Política

La lluita pels sis escons

La mitjanit passada va començar la cursa de les generals del 20-D

Els diners que l'Estat destina a les comarques de Girona centraran els discursos

L'N-II s'entreveu com el tema que més s'utilitzarà els pròxims dies

Avui és el pri­mer dia de la cam­pa­nya de les elec­ci­ons gene­rals del 20-D. A la cir­cums­cripció de Girona hi ha en joc sis escons a la cam­bra baixa espa­nyola, que es dis­pu­ten onze can­di­da­tu­res. Entre els argu­ments refe­rits exclu­si­va­ment a les comar­ques de Girona, les inver­si­ons que l'Estat fa a la demar­cació seran, de nou, l'argu­ment que tro­ba­rem en les expli­ca­ci­ons de tots els can­di­dats, inclosa la del PP. Però men­tre que el par­tit del govern de Madrid les exhi­beix com a argu­ment al seu favor, la resta les cri­ti­quen perquè con­si­de­ren que són insu­fi­ci­ents o equi­vo­ca­des. En aquest àmbit, des­ta­quen la xarxa fer­roviària i, de manera espe­cial, el des­do­bla­ment de l'N-II, tot i que amb mati­sos. En Comú Podem, per exem­ple, exi­geix que s'aca­bin els trams ja ini­ci­ats, però que no se n'exe­cu­tin ni pla­ni­fi­quin de nous. Durant tota la legis­la­tura CiU ha estat molt bel·lige­rant amb aquesta infra­es­truc­tura, i tot fa pre­veure que els antics socis de la fede­ració con­ti­nu­a­ran sent-ho durant la cam­pa­nya. Abans d'ahir, des de Democràcia i Lli­ber­tat van qua­li­fi­car “d'escàndol” l'estat en què es troba el des­do­bla­ment, men­tre que Unió situa l'obra com un tema pri­o­ri­tari, una rellevància que també han vol­gut donar-li en pre­cam­pa­nya Ciu­ta­dans. Per la seva banda, els repu­bli­cans, en una llista de greu­ges, qua­li­fi­quen l'N-II com “la mos­tra més clara del mal­trac­ta­ment de l'Estat espa­nyol cap a les comar­ques giro­ni­nes”, men­tre que els soci­a­lis­tes han incor­po­rat la des­pesa en infra­es­truc­tu­res entre les deu pri­o­ri­tats per al pròxim man­dat.

El PP no es mos­tra a la defen­siva a l'hora de par­lar de les inver­si­ons esta­tals a la demar­cació. Al con­trari, posa les obres a l'N-II com a exem­ple de l'esforç en des­pesa pública que en aquesta legis­la­tura ha fet el govern de l'Estat a les comar­ques de Girona. Afir­men que el 2011 el pano­rama del des­do­bla­ment “era deso­la­dor” i que el van des­en­ca­llar. Els popu­lars també exhi­bei­xen la nova bibli­o­teca Car­les Rahola o els avanços en la tra­mi­tació de la vari­ant d'Olot.

Les opci­ons

En relació amb els comi­cis del 2011 hi ha unes quan­tes nove­tats nota­bles en les can­di­da­tu­res. Con­vergència, que for­mava part de la llista gua­nya­dora (CiU), ara es pre­senta amb la marca Democràcia i Lli­ber­tat, junt amb Demòcra­tes de Cata­lu­nya (els escin­dits d'Unió) i Rea­gru­pa­ment. El seu cap de llista, el con­ver­gent Jordi Xuclà, és el mateix de CiU del 2011.

Per seva banda, Unió es pre­senta en soli­tari, amb Montse Sur­roca (la número dos de CiU de fa qua­tre anys) al cap­da­vant.

Una altra diferència sig­ni­fi­ca­tiva res­pecte al 2011 és Ciu­ta­dans, que caldrà tenir molt en compte arran dels seus resul­tats en les recents elec­ci­ons al Par­la­ment. El seu can­di­dat gironí és un mili­tar reti­rat, el gene­ral Fer­nando López de Cas­tro.

Quant a ICV, aquesta vegada forma part de la coa­lició En Comú Podem, junt amb Podem, EUiA, Bar­ce­lona en Comú i Equo. La seva cap de llista és Dolors Ter­ra­des, exmi­li­tant del PSUC. ERC té de cap de llista una altra vegada Teresa Jordà, men­tre que el PSC aposta pel jove Marc Lamuà com a cap de car­tell, amb l'objec­tiu de recu­pe­rar el ter­reny per­dut i apli­car l'anun­ci­ada reno­vació dels seus qua­dres diri­gents.

Qui defen­sarà la gestió del govern de l'Estat i anun­ciarà els seus pro­jec­tes per als pròxims anys serà Con­cepció Veray, cap de llista dels popu­lars.

Com­ple­ten les can­di­da­tu­res que es pre­sen­ten a Girona UPyD, el Par­tit Ani­ma­lista (PACMA), el Par­tit Comu­nista del Poble de Cata­lu­nya i Recor­tes Cero-Grupo Verde.

El procés viatja a Madrid

Entre les qüestions que no són exclusivament gironines que s'inclouen en els programes trobem, com era d'esperar, referències al procés sobiranista. El pes que hi té, però, varia molt depenent de la formació. Així, ERC i Democràcia i Llibertat ho remarquen molt, però enfocat de manera diferent. Mentre que els republicans afirmen que “anem a explicar a l'Estat i al món que ja hem començat a constituir-nos com a república”, la coalició liderada per Convergència té com a objectiu “la negociació i la reivindicació d'un referèndum d'autodeterminació on Democràcia i Llibertat votaria sí a la independència de Catalunya”.

Unió, per la seva banda, es compromet a promoure “un pacte perquè la Constitució garanteixi el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya”.

Els d'En Comú Podem són partidaris d'un referèndum d'autodeterminació, i els socialistes defensen l'encaix de Catalunya a l'Estat a través d'una estructura federal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia