Política

Inici de campanya

Els partits aprofiten el penúltim ple de la legislatura espanyola per començar a llançar els seus missatges electorals

Els principals candidats intensifiquen el foc encreuat per descarregar la culpa del 26-J en l'adversari

Rajoy carrega contra la “farsa” i “l'espectacle” de la resta de grups
Podem i IU, cada cop més a prop
de tancar una coalició electoral

Men­tre el penúltim ple del Congrés cer­ti­fi­cava la defunció immi­nent d'aquesta breu legis­la­tura, els grups s'afer­ra­ven al seu dar­rer alè per començar a mos­trar la seva estratègia elec­to­ral. Tant és que es parlés de la regu­lació dels lob­bies, dels secrets ofi­ci­als, de la dero­gació de la reforma labo­ral o dels pre­sos polítics de Veneçuela. Qual­se­vol pre­text era bo perquè els diver­sos por­ta­veus apro­fi­tes­sin les inter­ven­ci­ons per des­qua­li­fi­car el rival, reci­tar la llista de greu­ges pels quals no ha estat pos­si­ble for­mar govern i començar a col·locar el mis­satge de cara a una cam­pa­nya que, for­mal­ment, no arren­carà fins al 10 de juny. El foc encre­uat entre el PSOE i el PP, i entre els de Pedro Sánchez i Podem, va ser una cons­tant durant tota la sessió.

L'endemà que el rei Felip VI asse­nyalés el 26-J com l'únic camí pos­si­ble per inten­tar solu­ci­o­nar el tren­ca­clos­ques, la revàlida, la segona volta, el des­em­pat o, sim­ple­ment, la repe­tició de les elec­ci­ons –segons les diver­ses inter­pre­ta­ci­ons de les for­ma­ci­ons– és un fracàs que ningú es veia amb cor d'assu­mir en pri­mera per­sona. De fet, tots els grups s'espol­sa­ven la culpa i pro­cu­ra­ven endos­sar-la al con­trari. I, sobre­tot, hi havia qui volia posar en evidència que tot allò que s'ha dis­cu­tit i s'ha apro­vat en les últi­mes set­ma­nes, a par­tir del 3 de maig –quan es dis­sol­guin les Corts espa­nyo­les– esde­vindrà una feina inútil, perquè les ini­ci­a­ti­ves decau­ran. No haurà ser­vit per a res, perquè la legis­la­tura següent podrà o no repren­dre els assump­tes en funció de les majo­ries de dre­tes o d'esquer­res que tra­cin les urnes. “La cele­bració del ple d'avui és com la repre­sen­tació de l'orques­tra del Tita­nic. Tot ple­gat és un des­propòsit”, deia el por­ta­veu del PP, Rafael Her­nando, que cri­ti­cava que la resta dels grups s'entes­tes­sin a man­te­nir la sessió d'ahir i també la d'avui –l'última– després de la ronda de par­tits del rei que va cons­ta­tar que hi hau­ria comi­cis.

Mal­grat la imatge agònica que ofe­ria ahir l'hemi­ci­cle, també hi havia un cert ambi­ent d'alleu­ja­ment. Ja no calia pres­si­o­nar l'adver­sari amb ofer­tes i con­tra­o­fer­tes. La pilota ja no és a la teu­lada dels can­di­dats i ara la pressió es tras­llada a les urnes. Perquè, després de la jor­nada embo­gida que s'havia vis­cut la vigília, arran de la dar­rera pro­posta de Com­promís, ahir no s'albi­rava cap pos­si­bi­li­tat d'una nego­ci­ació d'última hora. De fet, els únics con­tac­tes secrets que interes­sa­ven són els que estan duent a terme les direc­ci­ons de Podem i d'IU per tal d'anar junts a les elec­ci­ons amb un pri­mer objec­tiu: fre­nar la sag­nia de vots que detec­ten les enques­tes per un even­tual des­encís dels elec­tors d'esquer­res i, de retruc, inten­tar arra­bas­sar al PSOE la segona plaça del podi.

A hores d'ara, mal­grat la prudència sobre un resul­tat d'èxit que inten­ten tras­lla­dar a l'opinió pública, la dis­cussió entre la for­mació d'Igle­sias i la de Garzón se cen­tra en la visu­a­lit­zació de la sigla de cada par­tit i en el repar­ti­ment de les llis­tes. Fins i tot han avançat en la pos­si­bi­li­tat que cada for­mació faci una cam­pa­nya per sepa­rat, encara que després con­flu­ei­xin en una mateixa pape­reta elec­to­ral.

Fi de la “farsa”

