas, per cert.

En fi, arriba la dead­line de les 14.30 i toquen les pre­gun­tes en cas­tellà, que con­ven­ci­o­nal­ment van al final. Només una, avisa Mas, esgri­mint rellotge, i li pre­gun­ten per la con­sulta. “Després em diuen que només par­lem de la con­sulta!” Al final, però, cauen més bisos –sobre el Pirmi, la mal­nu­trició infan­til o la falta de crèdit– que Mas des­patxa ràpid abans de mar­xar, que està fora de temps. Ara li toca­ria a Homs, però no, final­ment no com­pa­reix. Pot­ser és que, hora i mitja després, ja tot­hom n'ha tin­gut prou, d'anticlímax.