“Som l'alternativa de ruptura i transformació”

És una orga­nit­zació sor­gida del procés de con­fluència de la CUP, el Sin­di­cat d'Estu­di­ants dels Països Cata­lans, Assem­blea de Joves i, sobre­tot, molta gent que no ve de cap orga­nit­zació con­creta. És un entorn de l'esquerra trans­for­ma­dora. El fun­ci­o­na­ment de la Crida és abso­lu­ta­ment assem­ble­ari: no tre­ba­llem d'acord amb quo­tes de par­tit, sinó per apor­ta­ci­ons de les per­so­nes que hi som.

No és sols una llista. Neix l'agost pas­sat, per la volun­tat de l'esquerra inde­pen­den­tista de crear una cosa més gran, que tin­gui, des del muni­ci­pa­lisme, una tra­jectòria més enllà de les elec­ci­ons. De fet, el com­promís és que duri qua­tre anys, passi el que passi. Si obte­nim regi­dors –que cre­iem que n'acon­se­gui­rem–, farem reu­ni­ons prèvies en els plens muni­ci­pals. Seran assem­blees ober­tes, en què la CUP des­a­pa­rei­xerà com a orga­nit­zació.

Més enllà de la sigla, importa el pro­jecte. Per això s'impulsa la Crida, com­par­tida amb molta gent i com a res­posta a un model de ciu­tat. Tre­ba­llem per ser una alter­na­tiva de rup­tura i trans­for­mació. Ens costa molt con­fluir amb par­tits que han for­mat part del model d'un govern al qual ens opo­sem. L'esquerra ens tro­bem al car­rer. Com ara amb Marea Blanca. No obs­tant això, la con­fluència en aquests moments no és pos­si­ble, perquè defen­sem models dife­rents. No passa res. Igual que amb les dre­tes, hi ha mol­tes esquer­res.

Hi ha par­tits que donen suport al con­sorci sani­tari, i nosal­tres hi hem fet una opo­sició mani­festa. ERC dóna suport a CiU, que està molt allu­nyada del nos­tre model polític. ICV també ha for­mat i defen­sat aquest model. Pel que fa a la resta de for­ces, nosal­tres no volem sols entrar a ges­ti­o­nar la ciu­tat i fer-ho millor que els altres, que també. L'objec­tiu és can­viar-ho tot.

El nos­tre objec­tiu no és der­ro­car Ros per can­viar-lo per un altre. Ens ser­veix de poc que CiU gua­nyi l'alcal­dia. Volem trans­for­mar l'Ajun­ta­ment. La Crida pren totes les deci­si­ons assem­bleària­ment, i això encara no està deba­tut. Però en l'aspecte par­ti­cu­lar, crec que no és pos­si­ble un pacte esta­ble amb qual­se­vol dels par­tits.

Sí. La CUP i la Crida hem fet una opo­sició activa, cons­truc­tiva i de denúncia. És evi­dent que hi ha gent a qui això no li agrada, perquè les tres for­ces polítiques que són ara al govern van de bra­cet molt sovint.

Ente­nem que exis­teix un model de ciu­tat com­par­tit pels tres par­tits ara a l'Ajun­ta­ment: el PSC, CiU i el PP, així com els altres par­tits que han for­mat part del govern en ante­ri­ors legis­la­tu­res (ERC i ICV). És el model de La Llotja, de l'orde­nança del civisme, del tan­ca­ment de l'alberg muni­ci­pal i de la pri­va­tit­zació de ser­veis públics. Ben segur que hi ha altra gent que també s'hi ha opo­sat, però nosal­tres sem­pre hem inten­tat inci­dir no en la per­sona que ha tirat enda­vant les ini­ci­a­ti­ves de govern, sinó en el seu model. A la Pae­ria de Lleida no hi ha hagut opo­sició. En els dar­rers anys, hem estat sols. És molt impor­tant tenir un peu al car­rer. Volem por­tar-hi la seva veu a l'Ajun­ta­ment i, alhora, fer bai­xar la infor­mació del con­sis­tori al car­rer. Quan entrem a l'Ajun­ta­ment, defen­sa­rem el mateix model que fins ara: ser­veis públics, i una Lleida justa, sos­te­ni­ble i com­pro­mesa amb l'asso­li­ment de la república cata­lana.

Un exem­ple clar són les pri­va­tit­za­ci­ons. S'han reno­vat con­ces­si­ons i se n'han pri­va­tit­zat d'altres, com l'enllu­me­nat. I no sols això, sinó que també s'està pri­va­tit­zant l'espai públic. És el cas de les Bas­ses, que esdevé un parc temàtic pri­vat. Àngel Ros és l'alcalde soci­a­lista més con­ver­gent, perquè aplica polítiques neo­li­be­rals. La legis­la­tura també està mar­cada per l'opa­ci­tat en la gestió. Tam­poc no s'ha fomen­tat la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, més enllà de pro­ces­sos no vin­cu­lants.

N'és un dels para­dig­mes. En aquest cas, es fa un procés par­ti­ci­pa­tiu molt impor­tant, en el qual pre­nen part mol­tes enti­tats i ciu­ta­dans a títol per­so­nal. En cap de les con­clu­si­ons d'aquest procés es diu que es faci un ús pri­vat del parc. I, mal­grat això, s'acaba pri­va­tit­zant l'espai. Per tant, els pro­ces­sos par­ti­ci­pa­tius impul­sats pel govern no són vin­cu­lants, sinó pura­ment infor­ma­tius. Els eixos de la Crida són la par­ti­ci­pació real en la ciu­tat, la justícia social i la implan­tació de polítiques d'igual­tat de gènere i d'eman­ci­pació naci­o­nal.

La par­ti­ci­pació no es pot tan­car a dipo­si­tar un vot cada qua­tre anys. Hi ha meca­nis­mes com ara que el ple es faci en horari no labo­ral, que sigui retransmès per l'Ajun­ta­ment, que les enti­tats tin­guin par­ti­ci­pació en el ple. I, més enllà d'això, hi ha eines com ara les con­sul­tes popu­lars, que s'han de fer més sovint i han de ser vin­cu­lants.

La justícia social i l'eco­no­mia, en què apos­tem per la remu­ni­ci­pa­lit­zació dels ser­veis públics. Això vol dir rever­tir les con­ces­si­ons i atu­rar-ne la pri­va­tit­zació. En tenim exem­ples: a Alfés i a París, el ser­vei d'aigua ha tor­nat a ser muni­ci­pal. Volem la reo­ber­tura de l'alberg muni­ci­pal. També, una política d'igual­tat i de medi ambi­ent trans­ver­sal. També pro­po­sem fomen­tar la cul­tura no diri­gida des de l'Ajun­ta­ment. La volem auto­ges­ti­o­nada i que cons­ti­tu­eixi un pro­jecte en comú amb diver­sos agents. A més, Lleida ha de ser un més en el procés cap a la república cata­lana. Per exem­ple, no pot ser que encara exis­tei­xin car­rers amb noms de fei­xis­tes. Volem esbor­rar aquests símbols.

Com al Roser, on hi havia el Museu Morera i l'Escola de Belles Arts, les Bas­ses era un espai muni­ci­pal. I l'Ajun­ta­ment renun­cia al Roser per fer-hi un hotel de luxe. En aquest cas, s'hi afe­geix l'anor­re­a­ment de la memòria històrica, perquè és el dar­rer balu­ard de resis­tents a l'ocu­pació borbònica. A les Bas­ses es pri­va­titza l'espai, quan nosal­tres defen­sem que a Lleida hi calen més zones ver­des grans. Les Bas­ses és un lloc molt bo per fer acti­vi­tats de lleure i rela­ci­o­na­des amb la natura, perquè està en un entorn com l'horta. En volem la inte­gració amb l'horta, que pro­po­sem que esde­vin­gui un parc agrari.

Ja, però no tot s'hi val. És dis­cu­ti­ble que aporti o no turis­tes, però nosal­tres, més enllà d'això, anem al fons: l'ús pri­vat d'un espai públic. Si algú vol fer un parc temàtic, hi ha sòl de sobra als polígons. L'Ajun­ta­ment de Lleida no és una pro­mo­tora immo­biliària, sinó d'acti­vi­tats per a tot­hom.

En part, ha estat posi­tiu, perquè els ha forçat a fer mesu­res de trans­parència, encara que tard i a des­temps. De fet, Ros ens van con­vo­car a una reunió per expli­car què estava fent Marta Camps. I li vam dir que no calia con­vo­car els par­tits, sinó fer-ho públic a la ciu­ta­da­nia. Demos­tra la falta de trans­parència del govern. Marta Camps fa bé de treure a la llum tota aquesta infor­mació, però la pre­gunta és per què no ho va fer durant els deu anys que ha estat la mà dreta. Cre­iem que aquest tipus de coses són una pràctica habi­tual. N'hi ha que poden ser legals, però són abso­lu­ta­ment poc ètiques. Com ara que Ros se'n vagi a fer reu­ni­ons a la Caixa cobrant die­tes de 3.000 euros per assis­tir-hi, en un moment en què hi ha des­no­na­ments cada dia.

Lleida ha de ser una baula més en el procés cap a una república cata­lana. Ha de tre­ba­llar per asso­lir l'eman­ci­pació naci­o­nal, sem­pre lli­gada a la social. No pot ser que Lleida en quedi al marge com fins ara. No sols no per­tany a l'AMI, sinó que, en les pri­me­res con­sul­tes de l'abril, hi va posar tra­ves. Tam­poc cre­iem que cal­gui un excés de pro­ta­go­nisme en aquest camp, perquè ja hi ha gent de la Crida que empeny per aquest camí en altres orga­nit­za­ci­ons, però hi dona­rem tot el suport. Par­lem d'inde­pendències, però també cal par­lar de sobi­ra­nies com ara l'ali­mentària i l'energètica.

Segur que no amb una orde­nança de civisme que cri­mi­na­litza i estig­ma­titza la pobresa, apro­vada durant el tri­par­tit. L'orde­nança, en lloc d'ofe­rir alter­na­ti­ves soci­als, san­ci­ona. Hi ha hagut una feina molt impor­tant del ter­cer sec­tor, que ha modi­fi­cat les parts més dolen­tes de l'orde­nança. Mal­grat això, cal refor­mar-la encara més o dero­gar-la. Calen mesu­res soci­als i, alhora, en calen de puni­ti­ves sobre els habi­tat­ges sobre­o­cu­pats i els solars buits. Ens hem can­sat de denun­ciar l'existència de pisos sobre­o­cu­pats. Al seu moment, vam pre­sen­tar una pro­posta per san­ci­o­nar els habi­tat­ges buits dels bancs i el govern de Lleida ho va obviar.

És un bolet. Creen un cen­tre de comerç, amb un horari defi­nit, en una zona del nucli antic on hi ha poc tei­xit social, i sense tre­ba­llar con­tra l'espe­cu­lació immo­biliària. Quan tan­quen les boti­gues, tot con­ti­nua igual. La seu de la CUP és al cos­tat del Mer­cat del Pla i cons­ta­tem que els pro­ble­mes es man­te­nen. Alguns dels pro­ble­mes són comuns amb la Mari­ola. Calen polítiques de tre­ball social i per­se­guir els que estan espe­cu­lant. L'exclusió social, la falta d'infra­es­truc­tu­res bàsiques, la pobresa, els pisos sobre­o­cu­pats, els solars buits... Tot això no se solu­ci­ona obrint un cen­tre comer­cial.