Enmig dels laments gene­ra­lit­zats per no haver estat capaços de sal­var la legis­la­tura –n'hi havia que s'expres­sa­ven amb més con­vicció que d'altres–, el PP és el par­tit que estava menys pre­o­cu­pat per dis­si­mu­lar l'entu­si­asme que li genera el nou esce­nari elec­to­ral. “Aquests qua­tre mesos han ser­vit perquè tots ens cone­guem una mica millor”, iro­nit­zava un Mari­ano Rajoy que ja fa temps que pro­cura omplir la seva agenda buida de pre­si­dent del govern en fun­ci­ons fent cam­pa­nya pels ter­ri­to­ris, men­tre cla­mava con­tra “l'espec­ta­cle i la farsa” que havia pro­ta­go­nit­zat el que s'ano­mena “nova política”, a la qual, subrat­llava, el PP no s'ha vol­gut apun­tar mal­grat que li hagi ser­vit perquè els acu­ses­sin d'immo­bi­lis­tes. “Tenim més ganes que mai”, emfa­sit­zava. Per si de cas, el pre­si­dent de l'exe­cu­tiu en fun­ci­ons insis­tia que la seva pri­mera pro­posta, la de la gran coa­lició, con­ti­nua sent la millor i, en aquest sen­tit, la for­mació con­ser­va­dora con­fia que la dreta –en
la qual inclo­uen Ciu­ta­dans– obtin­gui uns resul­tats prou sòlids i que el PSOE s'acabi d'enfon­sar, fins al punt que no li quedi cap altra opció que dei­xar pas a un govern encapçalat per Rajoy.

Sánchez, per la seva banda, dei­xava constància en una tro­bada amb el seu grup par­la­men­tari que en aquesta cam­pa­nya els ene­mics a batre són, per una banda, el PP –si bé ahir adme­tia no haver estat fi quan va tit­llar Rajoy d'“inde­cent” pels casos de cor­rupció que envol­ten els con­ser­va­dors– i, per l'altra banda, Podem.

El líder soci­a­lista asse­gu­rava la nit ante­rior que no tenia prou con­nexió amb el pre­si­dent popu­lar, entre altres raons, per una qüestió gene­ra­ci­o­nal, però, tot i ser d'una edat més pròxima a Igle­sias, l'ani­mad­versió entre els dos diri­gents també és força evi­dent. I és pre­ci­sa­ment per aquesta falta de sin­to­nia entre can­di­dats que el rei havia sug­ge­rit a alguns por­ta­veus en la tro­bada del dia ante­rior que pro­cu­res­sin rebai­xar el to de des­qua­li­fi­ca­ci­ons. Però aques­tes advertències no van tenir cap mena de ressò, perquè Sánchez va con­ti­nuar cen­trant totes les crítiques en Igle­sias –l'ala dura i intran­si­gent de Podem, insis­tia– i con­tra­po­sava la seva acti­tud amb el tarannà con­ci­li­a­dor que atri­bu­eix a Íñigo Errejón, que, segons ell, hau­ria pos­si­bi­li­tat l'acord si no hagués per­dut la bata­lla interna. “Jo ho vaig veure molt a prop”, deia en relació amb un pos­si­ble pacte.

Ahir, però, el por­ta­veu del par­tit morat va car­re­gar amb duresa con­tra la imatge de divisió interna
a Podem que fa temps que escampa la direcció soci­a­lista de manera “interes­sada”. Errejón con­si­de­rava que s'ha con­ver­tit en “l'ene­mic a batre”, i subrat­llava que, en rea­li­tat, Sánchez busca “a casa dels altres” una res­posta a les “frus­tra­ci­ons” que li pro­voca la seva falta de lide­ratge “a casa seva”. “No ha pogut o no l'han dei­xat” pac­tar amb Podem, reblava. Errejón, doncs, es va diri­gir al soci­a­lista amb to irònic –“ja que diu que amb mi s'entén millor...”, va dir– i va pro­cu­rar dei­xar-li clar que ell, igual que Igle­sias i la resta de diri­gents de la seva for­mació, sem­pre ha tre­ba­llat perquè es con­fi­gurés un govern d'esquer­res. Així mateix, va cri­ti­car que, en tot el procés nego­ci­a­dor, el PSOE no hagi bus­cat socis, “sinó figu­rants”.

LES FRASES

Sánchez busca a casa dels altres una resposta a la frustració que viu a casa seva. No l'han deixat pactar
Íñigo Errejón
portaveu de podem al congrés
Confiem que els ciutadans valorin la capacitat de diàleg que ha demostrat tenir la nostra formació
Albert Rivera
president de ciutadans
No hi ha govern perquè dins de Podem ha triomfat l'ala dura que representen Iglesias i Monedero
Pedro Sánchez
secretari general del psoe
Aquests quatre mesos d'espectacle han servit perquè tots ens coneguem una mica més
Mariano Rajoy
president del govern espanyol

Dur atac de ‘The New York Times'

El diari nord-americà The New York Times va carregar ahir amb duresa contra els partits espanyols i el fracàs en les negociacions per formar nou govern. En un article signat pel corresponsal del rotatiu a Madrid, Raphael Minder, el diari compara la situació de desgovern amb la que es va viure a Bèlgica, que va passar 589 dies sense executiu: “Espanya ha començat el cinquè mes sense govern, però és molt possible que en passi sis o més en uns llimbs polítics.” I hi afegeix: “Se suposa que aquest no havia de ser el camí a seguir. Una nova generació de polítics havia promès al desembre que s'iniciava un període de canvi i reformes constitucionals.”
El diari també carrega fort contra el president Mariano Rajoy i l'acusa d'haver-se aferrat al càrrec. Minder recorda, finalment, que, en aquest escenari d'incertesa, Catalunya “avança en el seu pla de separar-se d'Espanya”. Aquesta no és la primera vegada que The New York Times posa en relleu la falta d'acord entre els partits espanyols després del 20-D. Fa uns dies va situar el tema a la portada de l'edició europea. Altres mitjans com el Financial Times i l'empresa Bloomberg també s'han fet ressò dels problemes espanyols.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia