“Més alt i més clar”

Totes les enques­tes coin­ci­dei­xen en una dada que pot ser impor­tant amb vista al 26-J: un terç dels votants encara no han deci­dit qui vota­ran. Això vol dir que els líders han d'anar a totes: cri­dant, ballant el Waka-waka, tocant la gui­tarra o el que sigui en uns moments de gar­buix arreu. Només cal veure la bai­xada de les bor­ses en els dar­rers dies. Diuen que estan pen­dents del Bre­xit britànic del 23 de juny i dels pac­tes poste­lec­to­rals del 26-J. És pos­si­ble, com també ho és una pos­si­ble nova recessió que ningú vol ni s'atre­veix a ofi­ci­a­lit­zar.

Per al 26-J hi ha man­dra gene­ra­lit­zada i són molts els líders polítics que opten per cri­dar en els actes elec­to­rals. Alcen la veu per fer-se escol­tar. Hi ha una frase cas­te­llana que diu: “Ho puc dir més alt, però no ho puc dir més clar.” Mai s'havia sen­tit com ara Artur Mas cri­dar de viva veu tant com ho està fen en aquesta cam­pa­nya, allu­nyat del seu paper ins­ti­tu­ci­o­nal del pas­sat. Par­ti­ci­pació intensa de Mas en uns comi­cis en què, segons el que passi a CDC envers ERC, cau­ran caps i el par­tit con­ver­gent haurà de pren­dre deci­si­ons en el seu congrés del juliol. Més mode­rat està Puig­de­mont, que opta per tocar la gui­tarra sense aixe­car la veu.

Els popu­lars volen recu­pe­rar el vot que va anar a l'abs­tenció. Hau­ran d'alçar la veu per fer-se escol­tar enmig del seu públic dece­but. Podem està fent la feina des de fa dies des dels platós de tele­visió. Allà són agraïdes les fra­ses cur­tes i en un to suau de Pablo Igle­sias. Albert Rivera està can­vi­ant i sem­bla menys segur de si mateix que el 20-D. Pedro Sánchez indica que no ho pot dir ni més alt ni més clar. Aca­barà sent l'ase dels cops del PSOE.

Res serà igual després del 26-J. El Par­la­ment de Cata­lu­nya està en una mena de vacan­ces obli­ga­des. Després del 26-J, amb els resul­tats cone­guts i a les mans, no és podrà cri­dar, caldrà començar a dir les coses més clara­ment.