Política

L'administrador que escolta

Només nou municipis de la demarcació tenen síndic

Quatre són al Baix Empordà, i a Figueres han trigat més de dos anys a rellevar Eduard Puig

Els nous gestors de Sant Jordi Desvalls volen recuperar la figura

L'Escala va crear la figura el 1995, i Jordi Piqué és el quart defensor

Girona (97.227 habi­tants) i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (1.284) són els dos extrems de la llista de nou muni­ci­pis de les comar­ques giro­ni­nes que tenen síndic de greu­ges o defen­sor de la ciu­ta­da­nia en la seva cor­po­ració.

Des del març, Ramon Llo­rente, el defen­sor de Girona, és del fòrum de síndics cata­lans, que són en una qua­ran­tena de pobla­ci­ons del país. Ate­nen el 52% dels cata­lans –només un 4% dels muni­ci­pis, però–, i hi poden acu­dir qua­tre mili­ons de ciu­ta­dans, segons les dades del recull d'infor­mes dels síndics del 2013.

A les comar­ques de Girona, el muni­cipi pio­ner va ser l'Escala, que va crear la ins­ti­tució el 1995. Va ser el ter­cer a fer-ho al país, després de Lleida i Vila­franca. Ara Jordi Piqué és el quart defen­sor dels vila­tans. Abans ho havien estat Fran­cesc Puig, Fran­cesc Tor­rent i Josep Pujol.

L'‘ombuds­man' suec

Des del setem­bre del 2010, Piqué vet­lla perquè es res­pec­tin els drets fona­men­tals i les lli­ber­tats públi­ques dels veïns i dels visi­tants al muni­cipi. En el web de l'Ajun­ta­ment esca­lenc, Piqué recorda els orígens de la figura. “El càrrec pro­ce­deix de la Cons­ti­tució sueca, que va esta­blir-lo el 1809 per solu­ci­o­nar els pro­ble­mes dels abu­sos per la via burocràtica o judi­cial. Per tant, sovint es coneix amb el nom suec d'ombuds­man. La seva eficàcia és limi­tada atès que no pot san­ci­o­nar les actu­a­ci­ons de l'admi­nis­tració o les auto­ri­tats.”

Girona i Figue­res són les úniques capi­tals de comarca amb síndic. A l'Alt Empordà, Edu­ard Puig ha dei­xat el lloc després de més de dos anys i mig en fun­ci­ons. Després de llar­gues nego­ci­a­ci­ons, el direc­tor de l'ins­ti­tut Ramon Mun­ta­ner i exdi­pu­tat al Congrés per ERC, Fran­cesc Canet, suc­ceirà pre­vi­si­ble­ment Puig. Qua­tre dels síndics són al Baix Empordà (Pala­fru­gell, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Cruïlles), alguns dels quals van par­ti­ci­par el mes pas­sat a l'Escala en una tro­bada de trenta síndics cata­lans.

Llo­ret, el més recent

Llo­ret de Mar ha estat l'últim muni­cipi gironí a crear la figura del síndic del ciu­tadà. Joa­quim Tei­xi­dor con­si­dera que la figura “és necessària i inde­pen­dent”. Tei­xi­dor hi serà fins al 2017, tot i que podria estar-hi un màxim de deu anys, és a dir, amb una pròrroga de cinc anys més. Diu que “mai m'han coar­tat la lli­ber­tat, hi esti­gues­sin o no d'acord”. Cobra uns 800 euros, igual que un regi­dor de l'opo­sició.

A Sant Jordi Des­valls (Gironès), l'ante­rior equip de govern, de CiU, va dei­xar de con­fiar l'any pas­sat en el síndic de greu­ges (Josep Palou). Ho explica el nou alcalde, Josep Aulet (Seny i Coherència, SIC). “Tenim la intenció de res­ti­tuir la figura. Però cal tro­bar el per­fil ade­quat.”

Cruïlles és el muni­cipi més petit de les comar­ques giro­ni­nes (i del país) amb super­vi­sor. “Quan la gent esgota les vies de l'Ajun­ta­ment, hi ha la pos­si­bi­li­tat del síndic. És un con­trol intern”, asse­nyala Salvi Casas (Avenç-ERC), l'alcalde del muni­cipi que inclou els pobles de Monells i Sant Sadurní de l'Heura.

Empleats de banca, hotelers i exregidors

Alguns dels síndics tenen experiència política perquè havien estat regidors. És el cas, entre d'altres, de Joaquim Teixidor (Lloret) i Jordi Sistach (Palamós). Miquel Casellas (Salt) va ser delegat de La Caixa a les comarques gironines, Bertrand Hallé (Palafrugell) és hoteler i Jordi Piqué (l'Escala) era mestre.

Teixidor va ser regidor durant dotze anys del PP, fins que va ser expulsat per criticar la campanya estatal del partit en contra de l'Estatut. Més tard, va ser quatre anys edil del Grup Independent de Lloret (Grill). En l'últim ple, Teixidor va presentar la memòria de les seves actuacions del 2014 (79), cinc de les quals, d'ofici. Està molt satisfet de dos casos en què la seva mediació va permetre resoldre el conflicte.

Segons Teixidor, és bo que quan el síndic truqui al consistori, l'interlocutor ja el conegui i li faciliti les coses. “Ajuda molt conèixer l'administració, ja sigui com a regidor o com a empleat, o perquè, per raons professionals, hi has estat en contacte.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia