Capital cultural, sí; marca, no

L'Asso­ci­ació de Pro­fes­si­o­nals de la Gestió Cul­tu­ral de Cata­lu­nya va tenir el pri­vi­legi ahir al ves­pre a la Bibli­o­teca Jaume Fus­ter (a la plaça Les­seps que ja espera el 2016 per pro­var l'L9) d'haver con­vo­cat repre­sen­tants dels set grups que es pre­sen­ten a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. A més de CiU, el PSC, el PPC, ICV (ara dins de Bar­ce­lona en Comú) i ERC, també van con­vi­dar C's i la CUP. El debat va ser­vir d'escal­fa­ment perquè demà mateix el Cer­cle de Cul­tura en munta un de simi­lar a l'audi­tori del Cer­cle d'Eco­no­mia, amb els matei­xos par­tits però dife­rents por­ta­veus. Pro­ba­ble­ment, per ser la pri­mera tro­bada i de gent que se suposa que està sen­si­bi­lit­zada amb el valor cul­tu­ral de la tolerància, hi va haver prou fair­play. Pràcti­ca­ment tot­hom va coin­ci­dir a deter­mi­nar que la seva Bar­ce­lona (si és que es pot dir així) volia assu­mir el paper de capi­tal cul­tu­ral però mirava d'allu­nyar-se del con­cepte de marca així com dels perills del turisme, per allò que acaba can­sant fer tant eslàlom per la Ram­bla de par­lars estran­gers que baden.

Ara, cadascú ima­gina una capi­tal amb mati­sos. Si Àngels Este­ller (PPC) i Sònia Sierra (C's) defen­sa­ven una cul­tura cata­lana que no oblidi la seva relació amb Espa­nya; Oriol Illa (ERC) par­lava d'una capi­tal d'estat; l'actual regi­dor, Jaume Ciu­rana (CiU), es refe­ria a una capi­tal que lidera Cata­lu­nya i que se situa al món; men­tre que Albert de la Torre (el PSC va tirar d'útil fons d'armari després del dis­tan­ci­a­ment de Jordi Martí) lamen­tava que Bar­ce­lona només manté una certa capi­ta­li­tat inter­na­ci­o­nal gràcies als fes­ti­vals (Sònar i Pri­ma­vera Sound). Per la seva banda, Javier Rodrigo (Bar­ce­lona en Comú) es refe­ria als zapa­tis­tes per expli­car que cal una trans­for­mació de l'Icub i ampliar el Con­sell de Cul­tura i Jep Ramo­neda (CUP) denun­ci­ava la pre­ca­rit­zació i exi­gia una dina­mit­zació de base. Per fer aquesta capi­tal, però, tots tor­na­ven a coin­ci­dir a par­lar d'una cul­tura trans­ver­sal, ben arre­lada a tots els punts de la ciu­tat i inte­gra­dora, tot i les denúncies de cen­sura com l'experiència del Macba des de C's. Ciu­rana va etzi­bar: “El regi­dor no imposa el cànon cul­tu­ral; això es deci­deix des de la soci­e­tat.” A la taula i entre les buta­ques va car­re­gar la res­pon­sa­bi­li­tat de la cul­tura. Li va fal­tar un punt d'entu­si­asme, de fres­cor. La pla­tea no vol espec­ta­cle, però sí vibrar per les emo­ci­ons. No il·lusi­ona veure com, ja a l'andana del metro, una veïna explica a uns turis­tes on és l'ascen­sor per pujar amb la cri­a­tura? Això és turisme o capi­tal? Seguim...