Política

El professor més crític

Josep-Maria Terricabras s'emmiralla en el filòsof Bertrand Russell per subratllar que les seves passions són l'ànsia d'amor i el cultiu del coneixement

El cap de llista d'ERC va fer l'última classe poques hores abans que comencés la campanya

El seu últim consell als alumnes va ser que fossin “crítics”

El can­di­dat d'ERC-NECat, Josep-Maria Ter­ri­ca­bras, és pro­cliu en els mítings de cam­pa­nya a enu­me­rar fra­ses de per­so­nat­ges cèlebres. Segu­ra­ment la que més repe­teix és una de Joan Fus­ter: “La política o la fas o te la fan”, que uti­litza sem­pre per dema­nar que hi hagi una alta par­ti­ci­pació en les elec­ci­ons euro­pees. Però quan li pre­gun­tes direc­ta­ment que triï la cita que li agrada més, no es queda amb Fus­ter, es decanta pel filòsof i matemàtic gal·lès Ber­trand Rus­sell, que en la seva auto­bi­o­gra­fia exposa les pas­si­ons per les quals va viure: “L'ànsia d'amor, el cul­tiu del conei­xe­ment i una insu­por­ta­ble com­passió pel sofri­ment de la huma­ni­tat.” Tres pre­mis­ses que també mar­quen la manera de ser de Ter­ri­ca­bras, i una quarta que hi afe­geix ell mateix: l'interès per pro­te­gir i defen­sar la llen­gua i la cul­tura “d'un país sobirà”.

Nas­cut l'any 1946 a Cale­lla, Ter­ri­ca­bras va estu­diar filo­so­fia a Bar­ce­lona i va aca­bar fent la tesi doc­to­ral a Ale­ma­nya. “En la meva gene­ració era claríssim que la filo­so­fia es cons­truïa a Ale­ma­nya. Ara s'acos­tuma a anar als Estats Units per gai­rebé totes les dis­ci­pli­nes, però lla­vors el cen­tre era a Ale­ma­nya”, relata Ter­ri­ca­bras, men­tre pren un cafè en un hotel de l'avin­guda Roma de Bar­ce­lona, a prop de la seu cen­tral d'ERC. El cap de llista con­ti­nua recor­dant la seva tra­jectòria acadèmica. El 1978 va començar a exer­cir de pro­fes­sor en un ins­ti­tut de Sant Feliu de Guíxols fins al 1987, quan es va tras­lla­dar a la Uni­ver­si­tat de Girona, fins ara.

El dia 8 de maig va fer la seva última classe. Va aca­bar a les nou del ves­pre i a les deu es posava en marxa la cam­pa­nya elec­to­ral. “Sort que vam fer el míting a Girona, perquè, si no, no hau­ria arri­bat”, explica amb un som­riure als lla­vis. Ter­ri­ca­bras no té pre­vist tor­nar a la uni­ver­si­tat, perquè quan acabi el seu man­dat a Brus­sel·les, d'aquí a cinc anys, ja estarà jubi­lat. Per tant, el 8 de maig va ser molt espe­cial. Quin va ser l'últim con­sell que va donar als alum­nes?: “Els vaig dir que sigues­sin crítics i que sem­pre esti­gues­sin al cos­tat d'aquells que estan pit­jor, dels més des­a­fa­vo­rits, perquè els altres ja s'espa­vi­len tot sols.”

Aquests dies de cam­pa­nya, Ter­ri­ca­bras passa algu­nes nits en un hotel de Bar­ce­lona, perquè no té temps mate­rial de tor­nar a Girona, on viu amb la seva dona. Però aquesta rutina no la vol repe­tir de cap de les mane­res els pròxims cinc anys. “Viure en un hotel a Brus­sel·les? No em fa cap goig. Zero”, con­testa taxa­ti­va­ment. La intenció és bus­car un apar­ta­ment, que li per­meti estar còmode durant unes quan­tes set­ma­nes segui­des sense haver de viat­jar amunt i avall, i també on pugui anar, alguns cops, la seva dona, que està jubi­lada. A Brus­sel·les també inten­tarà apro­fi­tar el temps lliure per als seus pro­jec­tes per­so­nals, com ara embas­tar una bio­gra­fia de Josep Fer­ra­ter i Mora, i una història del pen­sa­ment català des del segle XVIII fins a l'actu­a­li­tat.

Ter­ri­ca­bras es pre­senta per pri­mer cop com a cap de llista en unes elec­ci­ons. El 2012 el pre­si­dent d'ERC, Oriol Jun­que­ras, li va ofe­rir anar de número 1 a Girona en els comi­cis al Par­la­ment, però ho va haver de rebut­jar perquè estava con­va­les­cent d'un greu acci­dent de trànsit que va patir el 2011. El van ope­rar cinc cops amb anestèsia total, dos a vida o mort. “Va ser una experiència molt dura, perquè vaig que­dar com­ple­ta­ment des­val­gut. No em podia aixe­car sol. Des de lla­vors m'ha que­dat més gust per la vida”, admet.

Una vegada superada aquesta com­pli­cadíssima situ­ació, ERC va tor­nar a tru­car a les por­tes de Ter­ri­ca­bras perquè sigués el cap de car­tell a Europa. Però la pri­mera oferta no li va fer ni Oriol Jun­que­ras ni Marta Rovira. La direcció va enviar un “mis­sat­ger previ” per son­de­jar-lo. Con­cre­ta­ment, l'exdi­pu­tada i pròxima can­di­data dels repu­bli­cans a l'Ajun­ta­ment de Girona, Maria Mercè Roca. “Som amics i un dia em va dir que volia par­lar amb mi, però no em va comen­tar de què. Quan m'ho va expli­car vaig que­dar sorprès”, res­salta. Ter­ri­ca­bras i Jun­que­ras no van tri­gar gaire a posar-se d'acord i ho van man­te­nir en secret dos mesos. No ho sabien ni les dues filles de Ter­ri­ca­bras.

Con­tac­tes sobi­ra­nis­tes

Al Par­la­ment Euro­peu, el repu­blicà podrà explo­tar una de les vir­tuts que el par­tit sem­pre des­taca d'ell: que parla sis idi­o­mes –català, cas­tellà, anglès, francès, ale­many i italià–. Aquest do li ser­virà per inten­tar convèncer el màxim nom­bre d'euro­di­pu­tats perquè se sumin a la pri­mera ini­ci­a­tiva que pre­sen­ta­ran els repu­bli­cans: una decla­ració a favor del 9-N. Un dels dub­tes que hi ha ara mateix sobre la taula és si Ter­ri­ca­bras serà l'únic repre­sen­tant d'ERC que tre­ba­llarà en aquest pro­jecte o si, a més, també sor­tirà esco­llit el número dos, l'exso­ci­a­lista Ernest Mara­gall. El can­di­dat, però, no s'atre­veix a fer cap porra. Jun­que­ras sí que en va fer i va donar dos dipu­tats a ERC i 3 a CiU. Diu­menge veu­rem si l'encerta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia