El gran xeflis de Fonteta

Es veu que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, no era ahir molt recep­tiu a l'hora d'anar a la tro­bada orga­nit­zada pel pre­si­dent de l'empresa de cer­ca­ta­lents See­lin­ger & Conde, Lluís Conde, al Mas Anglada de Fon­teta, que per cert va com­prar al que va ser pre­si­dent de Tor­ras Hos­tench i del Banco de los Piri­neus, Higini Tor­res Hos­tench.

A Mas, es veu, el moles­tava que s'hagués fet pública una tro­bada que, de fet, no pas­sava de ser un xeflis pri­vat i, a la pràctica, un com­promís més de l'agenda del pre­si­dent. Això sí, una reunió de 270 per­so­nes, aple­ga­des al vol­tant de tau­les llarguíssi­mes, que for­ma­ven una autèntica galàxia de pode­ro­sos i influ­ents. Però, a la fi, i poc després de les tres de la tarda, el cotxe de Mas entrava per la porta del dar­rere, esqui­vant la majo­ria de foto­pe­ri­o­dis­tes i uni­tats mòbils, pal­plan­tats sota un molest plu­gim davant l'entrada prin­ci­pal. I tot aquest rebom­bori per l'assistència del pre­si­dent a un acte on coin­ci­di­ria amb gent ben situ­ada del PP el mateix dia que Rajoy pujava al faris­tol i aren­gava els seus. Aquesta tro­bada, bate­jada com l'Espe­rit de Fon­teta, és, de fet, la segona que es fa –al setem­bre pas­sat, però, se'n va fer una de menor–.

A Mas el van seure a la taula pre­si­den­cial, si bé no va par­lar amb gai­rebé ningú, tret d'una estona amb Rodrigo Rato. I el plan­ter era impor­tant: minis­tres del PP, com ara José Manuel Soria o Ana Pas­tor –que no va anar a la con­venció, per cert–; con­se­llers com Fer­ran Mas­ca­rell o Germà Gordó, l'expre­si­dent Jordi Pujol i soci­a­lis­tes com ara Pere Navarro o Higini Clo­tas, exmi­nis­tres com Narcís Serra i Espe­ranza Aguirre, fit­xada per aquest cer­ca­ta­lents.

Tots ells al vol­tant del menú del xef del mas, Lluís Roger, amb car­xo­fes far­ci­des amb duxe­lles de xam­pi­nyons gra­ti­nats, civet de sen­glar de les Gavar­res amb vi de la casa o pla­ti­llo de man­don­gui­lles amb pèsols, recuit de Fon­teta, fruita de la passió i mel de flor; i regat amb vi del Mas Anglada, Anal­varo i Toli­men. En tot cas, i vist des de fora, no feia pas l'efecte de cap club Bil­der­berg; més aviat una lliçó magis­tral de qui vol lluir d'agenda, però fent enyo­rar el
suquet d'en Por­ta­be­lla.