Reflotar les finances locals

Santa Susanna és un altre dels muni­ci­pis del Maresme amb un govern total­ment foca­lit­zat en el seu alcalde, Joan Cam­po­lier, una figura con­tro­ver­tida però que manté pràcti­ca­ment inal­te­ra­ble el suport de la ciu­ta­da­nia. Com a exem­ple les pas­sa­des elec­ci­ons muni­ci­pals, en què CiU, a qui repre­sen­tava Cam­po­lier des del 1987, el va rebut­jar com a cap de llista per un nou procés judi­cial obert en què se l'acusa de pre­va­ri­cació urbanística i mal­ver­sació de béns públics. L'alcalde va for­mar un nou par­tit a corre-cuita, es va pre­sen­tar als comi­cis i va acon­se­guir cinc dels onze regi­dors. CiU es va que­dar amb només un. Mal­grat la victòria, Cam­po­lier ha hagut d'assu­mir que governa en mino­ria i la resta de for­ces –van entrar per pri­mer cop els inde­pen­dents de Junts Fem Santa Susanna, Ciu­ta­dans i ERC– han fet valer la seva força i han mar­cat sovint el ritme del con­sis­tori. La major pre­o­cu­pació de l'Ajun­ta­ment és el seu nivell d'endeu­ta­ment, que en el dia d'avui el govern xifra en un 160% –uns dotze mili­ons d'euros– i que ja el va por­tar en el man­dat pas­sat a apli­car un pla de sane­ja­ment que, entre altres coses, va obli­gar a reta­llar la des­pesa en per­so­nal i pas­sar del cen­te­nar de tre­ba­lla­dors a una setan­tena i, també, a fre­nar en sec les inver­si­ons. Tot i això, en el pri­mer any de man­dat, el govern des­taca el com­pli­ment estricte de les res­tric­ci­ons pres­su­postàries, que, segons defensa, li per­me­tran reduir con­si­de­ra­ble­ment el deute fins a situar-lo el 2019 en el 70%. El seu argu­ment més repe­tit és que Santa Susanna és encara un muni­cipi amb molts recur­sos i que el secret és saber-los apro­fi­tar al màxim.

Pre­ci­sa­ment la major part del pro­fit econòmic del muni­cipi prové del seu model turístic i a aquesta qüestió s'han dedi­cat bona part de les ini­ci­a­ti­ves d'aquest pri­mer any de man­dat. L'orga­nit­zació de grans esde­ve­ni­ments inter­na­ci­o­nals com el Raid Santa Susanna, el cam­pi­o­nat de Fit­ness o el més recent Bar­ce­lona Dance Con­gress en són l'exem­ple més evi­dent. Pel que fa a equi­pa­ments locals, la inau­gu­ració a mig gas del cen­tre cívic ha estat l'actu­ació més sig­ni­fi­ca­tiva.

La feina del govern, però, ha estat espe­ci­al­ment fis­ca­lit­zada aquests pri­mers dotze mesos per la resta de grups muni­ci­pals, que, tot i alguna pro­posta con­junta per demos­trar que són majo­ria, han aca­bat tre­ba­llant cadascú pel seu cos­tat. Un dels grups més actius ha estat Ciu­ta­dans, molt crític amb l'obra de govern i que ha acon­se­guit victòries des­ta­ca­des com ara la supressió de l'impost dels guals.

En el calaix de les assig­na­tu­res pen­dents, Santa Susanna hi té resol­dre de forma imme­di­ata l'estudi de mobi­li­tat, una eina bàsica per afron­tar amb garan­ties la reforma del pla urbanístic, l'obra faraònica del man­dat i que, segons el govern, ha de con­so­li­dar un model equi­li­brat entre un poble per viure-hi tran­quil i un motor turístic de pri­mer ordre.