Sánchez manté el PSOE segon i pot liderar un govern alternatiu

“Estem en una jor­nada històrica, fa olor de canvi”, havia asse­gu­rat el líder del PSOE, Pedro Sánchez, després de votar al matí al cen­tre cul­tu­ral Vol­turno de Pozu­elo de Alarcón (Madrid). Escru­tat el 100%, el PSOE va topar amb la des­co­berta d'un nou mínim elec­to­ral de 91 escons, 20 menys que els 110 here­tats d'Alfredo Pérez Rubal­caba el 2011. Amb el resul­tat a la baixa, però, la para­doxa és que Sánchez no només no es va sen­tir amb l'obli­gació de pre­sen­tar la dimissió per haver conduït el PSOE al pit­jor resul­tat dels últims 38 anys, amb 5,5 mili­ons de vots (22%), sinó que fins i tot aspira a lide­rar un govern d'esquer­res alter­na­tiu en con­tra de la força més votada i que enviï el PP de Mari­ano Rajoy a l'opo­sició.

A les 19.40 h, Sánchez es va ins­tal·lar amb la seva dona, Begoña Gómez, i el seu equip a la quarta planta de la seu del car­rer Fer­raz de Madrid per seguir l'escru­tini més incert de la democràcia. “Si el PSOE no gua­nya les elec­ci­ons, per a mi serà un fracàs”, va gosar dir en cam­pa­nya. Ahir, a les 23.40 h, però, no va par­lar de fracàs: va con­ce­dir que “és al PP a qui cor­res­pon inten­tar for­mar govern”, però abans també va avi­sar que “Espa­nya vol esquerra”. “El PSOE està dis­po­sat a dia­lo­gar i a acor­dar en favor dels interes­sos gene­rals, hem fet història i el futur és nos­tre”, va dir en una decla­ració ambi­gua que evi­den­cia que aspira a La Mon­cloa.

Els 90 escons que­den lluny, molt lluny, dels 169 escons i els 11.289.335 vots de només fa set anys, el 2008. De fet, el botí que José Luis Rodríguez Zapa­tero va obte­nir en el segon man­dat no és ara ni tan sols equi­pa­ra­ble a la suma del PSOE i de Podem, una for­mació que cele­brava l'assem­blea fun­da­ci­o­nal el gener del 2014 i que ara observa el PSOE de tu a tu. A l'hora d'explo­rar una alter­na­tiva de govern a la suma del PP i Ciu­ta­dans, el PSOE de Sánchez topa amb una força que irromp a la seva esquerra amb 69 escons. A Madrid, on Sánchez era el cap de llista, el PSOE cau a la quarta posició –per sota del PP, Podem i C's– i Albert Rivera el supera per 25.000 vots.

El nou mínim històric de 91 escons queda a una distància abis­mal del PSOE de la Tran­sició, ja que el 1977 va debu­tar en les pri­me­res elec­ci­ons democràtiques amb 118 escons –lla­vors amb 5,3 mili­ons de vots– i dos anys més tard obte­nia 121 escons en les gene­rals del 1979. Els 125 escons de Joaquín Almu­nia el 2000, ales­ho­res un cata­clisme, s'obser­ven ara a Fer­raz com una uto­pia.

Des­a­fi­ant mals augu­ris i son­de­jos que fins i tot el situ­a­ven com a ter­cera força, el PSOE de Sánchez reté el segon lloc després d'afron­tar per pri­mer cop fugues de vots a la dreta (Ciu­ta­dans) i a l'esquerra (Podem) al mateix temps. Diluït ini­ci­al­ment arran del debat tele­vi­siu a qua­tre ban­des, Sánchez con­fi­ava haver recu­pe­rat l'atenció dels focus els últims dies gràcies a l'agres­si­vi­tat en el cara a cara amb Rajoy. “El pre­si­dent ha de ser una per­sona decent, i vostè no ho és”, va etzi­bar Sánchez en una de les fra­ses per les quals es recor­darà aquesta cam­pa­nya. L'intent de ten­sar el 20-D com el duel bipar­ti­dista PP-PSOE a l'antiga usança, però, li dóna el dret a no ser des­car­tat per a La Mon­cloa.