Republicans de saló

Entre­mig de la cerimònia de la con­fusió, de les cons­pi­ra­ci­ons, els com­plots i les con­ju­res per fer-se amb el con­trol del par­tit, als soci­a­lis­tes se'ls ha colat l'etern debat del referèndum sobre la monar­quia. Per a una direcció esta­tal que des del 1978 ha vis­cut còmoda­ment ins­tal·lada en el repu­bli­ca­nisme cor­tesà i de saló després d'assu­mir el gran pacte polític que va impul­sar el reg­nat de Joan Car­les, Alfredo Pérez Rubal­caba s'ha tro­bat de cara amb la crua rea­li­tat: les bases del par­tit han des­per­tat després de dècades d'anestèsia doc­tri­nal: el PSOE no és monàrquic, és joan­car­lista. “I ara què serà, feli­pista?”, es pre­gun­ten alguns amb iro­nia. “Feli­pis­tes ho hem estat sem­pre, però de González”. El mateix, per cert, que va enfi­lar un camí de no retorn que enter­rava l'espe­rit repu­blicà del soci­a­lisme i el dei­xava com una nota a peu de pàgina en totes les reso­lu­ci­ons que la for­mació ha apro­vat al llarg de la seva tra­jectòria vital.

Després de gai­rebé vint anys al poder amb dues irrup­ci­ons a La Mon­cloa, l'esce­nari del 2014 no té res a veure amb els anys con­vul­sos de la Tran­sició. Era una etapa de cons­trucció, enfront l'actual etapa de des­cons­trucció, en la qual tron­to­llen els pilars que fins ara han supor­tat l'esta­blis­ment de les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les. La greu crisi econòmica i la cor­rupció ha fet malbé el pacte de la soci­e­tat amb els polítics i la monar­quia. La des­a­fecció, el desen­gany i fins i tot la ràbia són sen­ti­ments que sovin­te­gen en la major part d'enques­tes. I en aquest marc, el PSOE ofi­cial ha deci­dit pas­sar per alt les veus que, ja sigui per interès elec­to­ral o per con­vicció, con­si­de­ren que el relleu de Joan Car­les és el moment idoni per posar sobre la taula el debat del referèndum sobre monar­quia o república.

És cert que la situ­ació de feblesa del par­tit fa que s'ampli­fi­quin aques­tes veus que arri­ben des de les joven­tuts del par­tit, des de Cata­lu­nya, el País Valencià, Galícia, les Bale­ars o Euskadi, alhora que també s'han ins­tal·lant dins el Congrés, sent el cas més des­ta­cat el de l'exal­calde de Sant Sebastià, Odón Elorza. Ningú, però, no albira que s'acabi pro­duint un conat de revolta el dia que es voti l'abdi­cació. Podria haver-hi algun escó buit, algun dit que voluntària­ment s'equi­voca de botó, però l'equip de Rubal­caba creu que els dipu­tats són molt cons­ci­ents que ni ara és el moment polític més ade­quat ni el PSOE té cap mena de força per plan­te­jar una alter­na­tiva que “només ser­veix per deses­ta­bi­lit­zar la ins­ti­tució”, con­clo­uen. I aquí el secre­tari gene­ral ha tro­bat en Mari­ano Rajoy un aliat. “No tinc cap dubte de l'acti­tud seri­osa i exem­plar de Rubal­caba”, pro­cla­mava ahir el pre­si­dent espa­nyol per atu­rar els que volen posar el dit a la nafra al cap de l'opo­sició. Si més no, el líder soci­a­lista asse­gura en pri­vat que va renun­ciar a pre­ci­pi­tar la seva marxa del par­tit perquè el PSOE no es con­vertís en un campi qui pugui durant el relleu monàrquic.

El repu­bli­ca­nisme de saló, doncs, tor­narà a impo­sar-se –i a més, que­darà garan­tit si Susana Díaz és la nova secretària gene­ral– davant alguns diri­gents del PSOE que durant aquesta set­mana o bé s'han mos­trat deli­be­ra­da­ment ambi­gus, com és el cas d'Edu­ardo Madina, o s'han dei­xat arros­se­gar per la força mediàtica dels de Podem. Perquè a molts els espanta la pos­si­bi­li­tat que, si bé ara les bases del par­tit no voten la suc­cessió a la corona, sí ho faran més enda­vant en un congrés o en unes elec­ci­ons.I vist el resul­tat del 25-M, saben que també Felip VI els pot aca­bar pas­sant fac­tura.