CiU i ERC, “estranyes amistats”

La política cata­lana va donant vol­tes en aques­tes qüesti­ons: el con­tin­gut de la pre­gunta de la con­sulta. La data de la seva cele­bració i a l'espera d'una pro­posta del govern esta­tal a la Gene­ra­li­tat. D'altres dub­tes bàsics són l'abast legal de la con­sulta i veure si ERC entrarà al govern o no. Aquest dar­rer és un debat intens perquè ERC té molts mili­tants que veuen amb recel entrar a for­mar part com a socis mino­ri­ta­ris del govern català.

Alguns recels ideològics d'ERC amb CiU que­den plas­mats en el fet que en les elec­ci­ons euro­pees ERC s'hagi decan­tat més per ajun­tar-se amb els bas­cos d'esquer­res de Bildu que no pas amb Con­vergència, que anirà amb els con­ser­va­dors del PNB per aca­bar for­mant part del grup dels libe­rals euro­peus.

Queda clar que CiU i ERC no volen anar més enllà del com­promís pun­tual per a la con­sulta. Cal enten­dre que, ideològica­ment, ERC està força allu­nyada de CDC, i més encara d'Unió, que pre­ci­sa­ment en les euro­pees forma part del Par­tit Popu­lar Euro­peu. Per temes estratègics polítics, ERC s'avindrà a sos­te­nir el govern i fins i tot a apro­var el pres­su­post del 2014, que avui es pre­sen­tarà al Par­la­ment. Per això, a ERC li fa “man­dra” entrar al govern. Un bon amic es pre­gun­tava: “Algú creu que política­ment tenen res a veure per­so­nat­ges tan dife­rents com Sánchez-Lli­bre (UDC) i Joan Tardà (ERC)?” Val a dir que la història política ha fet “estra­nyes amis­tats” i alguna o altra desa­mis­tat. L'entre­llat polític català està ser­vit. Tota una riquesa, perquè afor­tu­na­da­ment a Cata­lu­nya no hi ha majo­ria abso­luta ni pen­sa­ment únic. Ara mateix hi ha un com­promís d'esbri­nar els dub­tes abans d'aca­bar l'any. És com aquell que ha de pagar un ven­ci­ment i veu que cada dia el calen­dari s'escurça... Urgències: apro­var el pres­su­post del 2014 i saber el con­tin­gut i la data de la pre­gunta que avui sem­bla que està en una mena de con­curs d'idees... Després, ja es veurà.