Ser català és de rics

Lle­geixo estu­pe­facte un arti­cle de Javier Pérez Andújar al diari El País, “Ser español es de pobres” (28-4-2014), sobre un acte que van pro­ta­go­nit­zar els res­pon­sa­bles de la UGT i CCOO, Josep M. Àlva­rez i Joan Car­les Gallego, amb la pre­si­denta d'Òmnium Cul­tu­ral (OC), Muriel Casals. L'eix cen­tral de l'esde­ve­ni­ment era rei­vin­di­car el dret a deci­dir. Fins aquí no sem­bla tam­poc una notícia extra­or­dinària. De fet, en un país nor­mal, dins un estat nor­mal, no seria ni notícia. Però Javier Pérez veu aquest gest com un pacte de CCOO i la UGT amb la... oli­gar­quia! “Pac­tar es un eufe­mismo. Se pusi­e­ron a su ser­vi­cio.”

Es refe­reix a la història d'OC i es remunta a l'any 1961. Com a bon escrip­tor fa un joc de mans i tracta els sin­di­cats com si en comp­tes d'haver-se entre­vis­tat amb Muriel Casals ho hagues­sin fet amb Fèlix Millet pare o Lluís Caru­lla. Crec que no és un argu­ment cor­recte. En aquells dies els sin­di­cats de classe ja esta­ven a favor del dret a l'auto­de­ter­mi­nació dels pobles i amb ells totes les esquer­res cata­la­nes –vegi's l'Assem­blea de Cata­lu­nya–. El senyor Javier Pérez no sé si sap –crec que sí, ja que és un home ben infor­mat– que Muriel Casals, ara pre­si­denta d'OC, va ser mili­tant del Par­tit Soci­a­lista Uni­fi­cat de Cata­lu­nya –per als més joves: el par­tit dels comu­nis­tes cata­lans–, i no crec que aquest par­tit sigui el par­tit de l'oli­gar­quia cata­lana, sinó un dels millors fruits de l'obre­risme anti­fran­quista català. Tan estúpid és creure que ser espa­nyol és de pobres com que ser català és de rics.

Hi ha gent que vol cri­ti­car els sin­di­cats, i ho trobo nor­mal: en qual­se­vol país hi ha gent per a tot, però en aquest cas la crítica és extra­or­dinària­ment forçada. No trobo gens escan­dalós que CCOO i la UGT defen­sin fer un referèndum i ho diguin davant Bar­ce­lona Trac­tion, més cone­guda com La Cana­denca, un lloc emblemàtic.

L'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana va ser una de les enti­tats con­vo­cants de la dar­rera vaga gene­ral, aquesta és la raó que el trotskista Duran i Lleida la cri­ti­qui, no es enga­nyem. M'hi jugo el que cal­gui que Soci­e­tat Civil Cata­lana mai con­vo­carà una vaga gene­ral. I no ens enganyéssim pas, l'oli­gar­quia cata­lana veu amb molta por que es desen­vo­lupi un procés cons­ti­tu­ent repu­blicà a Cata­lu­nya i farà tot el que pugui per avor­tar-ho.

Crec que és imme­res­cut que les con­tra­dic­ci­ons per­so­nals que tots tenim es pro­jec­tin injus­ta­ment als altres. En un país nor­mal aquest acte dels sin­di­cats i Òmnium no hau­ria de ser notícia, ni motiu d'arti­cles d'opinió, ni el del senyor Javier Pérez ni el meu.