Bon cop de vara

Hi ha en l'aire de la ciu­tat de Bar­ce­lona un vernís de canvi i trans­for­mació que va pre­nent forma, una cadència d'imat­ges i esde­ve­ni­ments únics que amb la pers­pec­tiva del temps asso­li­ran la cate­go­ria de cosa històrica, d'aque­lles que hau­ran de ser expli­ca­des una i altra vegada a les gene­ra­ci­ons que encara han de venir, sigui quin sigui el resul­tat de tot ple­gat.

Ahir, a dos quarts de nou del matí, davant l'edi­fici del Par­la­ment de Cata­lu­nya s'hi va començar a viure una d'aque­lles jor­na­des de qua­li­fi­ca­tiu tan sobre­di­men­si­o­nat com encer­tat: irre­pe­ti­ble. Clen­xi­nats per l'hora pri­me­renca del matí i pel pri­mer fred d'aquesta tar­dor, dese­nes d'alcal­des i alcal­des­ses d'aquest país es con­cen­tra­ven, amb la vara a la mà, per par­ti­ci­par en un acte de suport al pre­si­dent, Artur Mas, i al procés que per­se­gueix la inde­pendència política de Cata­lu­nya.

La imatge d'un nombrós grup d'homes i dones –pri­me­res auto­ri­tats de pobles, viles i ciu­tats– davant l'entrada prin­ci­pal de la cam­bra de repre­sen­tació, can­tant l'himne d'Els sega­dors, alçant la vara –no per amenaçar ningú, sinó com a símbol de legi­ti­mi­tat democràtica– i cri­dant “inde­pendència” trans­me­tia de forma inequívoca un mis­satge con­tun­dent d'uni­tat, fer­mesa i deter­mi­nació. El motiu de la con­cen­tració, fer evi­dent el males­tar per la per­se­cució judi­cial a Artur Mas, era greu, però l'ànim dels con­cen­trats era d'una posi­ti­vi­tat abso­luta, el mateix que ha pre­si­dit fins avui totes les con­cen­tra­ci­ons ciu­ta­da­nes per la inde­pendència. Impul­sats per aquest ànim i per la força intan­gi­ble i inne­ga­ble que trans­met el bastó de coman­da­ment, i també amb consciència de solem­ni­tat, els alcal­des es van posar a cami­nar pel parc de la Ciu­ta­de­lla, omplint el pas­seig dels Til·lers, camí del pas­seig Lluís Com­panys i el Palau de Justícia, a l'encon­tre del pre­si­dent Mas, que hi era citat a les deu.

Quan la comi­tiva d'alcal­des va tro­bar els milers de per­so­nes que s'havien con­cen­trat davant el Palau de Justícia, es va posar de mani­fest fins a quin punt càrrecs elec­tes i elec­tors tran­si­ten per aquest procés en una uni­tat d'acció. Els alcal­des van poder com­pro­var que la seva deter­mi­nació és aplau­dida per la ciu­ta­da­nia i, a la vegada, els ciu­ta­dans van poder ser cons­ci­ents de fins a quin punt alcal­des i alcal­des­ses por­ten enlaire el tes­ti­moni del reclam de lli­ber­tat. L'espec­ta­cu­lar imatge de les vares alçades, avançant entre els aplau­di­ments de la gen­tada, els crits d'ànim dels con­cen­trats i les cares de gra­ti­tud de molts alcal­des eren la mos­tra evi­dent d'aquesta sim­bi­osi.

La comi­tiva d'alcal­des es va atu­rar a 100 metres de l'entrada del Palau de Justícia, a la con­fluència amb el car­rer Bue­na­ven­tura Muñoz, espe­rant l'arri­bada d'Artur Mas, i el van acom­pa­nyar, amb les vares for­mant un petit bosc en movi­ment, en el curt tra­jecte fins a l'accés prin­ci­pal de les dependències judi­ci­als. Quan Mas va enfi­lar les esca­les que con­du­ei­xen a la porta prin­ci­pal de l'edi­fici i es va girar per salu­dar la gent que hi havia con­cen­trada al pas­seig, l'aplau­di­ment va ser tro­na­dor, amb una càrrega sonora d'emo­ti­vi­tat que serà difícil que pugui ser repe­tida. Durant l'hora llarga que Mas va estar decla­rant, a l'exte­rior del Palau s'hi va viure un ambi­ent de tensió con­tin­guda. Amb tràfec nerviós de gent amunt i avall del pas­seig Lluís Com­panys, ciu­ta­dans que mar­xa­ven i altres que arri­ba­ven per sumar-se a la con­vo­catòria, i aplau­di­ments i crits d'ànims als alcal­des quan els iden­ti­fi­ca­ven amb la vara a les mans.

Les vares van tor­nar a ser les pro­ta­go­nis­tes de l'últim acte d'ahir. En aban­do­nar el Palau de Justícia, Artur Mas va deci­dir no pujar al cotxe que l'espe­rava al car­rer Bue­na­ven­tura Muñoz i impro­vi­sar una cami­nada llarga fins al pas­seig Puja­des per donar la mà a tants ciu­ta­dans com va poder i que no para­ven d'acla­mar-lo i donar-li ànims. Si Bar­ce­lona hagués estat ahir Sevi­lla, en aquell moment Mas hau­ria sor­tit por­tat per la mul­ti­tud.

Poc després de les dotze del mig­dia, quan el pre­si­dent va entrar al cotxe i va mar­xar, els alcal­des que havien des­fi­lat rere seu i que encara eren al lloc van tor­nar a alçar el bastó de coman­da­ment per ento­nar una vegada més Els sega­dors. Pot­ser, i per un moment, hau­ria tin­gut sen­tit can­viar el vers del “Bon cop de falç” per un “Bon cop de vara”. En aca­bar hi va haver més aplau­di­ments i, abans de dis­sol­dre's, entre la gen­tada va sobre­sor­tir un crit car­re­gat de justícia: “Visca els alcal­des!”