Política

‘Sorpasso' sobiranista?

Les enquestes oficials vaticinen una victòria de les opcions que defensen el dret a decidir i la independència per primer cop en unes eleccions estatals

Des del 1977, a Catalunya sempre ha guanyat la suma dels partits unionistes

El que faci el votant de la CUP pot ser decisiu per donar-hi el tomb

Les elec­ci­ons del 20 de desem­bre no seran històriques tan sols perquè posa­ran fi segu­ra­ment al bipar­ti­disme a l'Estat. A Cata­lu­nya, el procés inde­pen­den­tista en curs farà que els comi­cis s'enfo­quin sobre­tot en clau iden­titària i es donin altres lec­tu­res als resul­tats, com la d'un hipotètic rellançament o refre­da­ment del movi­ment. Les esti­ma­ci­ons apun­ten a una par­ti­ci­pació altre cop molt alta, sem­blant al 75% del 27-S, si bé una de les grans incògni­tes serà saber si es mobi­lit­zarà igual el vot inde­pen­den­tista o una part es que­darà a casa, ja sigui per des­encís amb l'atzu­cac en espera d'un acord de Junts pel Sí i la CUP, o perquè ja ha fet la des­con­nexió men­tal amb l'Estat.

Del que faci aquest elec­to­rat, sobre­tot els més de 330.000 votants de la CUP al setem­bre que ara que­den orfes (segons l'última enquesta del Cen­tre d'Estu­dis d'Opinió, un terç podria aca­bar a ERC, un 16% a En Comú Podem, un 8% a l'abs­tenció i la resta encara no ho té clar), dependrà en bona part que Cata­lu­nya doni el tomb a un balanç de for­ces que ha fet que, des del 1977, sem­pre s'hi hagin impo­sat, i amb fol­ga­des majo­ries, els par­tits esta­tals, avui deno­mi­nats uni­o­nis­tes, molt per sobre dels naci­o­na­lis­tes i dels que se situ­a­rien a mig camí, com el PSUC i els seus hereus polítics.

De fet, la seqüència històrica és demo­li­dora (veure el gràfic): els par­tits sucur­sa­lis­tes (PP, abans AP, PSC i CDS en el seu dia) han superat sem­pre de llarg el 50% de vots, amb pun­tes de fins al 62% el 1982 i el 2008, i l'única excepció del 2011, quan en ple auge de CiU, que per pri­mer cop va gua­nyar les elec­ci­ons als soci­a­lis­tes, es van que­dar en el 47%. Traduït a escons, tot ple­gat ha supo­sat sem­pre als uni­o­nis­tes un mínim de 25 dels 46 o 47 que hi havia en joc, una majo­ria que fins i tot ha pujat a 33 en les dues dates esmen­ta­des. Per con­tra, els naci­o­na­lis­tes (CiU i ERC) sumats no han arri­bat mai ni al 37%, amb un màxim històric de 18 dipu­tats en diver­sos comi­cis, tren­cat amb els 19 tot just de fa qua­tre anys. La ter­cera via que supo­sa­ria ICV ha estat més aviat resi­dual, ja que, tret de l'èxit del PSUC en les pri­me­res con­vo­catòries encara en plena Tran­sició en què va obte­nir vuit dipu­tats, el seu sos­tre és el 8% i tres escons del 2011.

Esque­mes tren­cats

La par­ti­ci­pació en les esta­tals ha estat tra­di­ci­o­nal­ment molt més alta que en les elec­ci­ons al Par­la­ment, fet que va ali­men­tar el mite, tren­cat en part el 27-S, que el votant uni­o­nista –o “Cata­lu­nya silen­ci­osa”– només es mobi­lit­zava per a les vota­ci­ons al Congrés i el Senat. Vis­tos els resul­tats de les últi­mes cata­la­nes, però, i com­pa­rant-los amb el cicle de les esta­tals, també seria defen­sa­ble la hipòtesi contrària. És a dir, que hi havia també un vot latent naci­o­na­lista que es que­dava a casa o que, si es mobi­lit­zava, ho feia per evi­tar que el PP governés a Madrid. És a dir, votava tra­di­ci­o­nal­ment el PSC.

En l'actual con­text polític en què els fona­ments tra­di­ci­o­nals estan del tot remo­guts, amb els par­tits clàssics en cai­guda i l'eix naci­o­nal con­so­li­dat en el pri­mer pla, sem­bla menys fac­ti­ble aquest vot útil, i això obre un nou repte a l'inde­pen­den­tisme. Serà capaç de mobi­lit­zar el 47,8% del 27-S (onze punts més que el seu màxim en unes esta­tals) per superar tant en vots com en escons les opci­ons uni­o­nis­tes? Obrirà pas l'opció intermèdia, encar­nada per l'En Comú Podem d'Ada Colau i Pablo Igle­sias, que defensa la cele­bració d'un referèndum pac­tat com a solució?

Mirant les dues enques­tes ofi­ci­als que han apa­re­gut, l'esta­tal del Cen­tre d'Inves­ti­ga­ci­ons Sociològiques (CIS) i la cata­lana del CEO, el sor­passo (sumant els dos blocs sobi­ra­nis­tes) és ben fac­ti­ble, si bé amb mati­sos dife­rents. En la pri­mera, el movi­ment crei­xe­ria, sobre­tot, per la banda del dret a deci­dir d'En Comú Podem, que es dis­pa­ra­ria de 3 fins a 10 o 11 dipu­tats, men­tre Democràcia i Lli­ber­tat es que­da­ria amb 9 i ERC amb 7, per a un total con­junt de tres menys que ara,16. El PP, el PSC i C's sumats es que­da­rien entre 20 i 21 dipu­tats, per pri­mer cop per sota de la majo­ria a Cata­lu­nya.

En canvi el CEO pre­veu un tri­omf d'ERC i una for­qui­lla inde­pen­den­tista, sumant-hi la coa­lició de CDC, de 18 a 21 escons. En Comú Podem puja­ria fins a 5 o 6, i les for­ces uni­o­nis­tes, encapçala­des pels 8 o 9 escons del PSC i C's, que­da­rien entre 21 i 23 dipu­tats, tot i que els mar­ges són tan estrets que res és des­car­ta­ble, fins i tot el tri­omf de C's. El des­a­fi­a­ment està ser­vit.

En joc, l'hegemonia independentista

Després que CDC i ERC anessin juntes al 27-S amb la fórmula de Junts pel Sí, l'altra lectura del 20-D serà per determinar l'hegemonia de l'independentisme. Els convergents, encara amb Unió, van mantenir-se com a primera força a les municipals, mentre els republicans van guanyar les europees del 2014, el seu primer triomf des de la República. Històricament, això sí, en unes estatals no hi ha hagut color a favor de CiU. Aquestes sigles han estat presents a Madrid des del 1979, amb un mínim de 8 escons i un màxim de 18 el 1986 i el 1989. Dos anys, tot just, en què es va quedar fora ERC, que només amb els 8 escons del 2004, quan es va presentar Carod-Rovira després de sortir del govern per la reunió amb ETA, es va acostar als 10 de CiU aquell any. Caldrà veure també el paper ara d'Unió, i si Duran i Lleida és capaç de mantenir representació, una opció que de moment li neguen tots els sondejos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia