Cursa al port, contrarellotge

Tot i començar ben d'hora fent ruta al port d'Arenys, a l'euro­di­pu­tat eco­so­ci­a­lista, Ernest Urta­sun, se li va fer curt ahir el matí. Li van fal­tar hores per assi­mi­lar tot el que es cou en aquest port pes­quer que encara manté dues dras­sa­nes ope­ra­ti­ves, de les poques que que­den en fun­ci­o­na­ment al lito­ral. No només això sinó que una, Dras­sa­nes Dal­mau, s'ha espe­ci­a­lit­zat en la cons­trucció d'embar­ca­ci­ons amb ener­gies reno­va­bles. Res més adi­ent per començar la ruta amb el repre­sen­tant eco­lo­gista, que es mos­trava entu­si­as­mat de tro­bar-se amb “un exem­ple real de l'eco­no­mia de futur”, dit per ell mateix en aca­bar la visita i tal com pre­dica el seu par­tit. Des de la dras­sana, però, li arri­ba­ven les pri­me­res quei­xes per les difi­cul­tats d'ope­rar amb un vai­xell elèctric al port de Bar­ce­lona, però també l'espe­rança d'obrir-se al mer­cat francès amb un pro­jecte d'un vai­xell turístic impul­sat a vela, la prin­ci­pal reno­va­ble. A pocs metres, conei­xia la rea­li­tat d'Aresa, que s'ha espe­ci­a­lit­zat en la cons­trucció d'embar­ca­ci­ons mili­tars com a alter­na­tiva a la des­a­pa­rició ful­mi­nant els dar­rers anys del mer­cat nàutic i la flota pes­quera.

Amb el temps just i acom­pa­nyat per la can­di­data d'ICV a Arenys de Mar, Isa­bel Roig, que és també coor­di­na­dora a la comarca, la comi­tiva es va plan­tar al moll de pesca, que estava buit, quan per aquesta època les bar­ques d'arros­se­ga­ment hau­rien d'estar amar­ra­des, fent veda. El patró, Antoni Mar­zoa, ho va dei­xar clar: la flota s'ha plan­tat perquè l'admi­nis­tració no els escolta. Fa anys que recla­men que no es con­su­meixi el seu atur quan dei­xen de sor­tir a pes­car voluntària­ment. El pri­mer sorprès de les con­di­ci­ons labo­rals de les vedes va ser l'euro­di­pu­tat, que també es va interes­sar per les crítiques a una nova rege­ne­ració de les plat­ges que ja s'ha anun­ciat al Maresme. Ja han per­dut el compte de les vega­des que han xuclat sorra del fons marí, però no obli­den, en canvi, que les pet­xi­nes han des­a­pa­re­gut. Amb la con­versa a mit­ges i com si fos una cursa con­tra­re­llotge al port, Urta­sun queda com­promès a una nova tro­bada a l'estiu per con­ti­nuar par­lant de plat­ges, de vedes i de nor­ma­ti­ves euro­pees que regu­len igual la pesca quan les cap­tu­res són dife­rents segons de quin mar par­lem.