Política

Sant tornem-hi

Pocs canvis entre els partits catalans per afrontar la repetició de les eleccions, malgrat la celebració de primàries en diverses formacions

CDC té de límit fins al 13 de maig per convèncer ERC de les virtuts de concórrer junts als comicis

20-D, relo­a­ded. No es pot dir que la con­vo­catòria elec­to­ral per al 26 de juny hagi aga­fat a con­tra­peu cap par­tit català, atesa
la pre­vi­si­bi­li­tat del fracàs de la política espa­nyola per inves­tir un pre­si­dent, aven­tu­rada amb molta ante­lació. Totes les for­ma­ci­ons estan con­fir­mant els matei­xos caps de llista del desem­bre, amb el permís de les primàries del PSC i de Ciu­ta­dans, i amb el permís també de l'exlíder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que es va reti­rar de la pri­mera línia política. Però la repe­tició d'elec­ci­ons enxampa en moments molt dife­rents les for­ma­ci­ons cata­la­nes. Pri­mer caldrà acla­rir si Con­vergència i Esquerra es pre­sen­ten ple­ga­des. Dimarts el govern recla­mava la totèmica “uni­tat”. Els con­ver­gents tenen fins
al 13 de maig per convèncer els repu­bli­cans d'anar junts pel sí i evi­tar així que torni a gua­nyar En Comú Podem, tal com pre­diu l'última enquesta del Cen­tre d'Estu­dis d'Opinió. Pro­ba­ble­ment, el pai­satge s'acla­rirà molt abans.

Si, com sem­bla, la uni­tat d'acció actual al Congrés entre les dues for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes no es tra­du­eix en una can­di­da­tura con­junta, CDC haurà de deci­dir, com ja ha insi­nuat Fran­cesc Homs, si recu­pera la sigla o manté la marca Democràcia i Lli­ber­tat.

D'altra banda, la con­fluència d'esquer­res lide­rada per Xavier Domènech haurà de con­cre­tar les qüesti­ons “tècni­ques” que li han de per­me­tre, aquest cop sí, tenir grup propi al Congrés, sense posar en risc espais mediàtics cor­res­po­nents als resul­tats del 20-D. Una pri­mera con­seqüència que el grup tin­gui més auto­no­mia serà la dis­mi­nució del nom­bre de dipu­tats com­pu­ta­bles a Podem al con­junt de l'Estat, tal com va pas­sar amb Com­promís.

Sigui com sigui, la cam­pa­nya començarà el 10 de juny i tindrà traca final: l'últim dia coin­ci­dirà amb Sant Joan. En aquesta ocasió, les urnes s'ins­tal·laran, doncs, en un cap de set­mana de pont a Cata­lu­nya. Com a fac­tor sobre­vin­gut, aquell cap de set­mana se cele­bra­ran els vui­tens de final de l'Euro­copa, en què la selecció espa­nyola podria jugar, dis­sabte o diu­menge. Les moti­va­ci­ons per anar a votar i fer-ho en un sen­tit o en un altre són ines­cru­ta­bles.

En tot cas, aquests són els moments vitals en què els par­tits cata­lans afron­ten els comi­cis.

En Comú Podem, ajus­tant-se

En Comú Podem espera repe­tir la “fórmula d'èxit” que els va por­tar a ser la força més votada a Cata­lu­nya el 20-D. Així ho va asse­gu­rar ahir un dels coor­di­na­dors d'ICV, David Cid. La intenció dels eco­so­ci­a­lis­tes és “reva­li­dar” la llista del desem­bre, amb la pos­si­bi­li­tat que hi hagi petits “can­vis” i “ajus­tos” per inten­tar blin­dar la manera de tenir grup propi al Congrés. Tot i així, encara han de pren­dre una decisió tant sobre la qüestió de si ICV farà primàries per rati­fi­car els mem­bres de la llista del 26-J com sobre
la manera d'asse­gu­rar el grup propi. Cid va asse­gu­rar que la llista que havien pre­sen­tat el 20-D era per qua­tre anys i, per tant, ente­nen que és una pro­posta que s'ha de “reva­li­dar”.

