“Apostem per potenciar el turisme del vi”

Està anant bé perquè és tracta d'una con­tinuïtat de la feina que ja estàvem fent. Tot i això, no deixa de tenir la seva com­pli­cació i com­ple­xi­tat a l'hora de com­pon­dre el nou govern, ja que abans érem cinc regi­dors i ara en som sis i la mei­tat són nous. Tots aquests can­vis s'han notat però durant les pri­me­res set­ma­nes ens hem pogut esta­bi­lit­zar per afron­tar la legis­la­tura.

El nos­tre prin­ci­pal objec­tiu és man­tin­dre l'esta­bi­li­tat pres­su­postària per tal de no per­dre ser­veis al muni­cipi. Cal tin­dre en compte que Gan­desa és una loca­li­tat petita però que també és cap de comarca i per això ha de dis­po­sar d'uns ser­veis. Per exem­ple, en l'ante­rior legis­la­tura vam fer un esforç per man­te­nir la bibli­o­teca comar­cal perquè quan vam entrar estava a punt de per­dre el direc­tor i nosal­tres vam tre­ba­llar perquè no se suprimís aquest lloc de tre­ball. També vam obrir l'arxiu comar­cal i con­ti­nuem apos­tant per comp­tar amb els ser­veis que ja hi ha al muni­cipi, com el jut­jat de pri­mera instància, l'ins­ti­tut, el regis­tre, la nota­ria... Tenim una sèrie de ser­veis que són útils per a tota la comarca i això implica que l'Ajun­ta­ment ha de fer esforços per tal que no es per­den.

Volem apos­tar per la dina­mit­zació econòmica i ho farem a través del viver d'empre­ses. Nosal­tres vam rebre l'herència d'aquest pro­jecte de la mà de l'ante­rior cor­po­ració, el vam aca­bar de cons­truir i ara el que pre­te­nem és dina­mit­zar l'ús de l'edi­fici. A més, estem en con­ver­sa­ci­ons amb el Con­sell Comar­cal per fer-ho con­jun­ta­ment.

Ja hi ha una soci­e­tat ins­tal·lada en pre­cari, és a dir, en fase de pro­ves. Ens hem de reu­nir la comissió de fun­ci­o­na­ment del pro­jecte, inte­grada per tots els grups polítics, per tal de donar-li llum verd. També tenim altres deman­des damunt la taula que hem de resol­dre. És tracta d'empre­ses de la zona que es volen tras­lla­dar a l'espai del viver, millor con­di­ci­o­nat.

Gan­desa té una pecu­li­a­ri­tat res­pecte a la resta de la comarca i és que és més indus­trial. Comp­tem amb un per­cen­tatge d'entre un 30 i un 35% del PIB que cor­res­pon a la indústria, men­tre que el res­tant pivota entre l'agri­cul­tura i els ser­veis. El que era abans agri­cul­tura ja té unes rami­fi­ca­ci­ons que van cap a l'allot­ja­ment, el turisme rural. L'Ajun­ta­ment, en aquest cas, ha de tre­ba­llar en la línia de man­tin­dre les indústries a través d'ini­ci­a­ti­ves com la millora de l'accés al polígon i també de les comu­ni­ca­ci­ons per tal que les empre­ses puguin tenir bona con­nexió. Per l'altre cos­tat s'ha de man­tin­dre el sec­tor agrícola, que és molt impor­tant. S'ha vis­cut una impor­tant trans­for­mació d'uns anys cap aquí, quan hem pas­sat d'apos­tar per la quan­ti­tat a tre­ba­llar per la qua­li­tat.

No ens hem d'obli­dar del sec­tor ser­veis perquè l'eno­tu­risme està aga­fant molta força. Hi ha empre­ses que han sor­git recent­ment empa­ra­des sota aquesta pos­si­bi­li­tat de negoci. Fan visi­tes, degus­ta­ci­ons de vi, donen a conèixer el pai­satge... Tot ple­gat és el que més dina­mitza l'eco­no­mia de Gan­desa ara mateix.

El que volem fer i ja tenim molt avançat amb el sec­tor és un catàleg d'infor­mació de vi i turístic. Ho estem desen­vo­lu­pant entre l'Ajun­ta­ment, el Con­sell Comar­cal i el con­sell regu­la­dor de la Deno­mi­nació d'Ori­gen. Es tracta d'un pro­ducte que ens estan recla­mant els matei­xos visi­tants i que edi­ta­rem en for­mat imprès i també digi­tal per tal de com­par­tir-ho a través de les xar­xes soci­als.

Com sem­pre, por­ta­rem la gar­natxa com a ban­dera, perquè és el que ens carac­te­ritza, i se n'ha fet molt bona cam­pa­nya a través del con­sell regu­la­dor. Inclús volem inci­dir molt més en aquesta vari­e­tat autòctona que ens ha donat la per­so­na­li­tat que no pas en la figura de la Deno­mi­nació d'Ori­gen. Tenim clar que quan vens gar­natxa també estàs venent el nos­tre pai­satge i la nos­tra gas­tro­no­mia. El vi ha estat una de les excu­ses per­fec­tes per poten­ciar l'eco­no­mia.

Sí. Encara no podem con­fir­mar la data, perquè l'orga­nit­zació no la té clara, però ja sabem que o bé serà l'any 2017 o bé serà el 2018. Fa diver­sos anys que ens hem apro­pat fins a Per­pinyà i que hem nego­ciat amb l'orga­nit­zació la pos­si­bi­li­tat de treure el con­curs del Ros­selló, fins aquest any que ells han deci­dit que la cita siga iti­ne­rant les tres pròximes anu­a­li­tats. L'any vinent se cele­brarà a Campo de Borja, a Sara­gossa. Tot i que no deixa de ser un con­curs, en l'última edició d'aquest any a Per­pinyà hi ha hagut la par­ti­ci­pació de 440 vins de vuit països dife­rents. La pro­posta ens sem­bla molt posi­tiva pel renom que li dona­rem a la zona, ja que vin­dran tas­ta­dors de molt de pres­tigi. Durant l'esde­ve­ni­ment hi haurà una sèrie d'ambai­xa­dors del vi per aquí als quals ven­drem el pro­ducte Terra Alta, fet que per­metrà gene­rar més reper­cussió. I no em puc obli­dar que aco­llir aquest cer­ta­men mun­dial és un reco­nei­xe­ment a la feina que han fet els page­sos, no només d'ara, sinó també del pas­sat, i de tots aquells que en el seu moment van apos­tar pel vi i per la gar­natxa.

És una con­dició que ja hem estu­diat i hem vist que sí que tenim capa­ci­tat per dur-lo a terme. Estem par­lant que vin­dran unes 200 per­so­nes d'arreu del món que esta­ran per aquí durant els dies que se cele­bre la cita. I tenim una esti­mació del que ens cos­tarà segons ens han ori­en­tat des de l'orga­nit­zació. S'ha de tenir en compte que les xifres que ens donen de Per­pinyà vari­a­ran aquí perquè els preus són dife­rents. No obs­tant això, pre­ve­iem que ens pot sor­tir per uns 80.000 euros, que és un import assu­mi­ble ja que real­ment l'estem des­ti­nant a pro­moció. És una xifra que podem afron­tar per­fec­ta­ment i més tenint en compte que tin­drem el suport d'altres admi­nis­tra­ci­ons com la Gene­ra­li­tat, el Con­sell Comar­cal i la Dipu­tació, o enti­tats com el con­sell regu­la­dor.

L'oblit de l'N-420 reflec­teix el que passa quan no hi ha volun­tat política per voler tirar enda­vant les coses. Tenim dos exem­ples molt clars: la C-43, que depèn de la Gene­ra­li­tat, tindrà el pro­jecte redac­tat en breu, i la vari­ant de l'N-420, que depèn de l'Estat, con­ti­nuarà sense impul­sar-se. A més a més, en aquesta ocasió no han man­tin­gut ni els 5.000 euros de la par­tida fixa. És una situ­ació que t'empre­nya i et deixa des­col·locat perquè veus que l'Estat no entén la rea­li­tat del ter­ri­tori. A Madrid són sabe­dors dels per­ju­di­cis que genera el fet que aquí con­fluis­quen car­re­te­res del País Valencià, Aragó i Cata­lu­nya, fet que difi­culta la mobi­li­tat dins del poble.