El futur de Duran i Lleida

Des de fa molts anys el futur polític de Duran no acaba d'acla­rir-se. Deixa la secre­ta­ria gene­ral i segueix com a por­ta­veu de CiU al Congrés. Con­ti­nuarà defen­sant les tesis de la fede­ració. Res ha can­viat en la seva feina política. Ni a la coa­lició. És una renúncia tru­fada d'una forta dosi de tea­tra­li­tat. Tot seguirà igual, si bé aquest pas enrere és un pri­mer gest que indica que Duran no serà el pròxim can­di­dat de CiU a les elec­ci­ons de 2015. Men­tres­tant, tot i que la política va molt acce­le­rada, con­ti­nu­a­ran els dub­tes i pica­ba­ra­lles que tenen els dos par­tits que, sense arri­bar mai a haver estat casats, ni ser pare­lla de fet, ni res que els faci inse­pa­ra­bles, han acon­se­guit fins ara impor­tants rèdits elec­to­rals. Ningú des­carta que CiU seguirà fent pinya elec­to­ral a les muni­ci­pals de 2015. No hi ha dubte que Duran és un pes a la política cata­lana i ara mateix un bon enllaç per­ma­nent de Cata­lu­nya a Madrid. Mal­grat tots els desai­res d'ambdós governs, Duran és escol­tat pel PP i el govern espa­nyol més d'allò que apa­reix públi­ca­ment. Fet que sovint fa enfa­dar l'actual Con­vergència. És escol­tat a Madrid com al seu moment ho era Miquel Roca, que va tenir un moment històric amb els vents més favo­ra­bles de l'encaix Cata­lu­nya-Espa­nya. Era escol­tat i aquest fet va pro­vo­car forts dal­ta­bai­xos amb Pujol. Ambdós coin­ci­dien política­ment i en canvi pas­sa­ran en els annals de la història his­pa­no­ca­ta­lana com gat i gos. Els exem­ples de malen­te­sos Pujol-Roca han pres­crit i des de fa anys ambdós man­te­nen una edu­cada relació amis­tosa. És pro­ba­ble que Duran sigui un polític “amor­tit­zat” a la coa­lició i que vul­gui o li vul­guin admi­nis­trar la seva reti­rada per ter­mi­nis. Amor­tit­zat a la coa­lició i tota una incògnita de futur en el cen­tre­dreta català. Doncs, no sem­bla que hagi aca­bat la corda...