Pel que fa a un altre dels socis de la can­di­da­tura a Cata­lu­nya, les noves elec­ci­ons tenen una pri­mera reper­cussió sobre Podem: que s'endar­re­rei­xen les seves primàries per esco­llir la direcció, pro­vi­si­o­nal des que l'octu­bre pas­sat
va dimi­tir la secretària gene­ral, Gemma Uba­sart. Així, també s'endar­re­reix el procés perquè tots els inte­grants d'aquesta coa­lició elec­to­ral facin una con­fluència esta­ble en una nova orga­nit­zació, una decisió que ICV va rati­fi­car el dia 10 d'abril en la dar­rera assem­blea.

Esquerra,
amb man­dra

Els repu­bli­cans afron­ten “molt tran­quils” i “sense cap pressa” unes elec­ci­ons que adme­ten que els moti­ven ben poc i que els fan molta man­dra. De moment, ERC no ha abor­dat la qüestió inter­na­ment, i no ho farà fins que no hi hagi els comi­cis con­vo­cats for­mal­ment. Per tant, ofi­ci­al­ment tam­poc ha deci­dit res sobre la pos­si­ble can­di­da­tura unitària amb CDC, tot i que diver­ses figu­res de pes ja han dei­xat anar que no la veuen gens clara. Oriol Jun­que­ras adver­tia ahir que, si d'ell depèn, Gabriel Rufián tor­narà a ser el can­di­dat d'ERC.

L'actual dipu­tat al Congrés i número 2, Joan Tardà –que té tots els números per repe­tir tàndem elec­to­ral amb Rufián–, va avançar ahir que pre­veu un “debat ràpid al cor del par­tit”, però creu que, “en una fase d'acu­mu­lar for­ces, com més hams llan­cem, més ren­di­ble serà”. “Homs pot pes­car en l'uni­vers inde­pen­den­tista de per­so­nes que mai vota­rien Tardà, i a l'inrevés”, valo­rava a RAC1. Els repu­bli­cans, en tot cas, ja han dit que no volen entrar en un debat públic amb CDC.

PSC: el quart cop de Chacón

Les noves elec­ci­ons han obert la caixa dels trons a Nica­ra­gua. El par­tit, que con­fi­ava a pas­sar l'estiu per arri­bar a la reno­vació del par­tit sense sotracs elec­to­rals i creia que no es repe­ti­rien epi­so­dis incòmodes com l'enuig de Pere Navarro pel fet de no figu­rar en la llista de Carme Chacón al Congrés, veu ara com la cap de car­tell del desem­bre és qüesti­o­nada per Car­les Martí, que advoca per una reno­vació al cap­da­vant de la can­di­da­tura del PSC a Madrid.

Chacón és can­di­data des del 2008 i anava a la llista ja el 2000. Seria el quart cop que es pre­senta. Les diferències es diri­mi­ran el 14 i 15 de maig en primàries. José Zara­goza, con­fi­ava ahir que l'exmi­nis­tra seria la can­di­data. Té a favor que va obte­nir el millor resul­tat del par­tit a la cam­bra baixa: els famo­sos 25 dipu­tats del 2008. En con­tra, el pit­jor resul­tat: els 8 del desem­bre.

Con­vergència,
en ple debat

CDC arri­barà a la nova con­vo­catòria elec­to­ral en ple procés intern de refor­mu­lació, que de fet ja s'ha vist en part afec­tat pel 26-J. El par­tit ha ajor­nat fins al mes de juliol el congrés que l'haurà de sege­llar, tot i que manté per al 21 de maig, en plena pre­cam­pa­nya, la con­sulta del super­dis­sabte, en què les bases deci­di­ran si hi haurà una dis­so­lució o una refun­dació. A banda d'això, també caldrà veure amb quina fórmula ani­ran a les elec­ci­ons, després que el 20-D hi con­cor­re­gues­sin com a Democràcia i Lli­ber­tat, amb Rea­gru­pa­ment i Demòcra­tes.

Tot i que, en espera d'aca­bar-ne de par­lar, aquesta aliança sem­bla­ria ara reas­se­gu­rada, CDC aspira a crear un front més ampli en què també hi hagi ERC. Els seus líders han anat insis­tint en les últi­mes set­ma­nes en l'“opor­tu­ni­tat” que això supo­sa­ria, apel·lant a l'èxit de Junts pel Sí i a l'impacte que tin­dria una hipotètica nova victòria inde­pen­den­tista el 26-J, però de moment no hi ha hagut con­tac­tes for­mals amb ERC.

El seu can­di­dat el 20-D, Fran­cesc Homs, està dis­po­sat a repe­tir, tot i que es vol sot­me­tre a un procés de primàries inter­nes si sor­geix algun altre can­di­dat. Qui està des­car­tat que ho sigui, segons van asse­gu­rar ahir ell mateix i el cap de Junts pel Sí, Jordi Turull, és l'expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Artur Mas.

Ciu­ta­dans,
en ‘stand-by'

Ciu­ta­dans va irrom­pre en unes espa­nyo­les amb un sor­passo al PP a Cata­lu­nya en nom­bre de vots, amb una can­di­da­tura encapçalada pel peri­o­dista Juan Car­los Girauta. En escons, va que­dar a cinc, els matei­xos que els popu­lars. Fonts del par­tit asse­gu­ren que de moment no hi ha res deci­dit pel que fa al 26-J. Girauta no ha fet cap pas enda­vant públi­ca­ment i, de fet, la for­mació taronja té pre­vist cele­brar unes primàries, que encara no tenen data. El procés és en mans de l'exe­cu­tiva.

Al PP, cap canvi

El minis­tre de l'Inte­rior en fun­ci­ons, Jorge Fernández Díaz, repe­tirà com a can­di­dat del PP a Cata­lu­nya, segons va con­fir­mar ahir la secretària d'orga­nit­zació de la for­mació, Dolors Mont­ser­rat, a RAC1. “No hi haurà cap tipus de canvi en les can­di­da­tu­res a Espa­nya”, va avi­sar. Els popu­lars cata­lans, que van que­dar a la cua el 20-D, no fan, doncs, autocrítica per aquell resul­tat i con­fien que Mari­ano Rajoy tor­narà a gua­nyar els comi­cis.

Unió, pen­dent dels números

Unió, en pre­con­curs de cre­di­tors, deci­dirà en comitè de govern, un cop hi hagi con­vo­ca­des les elec­ci­ons, si s'hi pre­senta o no, tot i que el seu secre­tari gene­ral, Ramon Espa­da­ler, va refer­mar ahir en una carta a la militància que, encara que hau­ria de fer una cam­pa­nya molt modesta per les res­tric­ci­ons econòmiques, és par­ti­dari d'anar-hi per omplir el forat ideològic, i més si hi acaba havent llista con­junta inde­pen­den­tista.

El que no s'ha acla­rit encara és –un cop el líder, Josep Antoni Duran i Lleida, es va reti­rar defi­ni­ti­va­ment de la pri­mera línia política després de no obte­nir repre­sen­tació el 20-D– quin o quins can­di­dats hi podrien concórrer, ni si el mateix Espa­da­ler podria ser un d'ells. Unió, de fet, també està en plena fase de refor­mu­lació, que en prin­cipi té fixada jus­ta­ment per a l'11 de juny la pri­mera fase, com seria l'apro­vació de la reforma orga­nit­za­tiva interna.

La CUP, abs­ten­ci­o­nista

Evi­dent­ment, la CUP, adduint coherència amb els seus plan­te­ja­ments inde­pen­den­tis­tes, no es pre­sen­tarà a unes elec­ci­ons espa­nyo­les. Ni tan sols té pre­vist deba­tre-ho. La posició ofi­cial és abs­ten­ci­o­nista, com el 20-D, tot i que en aque­lla ocasió l'exdi­pu­tat Quim Arru­fat va dir que, si votava, es decan­ta­ria per En Comú Podem, men­tre que Tardà dema­nava el vot de David Fernàndez.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia